Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, en el marc del Dia Internacional del Treballador i a les portes de les eleccions, fa una crida a tots els partits polítics per exigir que les condicions laborals dels professionals del sector siguin una prioritat en la pròxima legislatura. En aquest sentit, Dincat recorda que fa anys que exigeix un ajust urgent del finançament de les entitats que presten serveis d’atenció al col·lectiu per poder oferir condicions laborals dignes pels seus treballadors, en consonància amb el seu compromís i professionalitat.
“La situació ha arribat al límit! Les entitats socials i els seus professionals han fet un gran esforç durant molts anys, però ja no poden aguantar més; molts d’ells han de renunciar a la seva vocació per poder tenir un projecte de vida digne. Urgeix un pacte de país, amb l’acord entre l’Administració, el Sector i els Sindicats, que reverteixi aquesta situació i que reconegui com cal els professionals que es deixen la pell dia a dia per acompanyar a les persones que més ho necessiten”, reclama Víctor Galmés, director de Dincat.
“Ho hem traslladat a tots els partits polítics i sembla que, per primera vegada en la història, hi ha una voluntat compartida de fer-ho en la propera legislatura, i així està quedant recollit en la majoria dels diferents programes electorals. Tanmateix, esperem que aquest compromís no quedi en paper mullat, com ha passat en altres ocasions”, afegeix.
Actualment, la diferència salarial entre els professionals d’una entitat social de Dincat i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació, és, en molts casos, de més del 30%. Es tracta d’una enorme bretxa salarial, del tot injustificable si tenim en compte que parlem dels mateixos perfils professionals i les mateixes tasques a desenvolupar.
El sector urgeix augmentar a curt termini i, com a mínim, en un 30%, els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials, per poder revertir aquesta situació injustificable i continuada en el temps i, així, poder establir condicions laborals dignes pels professionals, dignificar els serveis, millorar la qualitat de vida de les persones ateses i assegurar la viabilitat de les entitats. Dincat exigeix un Pacte de País, amb una planificació plurianual que contempli increments mínims del 10% anual, assegurant regularitzar les variacions de l’IPC que es puguin produir.
Malgrat els recents increments de mòduls, aquests han estat insuficients i estan lluny de satisfer les necessitats i reivindicacions del sector. L’estancament de les condicions laborals dels professionals és fruit de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i de l’increment acumulat del cost de la vida en general i de les despeses que han d’assumir les entitats en particular.
Aquesta situació està provocant una fuga de talent imparable i grans dificultats per fer noves contractacions, amenaçant la viabilitat, continuïtat i qualitat de l’atenció a les persones.
