El Tribunal de Comptes de la Unió Europea ha alertat que les persones amb discapacitat continuen tenint problemes per trobar feina i corren el risc de ser més vulnerables a la pobresa, amb una bretxa laboral que s’ha mantingut pràcticament igual entre el 2021 i el 2014, quan van començar els registres. Un nou informe dels auditors publicat aquest dijous assenyala que, segons Eurostat, el 2021 només el 51% de les persones amb discapacitat tenien una feina, en comparació del 75% de les persones sense discapacitat, dades molt similars a les de sis anys enrere.
En aquest context, els auditors consideren que l’acció de la UE per millorar la situació de les persones amb discapacitat als Estats membre ha provocat “pocs canvis a la vida real”, mentre que la legislació sobre això s’ha “estancat”. “La Comissió ha assumit el compromís d’ajudar les persones amb discapacitat a exercir un paper igual d’important a la vida quotidiana, però les accions de la UE han tingut un impacte pràctic limitat”, ha assenyalat l’auditor responsable de l’informe, Stef Blok , qui ha incidit que “les persones amb discapacitat a la UE s’enfronten encara a una àrdua batalla per trobar una feina i lluitar contra la pobresa, i han de superar obstacles a la seva llibertat de moviment”.
L’informe recorda que els Estats membres tenen la responsabilitat principal en matèria de polítiques d’inclusió social, però ofereixen un suport i prestacions molt diferents de les persones amb discapacitat, amb diferents maneres de decidir qui se’n pot beneficiar. A més, els diferents països de la UE no reconeixen la condició de discapacitat concedida per altres Estats membre, cosa que fomentaria la lliure circulació a tot el bloc. Com a resultat, les persones amb discapacitat que visiten un altre país de la UE o que es desplacen per treballar o estudiar, s’arrisquen a rebre un tracte desigual en comparació amb els nacionals que viuen una situació similar i, a més de suportar una càrrega burocràtica més gran, és possible que no gaudeixin d’igualtat d’accés a serveis, com ara tarifes reduïdes per als museus o el transport.
El Tribunal apunta que el paper de la UE consisteix a donar suport i coordinació i, encara que en la seva estratègia 2021-2030, la Comissió va abordar la majoria de les deficiències més primerenques i va proposar una sèrie d’iniciatives emblemàtiques d’inclusió, com la Targeta Europea de Discapacitat i el paquet sobre l’ocupació de les persones amb discapacitat, aquest full de ruta “deixa sense resoldre gaires qüestions clau”. En aquest sentit, els auditors adverteixen que els avenços en aquest àmbit es veuen “obstaculitzats per l’estancament de la directiva sobre igualtat de tracte de la UE i la lentitud dels estats membres en la incorporació de la Llei europea d’accessibilitat a la legislació nacional”. Alhora, lamenten que l’enllaç amb el finançament de la UE també segueix sent “dèbil”, i la Comissió no supervisa quants diners de la UE es destina realment a donar suport a les persones amb discapacitat, cosa que podria il·lustrar com el finançament de la UE ha millorat la situació. No obstant això, a causa de la manca de dades, critiquen que no han pogut avaluar si aquestes institucions han assolit els seus objectius mitjançant la inclusió de les persones amb discapacitat a les seves plantilles i recomanen que les institucions de la UE recopilin aquesta informació i avaluïn els progressos realitzats .
