Banc del Moviment a Barcelona // Foto: Ajuntament de Barcelona
Atenent les recomanacions de les autoritats sanitàries i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit tancar els punts d’atenció del Banc del Moviment i, per tant, no atendre a nivell presencial.
La mesura té com a objectiu protegir de la Covid-19 a les persones usuàries del servei i també les que fan l’atenció al públic. No obstant, atendrà qualsevol petició d’informació a través del telèfon 610223707 i del correu electrònic bancdelmoviment@bcn.cat
El Banc del Moviment és un servei de préstec de productes de suport (cadires de rodes, caminadors, crosses, llits articulats…etc.) per persones amb discapacitat i/o dificultats de moviment.
Les competicions esportives estaran aturades durant 15 dies // Foto: Sant Tomàs
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha presentat un recurs davant la sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució de la Generalitat, per la qual es va decidir el tancament de les instal·laciones esportives i l’aturada de les competicions durant quinze dies, com a mesura per frenar l’expansió de la pandèmia de la Covid.
El president de la UFEC, Gerard Esteva, s’ha mostrat molt crític amb el Govern per la decisió de paralitzar l’activitat esportiva en els centres. I sol·licita una rectificació immediata. En declaracions a TV3 es qüestiona: «Si nosaltres hem fet els deures, si nosaltres som segurs, si els índexs científics objectius ens diuen que la taxa de contaminació està en el 0,28%, perquè ens tanqui i condemneu a mort un sector que és essencial en la lluita contra el Covid? «.
Aquest recurs davant el TSJC se suma a la campanya de recollida de firmes que la federació va posar en marxa la setmana passada recordant que l’esport: «Incideix directament en la millora de la salut, en l’educació i la formació, en la inclusió social de col·lectius desfavorits, en la lluita per a la integració social i la igualtat d’oportunitats, així com contra el racisme, la violència i el dopatge».
El recurs al TSJC també ha estat motiva perquè l’única resposta de TSJC moment per part del Govern ha estat posar a disposició dels clubs federats una línia de suport de 10 milions d’euros per compensar els efectes d’aquestes noves mesures de restricció de l’activitat.
Un equip mèdic realitzant una prova PCR // Foto: Fundació Aspasim
La Fundació Aspasim ha notificat que 8 persones han donat positiu els darrers dies per covid: una nena de 10 anys asimptomàtica i 7 professionals amb símptomes lleus o asimptomàtics. Aquests casos se sumen a la trentena de casos (14 usuaris i 15 professionals) que ja van afectar la Fundació Aspasim a l’inici de la pandèmia.
Degut als casos confirmats per covid ha calgut tancar tots els grups del Centre d’Educació Especial d’Aspasim, anul·lar el servei de transport escolar, desinfectar un pis i aïllar 32 infants i adolescents i 10 professionals. El dilluns 2 de novembre han reobert l’escola i els dos serveis que havien fet quarantena. Tothom es troba bé i la resta de PCR han donat negatiu.
La Fundació Aspasim atén més de 280 persones amb discapacitat intel·lectual greu, a través de 10 llars, 7 tallers ocupacionals i els grups d’infantil, primària i secundària de l’escola d’Educació especial.
La campanya compta amb testimonis de persones afectades per un accident de trànsit // Foto: Aspaym Madrid
Aspaym Catalunya participa en la campanya de la DGT amb la Federació Nacional Aspaym per a conscienciar a la població sobre la importància de conduir amb prudència i de forma segura i per a prevenir accidents de trànsit i les seves conseqüències, relacionats amb: consum d’alcohol i drogues, respecte a motoristes i ciclistes, condicions del vehicle, velocitat, descans recomanat, ús d’elements de seguretat, distància de seguretat, distraccions…
Aquest any, a causa de les circumstàncies actuals derivades de l’aparició de la COVID-19, així com la necessària expansió dels missatges i recomanacions per a la prevenció d’accidents de trànsit, es promou en xarxes socials a través de 16 voluntaris / es víctimes de accidents de trànsit, el llançament de diferents vídeos i publicacions de conscienciació al voltant de diversos temes de seguretat viària i prevenció d’accidents de trànsit.
Aspaym Catalunya és una entitat sense ànim de lucre i d’utilitat publica constituïda per persones amb lesió medul·lar i discapacitat física. Compten amb més de 200 usuaris i molts altres simpatitzants i 31 anys d’experiència i rodatge.
El transport públic és una pota important de la nova mobilitat sostenible // Foto: TMB
ECOM, federació que defensa els interessos de les persones amb discapacitat física a Catalunya, que l’accessibilitat sigui tinguda en compte en qualsevol iniciativa que es vulgui impulsar d’acord a la nova mobilitat sostenible que està provocant la pandèmia de la covid.
L’entitat considera que l’accessibilitat està directament vinculada a la mobilitat sostenible i segura perquè un transport i un espai públic dissenyats per a tothom són més segurs i saludables per a tota la ciutadania, i contribueixen a la cohesió social.
La pandèmia està provocant una nova mobilitat que està deixant en evidència que està afectant a tothom, però especialment als col·lectius més vulnerables, com el de les persones amb discapacitat. Posa com a exemple, els perjudicis i vulneració de drets que provoca la manca d’accessibilitat als carrers i el transport públic per a les persones amb discapacitat que no poden tenir un vehicle adaptat propi.
Per això ECOM alerta que la situació derivada de la pandèmia no pot suposar en cap cas un retrocés ni en les inversions ni en el manteniment dels elements necessaris per garantir l’accessibilitat universal. I reclama a les administracions que utilitzin els fons europeus per garantir-ne aquesta accessibilitat i mobilitat sostenible.
En aquest sentit, la federació assenyala el concepte de “ciutat dels 15 minuts” (on tots els serveis estiguin a l’abans en 15 minuts), i que no existeix per a molts col·lectius de la població, com ara les persones amb discapacitat i les persones grans, sí els comerços i els equipaments no són accessibles.
ECOM també apunta al concepte “ciutat 30” (que es limiti la velocitat dels municipis a 30 km/h i menys) donant més espai a les persones com a vianants i usuàries d’un transport públic accessible i proper, eradicant de les voreres qualsevol obstacle (com les motos, patinets, etc.).
Tot plegat, són conceptes de la nova mobilitat que s’estan obrint espai en els debats d’urbanisme i que cal que les administracions assumeixin per tal de fer unes ciutats més inclusives.
La mobilitat sostenible en el transport públic
Pel que fa al transport públic, ara més que mai, ECOM demana als operadors de transport públic que posin en circulació tot el material mòbil accessible del que disposin -especialment en cas de reducció de freqüències-, per no incrementar encara més la manca d’igualtat d’oportunitats de persones amb discapacitat física.
ECOM insta a apostar per implementar mesures de gestió (com plantejar el transport públic accessible «a la demanda» a zones rurals i/o amb baixa densitat de població) i d’urbanisme tàctic (promovent per exemple, l’increment de carrils bus i carrils bus-VAO) per tal d’optimitzar l’eficàcia i la eficiència dels serveis de transport públic.
Finalment també apel·la a mantenir la cadena d’accessibilitat al transport públic, com els ascensors a les estacions ferroviàries.
Reunió en format online // Foto: Salut Mental Catalunya
L’Ajuntament de Barcelona es va reunir telemàticament dijous passat amb el sector de la salut mental per conèixer de primera mà les necessitats del col·lectiu. Els participants a la trobada va reclamar unànimement a l’alcaldessa, Ada Colau, que els serveis d’atenció sanitària i social no podien tancar, tot i que arribéssim a un confinament domiciliari.
En aquest sentit, li van explicar a Colau que les entitats havien arribat al topall d’assistència telemàtica, i que l’assistència presencial, en alguns casos, resulta imprescindible.
D’altra banda, van proposar a l’alcaldessa que en els grups d’experts que prenen les decisions respecte a la pandèmia, hi participessin experts en salut mental de disciplines com psicòlegs o sociòlegs.
Concretament, Salut Mental Catalunya, va reclamar més atenció a determinats grups socials més vulnerables; tenir en compte la bretxa digital; i no descuidar la prevenció i la promoció de la salut.
Per últim, els assistents també van demanar a l’Ajuntament que el pla de xoc elaborat al maig passat pugui tenir continuïtat més enllà del 31 de desembre que és quan finalitzava. Per la banda municipal, a més de l’alcaldessa, van participar a la reunió, la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, i la directora de programes de Salut, Pilar Solanes.
Antonio Centeno, membre de l’OVI de Barcelona // Foto: assistenciapersonal.org
La setmana passada, Antonio Centeno, membre de l’Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona, va comparèixer de forma virtual davant la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya, per explicar el seu projecte de vida independent. En aquesta entrevista hem volgut profunditzar sobre els temes que va abordar en aquest acte.
Quin va ser l’objectiu de la seva participació el passat dimecres a la Comissió del Parlament?
L’objectiu era aportar al Consell Consultiu del nou decret d’Assistència Personal que s’està preparant, tot el coneixement de l’OVI, que porta més de 13 anys treballant en aquest àmbit. Per això vam aportar una sèrie de documentació.
I segons el parer d’Antonio Centeno, quina va ser la reacció dels grups parlamentaris davant la seva intervenció?
No em va agradar gaire. Hi havia molts més partits polítics seguint la compareixença dels que van participar, i en les seves intervencions no vaig percebre una voluntad reial en canviar les coses.
Durant el mes d’octubre ha estat oberta la consulta pública pel decret d’assistència personal. Quines aportacions han fet des de l’OVI?
Nosaltres hem posat com a exemple el sistema que s’està aplicant a l’Ajuntament de Barcelona des d’aquest mateix any. Es tracta d’un model que posa a la persona en el centre de la decisió de quin és el tipus d’assistència personal que necessita. És la persona qui decideix quina entitat i servei li convé segons les seves necessitats.
Aquest model municipal va sorgir d’una prova pilot que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb l’entitat ECOM, i que al llarg de tots aquests anys s’ha anat perfeccionant.
Nosaltres esperem que el nou decret reculli l’esperit del model municipal, per tal d’evitar que les persones amb discapacitat es converteixin en una mercaderia. A més, a la pràctica s’està demostrant que aquest model està funcionant.
El nou decret català pretén triplicar la prestació d’assistència personal respecte al que marca la Llei de Dependència. Creus que es tracta només d’una qüestió de diners?
És veritat que els diners són fonamentals, però no són el més important. No es tracta de quina administració dona més diners, sinó de fer el necessari perquè tothom estigui ben atès. Actualment és destinen 3.500 euros per cobrir una plaça residencial. Podríem partir d’aquesta quantitat com un mínim. Però no hi ha cap xifra que serveixi per a tothom. El model de Barcelona, del que parlàvem abans, aplica el concepte de “ajustament raonable” en que els serveis s’adapten a les persones. Aquest sistema té una doble virtud, ja que l’administració manté el control sobre la despesa, però a la vegada es pot personalitzar la prestació en funció de les necessitats de les persones.
La figura de l’assistent personal està molt infrautilitzada per les persones amb dependència. A què creus que és degut?
El vincle entre l’assistent personal i el pacient es basa principalment en la confiança. Per això és tan important que el poder de decisió en aquest aspecte també recaigui en la persona, perquè exerceixi la lliure elecció del seu assistent personal, dintre del marc legal establert.
A més, la prestació actual per l’assistència personal és molt insuficient per cobrir les necessitats reals dels pacients. A això hem de sumar la manca d’informació tant dels pacients com dels treballadors d’aquesta possibilitat de servei. En aquest sentit s’hauria de fer molta més difusió a través de campanyes institucionals i els mitjans de comunicació.
Antonio Centeno creu que amb el nou decret es podran impulsar definitivament els projectes de vida independent de les persones amb discapacitat?
Crec que si surt endavant amb els criteris del sistema municipal a Barcelona, sí. A Barcelona el model està funcionant. Ja hi ha més de 50 persones fent vida totalment independent, i n’hi han més de 70 en llista d’espera. I tots ells amb un cost per sota del que suposaria internar-los en un centre.
Vas aprofitar la teva compareixença al Parlament per parlar d’altres temes com l’assistència sexual i l’eutanàsia. Què volies transmetre?
Bàsicament la necessitat de canviar la mirada i els valors vers les persones amb discapacitat. Els serveis existeixen, però si no van acompanyats una ideologia inclusiva, no tindran l’efecte que perseguim.
Tant l’assistència sexual com l’eutanàsia són drets de per sí, que haurien de ser igual per a tothom, sense discriminacions. Són un suport clau per a la intimitat, llibertat i autonomia de les persones amb discapacitat. Reconèixer l’autonomia sexual i l’eutanàsia és reconèixer l’autonomia.
Tots aquests aspectes apunten als drets de les persones amb discapacitat reconeguts a la Convenció de l’ONU. En quin punt es troben reconeguts aquests drets en els àmbits polític, institucional i social?
Només posaré un exemple que per a mí és clarificador per aquesta pregunta, i a més és molt recent. El suposat criteri d’utilització dels respiradors que discriminava a determinats col·lectius -entre ells les persones amb discapacitat- durant la crisi sanitària de la covid. És per això que és tan important treballar l’aspecte simbòlic de la discapacitat a part d’anar aconseguint millores materials (accessibilitat, serveis, etc.). És evident que al llarg dels anys hem donat passos endavant en el nostre reconeixement, però també hem donat passos enrere, com el teme dels respiradors i la llei d’habitatge que permetia la construcció d’alguns edificis sense criteris d’accessibilitat. Això ens obliga a estar alertes per canviar la mirada social de la nostra discapacitat.
La vacuna contra la covid haurà de ser accessible per a tothom // Foto: Pixabay
El Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha demanat al Ministeri de Sanitat que les decisions sobre la futura estratègia de vacunació per evitar el contagi i la propagació de la COVID-19, un cop hi hagi vacuna eficaç i aprovada, tinguin molt presents la realitat i necessitats de les persones amb discapacitat.
El màxim representant de les persones amb discapacitat al país ha exigit, que a més de ser gratuïta, tots els dispositius relacionats amb la vacunació han de ser accessibles, des de la informació i els missatges de salut, a la manifestació i formació de la voluntat, passant pels espais i entorns on es practiqui.
També reclama que les persones amb discapacitat siguin considerades com a grup preferencial per l’administració de l’eventual vacuna, ja que es tracta d’un col·lectiu vulnerable.
D’altra banda, el CERMI també apunta a que presescribeixin els grups d’edat aconsellables assignats per rebre la vacuna, ja que determinades persones amb discapacitat, veuen accelerat el seu procés d’envelliment.
La Comissió de Polítiques de la Discapacitat del Senat a aprovar per unanimitat la setmana passada una moció del PSOE que exigeix a l’Executiu la implantació de lectura fàcil en els documents d’interès general, per a millorar l’accessibilitat cognitiva de les persones amb discapacitat intel·lectual.
D’aquesta manera es va una crida a la formació bàsica en Accessibilitat Cognitiva i lectura fàcil en la funció pública, traslladant aquesta petició a les comunitats autònomes perquè posin en pràctica la seva adaptació i validació.
D’altra banda, la moció demana assessorament per adaptar el software en accessibilitat cognitiva en les màquines expenedores, i demana a les Administracions Públiques competents una adaptació progressiva de textos en lectura fàcil en les comunitats autònomes i entitats locals.
Façana de la residència Ítaca Fortuny de Reus // Foto: Tarragonadigital.cat
La Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat ha signat la resolució per la qual es declara la intervenció de la residència Ítaca Fortuny de Reus per fer front a la contingència produïda a causa de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19.
Des del dia 1 de novembre, STS, Gestió de Serveis Socio-sanitaris, SL assumeix, provisionalment, la direcció i gestió del centre. Les dotacions de personal que siguin necessàries al centre residencial les aportarà STS per tal de garantir la viabilitat tècnica del centre.
El passat 22 d’octubre es va detectar un brot de COVID19 al centre amb 54 dels 69 residents contagiats. Arran d’aquest brot es va fer un cribratge al personal del centre i el dia 24 d’octubre es constata que 20 dels 45 treballadors del centre eren positius segons les PRC realitzades.
A dia 30 d’octubre, a la Residència hi ha 52 residents, dels quals 44 són positius de covid i 8 tenen resultat negatiu. Pel que fa als treballadors 21 tenen resultat positius. Tot i la correcta actuació de la direcció, la intervenció en aquesta ocasió s’ha produït per la manca de personal.
