Les persones amb nova diversitat funcional, també encunyat oficialment com “persones amb discapacitat”, col·laboren per resoldre els problemes socials i polítics de la societat global. Tendeixen a generar canvis que beneficien tota la població. També presenten una alternativa a l’actual populisme de la ultradreta.
La ultradreta defensa un govern fort, poc intel·lectual, i més aviat lluitador. Les institucions intenten adaptar-se, i de vegades copien les opinions més fortes i transgressores. Davant aquesta tendència la diversitat planteja un altre model polític amb un govern fort però que accepti la diversitat de les persones, garanteixi l’habitatge, les relacions socials, i el treball per a totes les persones. La seva premissa és assolir una societat diversa, que tingui en compte les idees contràries i divergents. La principal diferència és que les persones amb diversitat funcional no busquen el poder ni guanyar els contrincants. Més aviat intenten construir connexions que estiguin subjectes a relacions dinàmiques i canviants.
Acceptem que no tots som iguals. La diversitat funcional s’oposa a una suposada igualtat, afirmant que les persones podem ser diferents. No cal homogeneïtzar les persones, sinó que cal promoure les diferències i defensar la diversitat. La igualtat és com la inclusió. No hem de ser inclosos ni iguals a les altres persones perquè vivim en un model social fragmentat i discriminatori. Front a això la nova dreta imposa les seves idees declarant una guerra cultural. S’oposa al nou model de diversitat funcional que genera canvis. Les persones amb diversitat funcional tenen una identitat dinàmica i diversa. No serveix tenir una sola identitat i integrar-se en aquelles coses que denúncies.
La diversitat funcional intenta humanitzar el procés i no definir-ne una sola identitat. Tracta d’elevar i ajudar les altres persones. Humanitza el procés acceptant la vulnerabilitat que suposa cercar ajuda en altres persones, ia crear comunitat. A diferència de la discapacitat, la diversitat funcional intenta no ser agressiva, ni provocar, ni ser inflamatòria. Les persones amb discapacitat poden mostrar una reacció a la frustació com a mecanisme de defensa davant la societat que els discrimina, això es manifesta amb cert masclisme. La diversitat funcional defensa la comunitat creant un món més flexible, híbrid i dinàmic.
