El terra de l’espai té una superfície antilliscant // Foto: Ajuntament de Barcelona
El barri de Canyelles del districte de Nou Barris disposa des de l’1 d’agost d’una nova font amb jocs d’aigua accessibles. Els jocs d’aigua consisteixen en una dutxa/cascada que els usuaris poden accionar prement un dispositiu que fa brollar l’aigua en un cicle d’entre un i dos minuts. Funciona cada dia de 10 a 13h i de 17 a 20h, i està adreçada als infants de més de 5 anys per les característiques tècniques de la font i els tipus de jocs d’aigua. L’àrea de joc és de 32 m2 i la superfície és antilliscant.
Per fer un bon ús de la font és imprescindible l’ús de calçat. L’aigua que brolla dels jocs no s’ha de consumir, i no es permet l’entrada de gossos a l’espai. A més, degut a la Covid-19, els adults i infants de més de 6 anys que estiguin fora de la zona d’aigua han d’utilitzar mascareta, cal respectar la distància de seguretat entre persones i rentar-se les mans abans i després de fer servir els jocs.
- PUBLICITAT -
La font estarà operativa fins que acabi l’estiu, quan es desmuntarà per poder ser reutilitzada l’any vinent.
El programa busca la millor ocupabilitat de persones en risc d’exclusió // Foto: Fundació “La Caixa”
La Fundació “La Caixa” ha facilitat 4.529 contractacions laborals per a persones amb risc d’exclusió social a través del programa ‘Més Feina’ que compte amb 41 milions d’euros de pressupost.
A Catalunya s’han aconseguit concretament més de 780 insercions laborals a través de cinc entitats socials del territori i s’ha realitzat la formació qualificada de 416 persones a través d’itineraris integrats i personalitzats per millorar la seva ocupabilitat perquè es puguin incorporar amb més facilitat al mercat laboral.
- PUBLICITAT -
El programa ‘Més Feina’ està impulsat per la Fundació “La Caixa” i el Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (POIs).
La crisi generada per la Covid-19 ha tingut un fort impacte en la salut mental // Foto: Ulrike Mai en Pixabay
L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa dues mesures dins el pla de xoc en salut mental amb motiu de la crisi generada per la Covid-19. Es tracta d’un telèfons de prevenció del suïcidi i un nou punt d’atenció per oferir suport a l’entorn més proper de les persones amb ideacions o amb una conducta suïcida.
El Telèfon de prevenció del suïcidi és un servei que funcionarà en col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança, tot habilitant una línia vinculada al Telèfon de l’Esperança per atendre específicament les trucades on es presentin ideacions o conductes suïcides, així com aquelles experiències properes. El número d’atenció gratuït serà el 900.92.55.55, estarà operatiu 24 hores al dia durant 365 dies l’any i comptarà amb una presència diària de 5 persones voluntàries.
Pel que fa al Punt d’atenció a la prevenció del suïcidi, s’oferirà en visita programa a les instal·lacions de l’espai Barcelona Cuida (telèfon d’atenció 93.413.21.21). Està pensat per atendre la família, amistats i entorn laboral de les persones amb risc de suïcidi i el portaran a terme les dues associacions de la ciutat amb expertesa en aquesta qüestió: l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS). Telèfon d’atenció 87.38.26; i Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS). Telèfon de contacte 662.54.51.99.
- PUBLICITAT -
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que per cada suïcidi consumat hi ha uns 20 intents. Això, només per a la ciutat de Barcelona, suposaria que es poden produir uns 2.000 intents cada any. A més a més, davant d’una mort per suïcidi, cal tenir en compte que a banda de la pèrdua humana es calcula que hi ha unes 6 ó 7 persones de l’entorn més immediat afectades de manera greu i directa per aquesta mort. De fet, a Barcelona el suïcidi és la primera causa de mortalitat en homes de 15 a 44 anys d’edat, mentre que en el cas de les dones és la segona causa per darrera del càncer de mama.
D’altra banda, Catalunya compta des del 2015 amb el Codi Risc Suïcidi, un protocol específic d’atenció a les conductes suïcides. Segons aquest Codi, a la ciutat de Barcelona es van registrar l’any passat fins a 1.139 episodis de conducta suïcida, mentre que durant els primers mesos de 2020 s’han identificat només 467, menys del que potser seria previsible.
Dos operaris manipulant el llit cadira de rodes intel·ligent V-Chair // Foto: Fundació Althaia
Pacients de la Fundació Althaia provaran l’efectivitat del V-Chair, un llit – cadira de rodes intel·ligent dissenyat per l’empresa manresana Control Live per millorar el confort i l’autonomia d’aquelles persones que han de passar bona part del temps enllitades i, alhora, reduir l’esforç físic dels cuidadors.
El V-Chair és un Digital Health Smart-Care-Robot amb la doble funcionalitat de cadira de rodes elèctrica indoor i llit hospitalari que realitza gran quantitat de moviments en les tres dimensions de l’espai, uns moviments que es poden programar. També envia avisos i alertes al cuidador, permet la monitorització a distància i es pot activar a través de la veu, cosa que resulta molt útil per a persones amb alta dependència i sense mobilitat.
- PUBLICITAT -
Les funcionalitats d’aquest llit-cadira contribueixen a prevenir i disminuir els possibles problemes en pacients amb alta dependència derivats de l’enllitament perllongat, com poden ser les ulceracions causades per la pressió, cisallament o fricció, així com altres complicacions broncopulmonars, urinàries, etc.
Aquest test forma part de l’estudi de recerca que porten a terme les dues entitats i que serà la primera avaluació sistematitzada d’un sistema de descans clínic d’aquestes característiques. Althaia i Control Live han signat un conveni per al desenvolupament d’aquest projecte innovador gestat a la Catalunya Central abans de sortir al mercat. L’estudi es desenvoluparà durant quatre mesos, període durant el qual Control Live cedeix sis V-Chair a Althaia.
Professionals amb pacients durant un tractament pel Parkinson // Foto: Hospital Clínic de Barcelona
La pandèmia COVID-19 ha afectat les persones amb malaltia de Parkinson tant per la pròpia infecció com pels efectes negatius del confinament. És important que els professionals especialitzats puguin assessorar en el tractament d’aquests pacients davant la possibilitat d’efectes no desitjats al combinar la medicació per a la COVID-19 amb els fàrmacs antiparkinsonians.
La simptomatologia principal de la COVID-19 és respiratòria: pot ocasionar pneumònia i síndrome respiratòria aguda greu. No obstant això, la COVID-19 també pot donar símptomes neurològics, alguns relativament lleus com la pèrdua d’olfacte (hipòsmia), o complicacions més importants com ictus i fins i tot encefalitis. Es desconeix si l’existència d’una malaltia neurològica de base pot ser un factor de risc o si la COVID-19 en pacients amb malalties neurològiques podria tenir especial gravetat o empitjorar la malaltia de base.
En el cas de la malaltia de Parkinson (MP), es disposa de poca informació sobre si la prevalença de COVID-19 és major en aquests pacients que en la resta de la població, encara que diversos estudis suggereixen que és similar.
Els símptomes motors de la MP poden empitjorar en el context de qualsevol infecció i amb la COVID-19 no seria una excepció, sobretot en cas d’infecció greu. Els pacients més sensibles serien aquells en fases avançades de la malaltia en les que hi ha alteracions respiratòries.
Pel que fa als símptomes no-motors, la pèrdua d’olfacte és un símptoma comú tant en la MP com en la COVID-19. Per tant, en persones amb MP i pèrdua d’olfacte prèvia, aquest símptoma no ajudaria a sospitar la infecció per SARS-CoV-2. Altres símptomes no-motors propis de fases avançades de la malaltia com les alteracions urinàries (incontinència), gastrointestinals (restrenyiment amb risc de sub-oclusió intestinal) i neuro-psiquiàtriques (deteriorament cognitiu i al·lucinacions) empitjoren fàcilment en cas de contraure qualsevol infecció important com la COVID-19.
- PUBLICITAT -
Un altre tema rellevant és l’efecte del confinament i la telemedicina en les persones amb MP. Pel que fa a el confinament, l’activitat física reduïda i la interrupció de sessions de fisioteràpia pot comportar un empitjorament motor. D’altra banda, l’educació terapèutica prèvia i la telemedicina durant el confinament són especialment importants en una part dels pacients amb MP: aquells que són portadors de dispositius. Aquests dispositius poden ser d’infusió contínua de medicació (apomorfina subcutània, levodopa gel intestinal) o d’estimulació cerebral profunda a través d’elèctrodes intracranials. No obstant això, s’ha observat que durant el confinament l’ús d’eines de comunicació telemàtica, ja sigui amb familiars o professionals sanitaris, poden empitjorar símptomes com l’ansietat, la confusió o les al·lucinacions. Per això, s’aconsella mantenir una activitat física adaptada als períodes de confinament i vigilar l’empitjorament de símptomes neuropsiquiàtrics amb l’ús de la comunicació telemàtica en pacients predisposats.
En el cas de pacients amb malaltia de Parkinson que ingressen per COVID-19 és important comptar amb el consell de l’equip especialitzat en Parkinson. Aquest assessorament especialitzat és fonamental en relació als tractaments, ja que alguns fàrmacs antiparkinsonians interaccionen amb els tractaments que s’estan emprant per a la COVID-19. En aquest àmbit destaca la levodopa que pot produir un augment de l’efecte de fàrmacs com la cloroquina, la hidroxicloroquina i el tocilizumab. Un altre fàrmac antiparkinsonià, l’apomorfina, augmenta el risc de la síndrome de QT llarg (trastorn del ritme cardíac) que és un efecte advers comú a diversos fàrmacs emprats contra la SARS-CoV-2.
En resum, la COVID-19 sembla afectar les persones amb MP de forma semblant a la població general. Durant els pics epidèmics les persones amb MP. Igual que la resta de la població, haurien de seguir les recomanacions higièniques i de confinament, especialment aquells amb malaltia avançada i alteracions respiratòries. Davant ingrés per COVID-19 de pacients amb MP és important comptar amb el consell dels professionals especialitzats en aquesta malaltia per a l’elecció del tractament i el maneig de possibles complicacions.
Autors: Yaroslau Compta, neuròleg, Ana Cambra, infermera de Pràctica Avançada en Trastorns de el Moviment; Unitat de Parkinson i Trastorns de el Moviment, Institut Clínic de Neurociències
La majoria de gent prefereix un habitatge propi en un espai compartit amb serveis // Foto: Volem Llars per Viure
A principis de juliol el moviment Volem Llars per Viure va llençar una enquesta a totes les persones adherides al seu Manifest i a través de les xarxes socials, amb l’objectiu de copsar l’opinió en temes concrets sobre alguns dels drets i inquietuds que defensa aquesta plataforma. Aquestes són les principals conclusions:
– Un 99% de persones escolliria viure en una llar i només un 1% en una residència.
– Els temes més importants si vius a una residencia són: la intimitat, la llibertat de moviments i un tracte digne.
– També han preguntat sobre les coses que aporten felicitat, ja que el nou model haurà de tenir-ho en compte! Moltes no es poden fer en el model residencial actual.
La primera pregunta està adreçada a determinar en quin tipus d´habitatge preferiria viure la gent en el cas de necessitar algun suport pel motiu que sigui (edat, alguna discapacitat…).
El resultat ha estat força aclaparador: només el 39;1% dels enquestats escollirien anar a una residència on els cuidin.
Intimitat i llibertat de moviments són doncs els dos aspectes que cal resoldre de manera urgent i prioritària en l´actual sistema.
- PUBLICITAT -
El tracte digne a la persona és un altre tema important: respecte per les pròpies decisions i opinions i un tracte no condescendent.
A l’hora de treballar un nou model per a persones que necessitin suport, s’ha de buscar una millora en la felicitat i benestar. Perquè aquests no siguin conceptes elevats però buits de contingut concret, l’enquesta també ha preguntat quina nota posarien a diferents activitats o aspectes de la vida diària: fins a quin punt allò et fa sentir més feliç.
Amb un puntuació de 8/9 hi ha aspectes com ara, estar amb la família o amb els amics, passejar, relacionar-te amb els veïns i la comunitat, fer vacances, una bona alimentació, les relacions afectives o seguir aprenent.
D’altra banda, el nou model hauria de contemplar que les persones, més enllà de tenir coberts els bàsics poguessin seguir fent les coses que a cadascuna la fa més feliç.
Per tot plegat, el moviment veu imprescindible preguntar sobre tots aquests temes a les persones per a les quals es farà el nou model, fent-les participar de manera molt activa.
L’enquesta ha estat resposta per 645 persones, de les quals un 75% són dones i 25% homes; 44% tenen entre 60-74 anys; 35% entre 45 i 59 anys i el 21% restant repartit entre altres franges d’edat.
El Manifest Volem llars per viure compta ja amb les adhesions de gairebé 4.000 persones i 200 entitats socials. La situació generada amb la Covid19 ha posat en relleu les mancances estructurals d’un model molt assistencial que necessita reformular-se cap a la desinstitucionalització, tan per les persones grans com amb alguna discapacitat.
L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una campanya per apropar el Servei de Teleassistència Municipal a prop de les 20.000 persones majors de 75 anys que viuen soles a la ciutat. L’objectiu és que aquestes persones que podrien rebre aquest servei, el sol·licitin.
El Servei de Teleassistència s’ha mostrat molt útil per les persones majors de 75 anys durant el temps de pandèmia, proporcionant-los informació, donant suport emocional i facilitant l’accés als serveis sanitaris.
Aquesta no és la primera campanya específica posada en marxa pel servei de teleassistència arran de la Covid-19. Durant la crisi sanitària l’Ajuntament ja va adaptar el servei per prioritzar l’atenció de les persones més vulnerables i es va contactar de manera proactiva amb 3.000 persones cada dia per informar sobre el nou coronavirus, resoldre dubtes i fer tota mena d’aclariments. La campanya va arribar a unes 91.000 persones d’uns 73.000 habitatges diferents.
En la mateixa línia, Barcelona ha posat en marxa en els darrers mesos l’Estratègia municipal contra la Soledat, un fenomen que afecta especialment les poblacions de les grans ciutats i que s’ha intensificat amb la pandèmia de la Covid-19.
- PUBLICITAT -
El Servei de Teleassistència és un servei permanent d’atenció domiciliària les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, que permet a la persona usuària estar connectada amb un centre d’atenció on es gestionen els serveis necessaris per atendre la situació d’urgència.
El Servei de Teleassistència està adreçat a persones grans, persones amb diversitat funcional i persones amb valoració de dependència, tot i que en la seva pràctica totalitat el reben persones més grans de 75 anys.
Actualment gaudeixen del Servei de Teleassistència Municipal més de 91.000 persones, i l’Ajuntament està duent a terme 324 projectes relacionats, directa o indirectament, amb la soledat.
Vull començar l’article d’aquesta setmana mostrant el meu agraïment a totes les persones que formeu part de les residències de gent gran. Des del personal de neteja fins els auxiliars. A tots vosaltres gràcies infinites avui i sempre. Als familiars i éssers estimats de les persones que convivien a les residències i que han mort a causa del Covid una abraçada ben forta. A les persones que des de les residències llegiu aquest article us vull enviar una salutació sincera d’amic i de germà.
A tots i totes ens haurien de preocupar la gestió de les residències de la tercera edat. M’estic referint al fet de si compten amb el pressupost necessari, amb els equips de protecció individual suficients, amb els recursos humans qualificats i amb el benestar de les persones residents com a principal missió.
Ens cal més transparència i corresponsabilitat en la gestió d’aquestes unitats de convivència. No ens podem permetre desatendre econòmicament, legislativament i institucionalment aquests centres. Durant el confinament hi han coses que personalment no m’han agradat i que són indignes d’una societat madura. Acusar als professionals de les residències d’assassins no és un fet aïllat sinó una manca de respecte que ens fa dèbils a tots i totes.
- PUBLICITAT -
Cal tenir més cura de la gent gran i és per això que em permetreu que proposi un pla nacional integral i honest d’atenció a aquesta part fonamental de la població. Aquest pla ha de contenir un marc teòric i pràctic amb la finalitat d’atendre millor amb més humanitat i professionalitat als nostres avis i àvies. Crec que la nostra societat ho necessita i totes les institucions s’han de posar les piles en aquest sentit.
No vull que fem de les residències un mercat en el qual només importa els diners. Hem de garantir la qualitat de vida dels residents a l’hora que potenciem els seus drets, la seva autonomia, la seva vida social i les seves capacitats cognitives en la mesura que es pugui. També i al mateix temps, d’una manera clara, hem de invertir en la formació dels nostres treballadors que de forma impagable ofereixen el millor de si mateixos. També adequar el salari i les condicions laborals a la feina que realitzen. Evitar la precarització del sector de les residències és una altra missió.
Hem de sentir-nos corresponsables d’aquesta gestió. Així evitarem especulacions inútils que no porten enlloc i que provoquen episodis indignes. Hem d’aprendre que els nostres avis i àvies de les residències també en part són responsabilitat de tothom. A ells i elles els hi devem tot malgrat que de vegades no ho volem dir.
Mostra de l’exposició “L’home nu” en llengua de signes // Foto: Diputació de Barcelona
El programa d’accessibilitat La Mirada Tàctil de la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona presenta els nous vídeos de l’exposició itinerant «L’home nu», que actualment es pot visitar a Can Rocamora dels Museus de Sitges, fins al 27 de setembre.
Es tracta de 10 vídeos especialment concebuts per a les persones amb dificultats auditives i sensitives on es presenten els continguts en llenguatge de signes per a la comunitat sord signant i subtitulat per a la comunitat sorda oralista.
- PUBLICITAT -
Aquests vídeos s’emmarquen en les accions que des de l’any 2007, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa a través del programa La Mirada Tàctil, que permeten incorporar materials en els equipaments museogràfics i els seus continguts per garantir l’accessibilitat a tots els visitants.
Les persones contractades faran seguiment i control dels centres residencials // Foto: Arxiu
El Govern ha aprovat la creació del Programa per al reforç del sistema de residències socials, que preveu la contractació de 219 persones per realitzar tasques vinculades a la planificació, coordinació i seguiment de l’atenció a les persones en els àmbits residencials. El programa té en compte les necessitats de recursos humans en l’àmbit dels serveis socials per assumir les conseqüències de l’actual crisi sanitària i les que es puguin produir en el futur. D’aquesta manera, permetrà reforçar l’adopció, seguiment i control de mesures per fer front a la crisi sanitària provocada per la Covid-19.
Les tasques específiques de les persones contractades seran la monitorització i control dels centres residencials; l’execució i seguiment de mesures logístiques (desinfeccions de centres, trasllats de persones usuàries, gestió de material de protecció, suport de recursos humans; implantació de nous centres, entre d’altres); coordinació amb les autoritats sanitàries i el recull de la informació necessària per a una correcta planificació i gestió dels recursos, així com per al seguiment de la qualitat assistencial.
- PUBLICITAT -
Aquesta necessitat es deriva també del desplegament del concert social a Catalunya amb el Decret 69/2020, de 14 de juliol, d’acreditació, concert social i gestió delegada en la xarxa de serveis socials d’atenció pública, que instaura al nostre país el concert social com a fórmula de proveïment de serveis públics. Es tracta d’un model molt més orientat a la qualitat del servei, a l’estabilitat, a l’orientació a l’usuari i a la territorialització que exigeix, també, una major activitat de seguiment i de caire més intensiu. Aquest nou model de proveïment, per tal de ser efectiu, necessita un reforç del seguiment de la qualitat i, al seu torn, de l’acreditació de les entitats i els recursos disponibles en el sistema.
