8.5 C
Barcelona
Divendres, 4 desembre, 2020

Últimes notícies

La Fundació el Maresme impulsa el servei d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari

En el marc de la pandèmia, el projecte d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari de la Fundació el Maresme, ha donat un pas més situant...

Dincat, CZFB, ARAPDIS i Fundació Incyde s’uneixen per la integració laboral de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir...

Salut Mental Espanya llança una campanya nacional per promoure el voluntariat en salut mental

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el moviment associatiu Salut Mental Espanya, ha llançat la campanya...

El programa inclusiu ‘Ments Despertes’ del Grup Som Via guanya la 27a edició del Premi Voluntariat

El programa formatiu Ments Despertes de la Fundació Via Activa (Grup Som Via), per a la prevenció, la promoció de la salut i la...

Antonio Centeno: “L’assistència personal és la diferència entre ser un objecte o ser un subjecte”

antonio-centeno-ortiz oficina vida independent
Antonio Centeno, membre de l’OVI de Barcelona // Foto: assistenciapersonal.org

La setmana passada, Antonio Centeno, membre de l’Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona, va comparèixer de forma virtual davant la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya, per explicar el seu projecte de vida independent. En aquesta entrevista hem volgut profunditzar sobre els temes que va abordar en aquest acte.

Quin va ser l’objectiu de la seva participació el passat dimecres a la Comissió del Parlament?

L’objectiu era aportar al Consell Consultiu del nou decret d’Assistència Personal que s’està preparant, tot el coneixement de l’OVI, que porta més de 13 anys treballant en aquest àmbit. Per això vam aportar una sèrie de documentació.

I segons el parer d’Antonio Centeno, quina va ser la reacció dels grups parlamentaris davant la seva intervenció?

No em va agradar gaire. Hi havia molts més partits polítics seguint la compareixença dels que van participar, i en les seves intervencions no vaig percebre una voluntad reial en canviar les coses. 

Durant el mes d’octubre ha estat oberta la consulta pública pel decret d’assistència personal. Quines aportacions han fet des de l’OVI?

Nosaltres hem posat com a exemple el sistema que s’està aplicant a l’Ajuntament de Barcelona des d’aquest mateix any. Es tracta d’un model que posa a la persona en el centre de la decisió de quin és el tipus d’assistència personal que necessita. És la persona qui decideix quina entitat i servei li convé segons les seves necessitats.

Aquest model municipal va sorgir d’una prova pilot que va iniciar l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb l’entitat ECOM, i que al llarg de tots aquests anys s’ha anat perfeccionant.

Nosaltres esperem que el nou decret reculli l’esperit del model municipal, per tal d’evitar que les persones amb discapacitat es converteixin en una mercaderia. A més, a la pràctica s’està demostrant que aquest model està funcionant.

El nou decret català pretén triplicar la prestació d’assistència personal respecte al que marca la Llei de Dependència. Creus que es tracta només d’una qüestió de diners?

És veritat que els diners són fonamentals, però no són el més important. No es tracta de quina administració dona més diners, sinó de fer el necessari perquè tothom estigui ben atès. Actualment és destinen 3.500 euros per cobrir una plaça residencial. Podríem partir d’aquesta quantitat com un mínim. Però no hi ha cap xifra que serveixi per a tothom. El model de Barcelona, del que parlàvem abans, aplica el concepte de “ajustament raonable” en que els serveis s’adapten a les persones. Aquest sistema té una doble virtud, ja que l’administració manté el control sobre la despesa, però a la vegada es pot personalitzar la prestació en funció de les necessitats de les persones.

La figura de l’assistent personal està molt infrautilitzada per les persones amb dependència. A què creus que és degut?

El vincle entre l’assistent personal i el pacient es basa principalment en la confiança. Per això és tan important que el poder de decisió en aquest aspecte també recaigui en la persona, perquè exerceixi la lliure elecció del seu assistent personal, dintre del marc legal establert.

A més, la prestació actual per l’assistència personal és molt insuficient per cobrir les necessitats reals dels pacients. A això hem de sumar la manca d’informació tant dels pacients com dels treballadors d’aquesta possibilitat de servei. En aquest sentit s’hauria de fer molta més difusió a través de campanyes institucionals i els mitjans de comunicació.

Antonio Centeno creu que amb el nou decret es podran impulsar definitivament els projectes de vida independent de les persones amb discapacitat?

Crec que si surt endavant amb els criteris del sistema municipal a Barcelona, sí. A Barcelona el model està funcionant. Ja hi ha més de 50 persones fent vida totalment independent, i n’hi han més de 70 en llista d’espera. I tots ells amb un cost per sota del que suposaria internar-los en un centre.

Vas aprofitar la teva compareixença al Parlament per parlar d’altres temes com l’assistència sexual i l’eutanàsia. Què volies transmetre?

Bàsicament la necessitat de canviar la mirada i els valors vers les persones amb discapacitat. Els serveis existeixen, però si no van acompanyats una ideologia inclusiva, no tindran l’efecte que perseguim. 

Tant l’assistència sexual com l’eutanàsia són drets de per sí, que haurien de ser igual per a tothom, sense discriminacions. Són un suport clau per a la intimitat, llibertat i autonomia de les persones amb discapacitat. Reconèixer l’autonomia sexual i l’eutanàsia és reconèixer l’autonomia.

Tots aquests aspectes apunten als drets de les persones amb discapacitat reconeguts a la Convenció de l’ONU. En quin punt es troben reconeguts aquests drets en els àmbits polític, institucional i social?

Només posaré un exemple que per a mí és clarificador per aquesta pregunta, i a més és molt recent. El suposat criteri d’utilització dels respiradors que discriminava a determinats col·lectius -entre ells les persones amb discapacitat-  durant la crisi sanitària de la covid. És per això que és tan important treballar l’aspecte simbòlic de la discapacitat a part d’anar aconseguint millores materials (accessibilitat, serveis, etc.). És evident que al llarg dels anys hem donat passos endavant en el nostre reconeixement, però també hem donat passos enrere, com el teme dels respiradors i la llei d’habitatge que permetia la construcció d’alguns edificis sense criteris d’accessibilitat. Això ens obliga a estar alertes per canviar la mirada social de la nostra discapacitat.

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, anuncis i ofertes exclusives del món de la discapacitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

La Fundació el Maresme impulsa el servei d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari

En el marc de la pandèmia, el projecte d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari de la Fundació el Maresme, ha donat un pas més situant...

Dincat, CZFB, ARAPDIS i Fundació Incyde s’uneixen per la integració laboral de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir...

Salut Mental Espanya llança una campanya nacional per promoure el voluntariat en salut mental

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el moviment associatiu Salut Mental Espanya, ha llançat la campanya...

El programa inclusiu ‘Ments Despertes’ del Grup Som Via guanya la 27a edició del Premi Voluntariat

El programa formatiu Ments Despertes de la Fundació Via Activa (Grup Som Via), per a la prevenció, la promoció de la salut i la...

NO ET PERDIS...

Les 12 mesures de la Confederació per a la reactivació econòmica de tercer sector social

La Confederació Empresarial del Tercer Sector de Catalunya ha presentat un pla de xoc, amb 12 mesures, al President de la Generalitat de Catalunya,...

La Generalitat distribueix entre les residències 829.610 nous elements de protecció

El Departament de Treball, Afers Socials ha rebut des del passat divendres 10 d’abril i fins avui nou material de prevenció del contagi de...

El Síndic investiga l’actuació de l’Administració en la gestió de la pandèmia a les residències de gent gran

Davant la proliferació de morts en centres residencials, el Síndic de Greuges de Catalunya està investigant si s’han seguit les mesures oportunes  per prevenir...

La Renda Garantida de Ciutadania entra a la seva quarta i última fase d’implementació

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ha entrat aquest 1 d’abril a la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de...

Treball, Afers Socials i Famílies es fa enrere i torna a garantir el 100% del pagament dels serveis socials

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha signat avui una resolució que garanteix el 100% del pagament dels serveis...