Dilluns, 4 març 2024
IniciENTREVISTESRobert de Miguel: “El disseny accessible en arquitectura no és ni més...

Robert de Miguel: “El disseny accessible en arquitectura no és ni més car ni més lleig. Només són mites inventats” 

conferencia superant barreres disseny accessible arquitectura
Un moment de la conferència a la sala d’actes de l’ETSAB // Foto: (cedida)

Aquest dimarts 23 de maig, l’arquitecte Robert de Miguel ha donat la conferència “Superant barreres: una mirada des de l’arquitectura” a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). En aquesta peça reproduïm les preguntes que es van formular durant l’acte, i les respostes donades per l’arquitecte sobre disseny accessible.

Es dóna per fet que el disseny accessible és més car. Per què creus que hi ha aquesta percepció?

És un mite que el disseny de la diversitat funcional sigui més car. És molt més car construir un edifici i després reformar-ho per fer-ho accessible, de fer-ho accessible per primera vegada. Per exemple, aquesta escola és inaccessible i ha passat per reformes. L’objectiu era reformar-la perquè tothom la pugui fer servir. Que l’Escola no sigui accessible és molt més car que haver-la dissenyat des d’un inici de forma accessible.

Creus que funcionen les reformes d’accessibilitat?

Per exemple. Aquesta Escola ha tingut complicacions per fer-la totalment accessible. No serveix fer canvis inapreciables. Cal fer canvis radicals. Fem ràpidament un repàs a la història de l’ETSAB. Quan només existia l’edifici Sagarra era accessible gràcies als ascensors. Després es va fer l’ampliació amb l’edifici Coderch i esdevingué inaccessible. Després es va fer la reforma per posar pujaescales per superar les múltiples escales. Però aquests pujaescales acaben per no funcionar. Aleshores cal tornar a fer-ne una altra reforma de la reforma de l’ampliació de l’edifici Coderch. És similar al que passa amb el Partenó. En un origen era accessible. Després el desenvolupament i la guerra ho van convertir en inaccessible. Amb la magnífica reforma dissenyada per Pikonis era encara inaccessible. Després es va fer una reforma de la reforma per posar ascensors per accedir al Partenó. El problema és que aquest ascensor acaba per no funcionar i no és gens fiable per a l’accés. Aleshores tornem al mateix. Els camins per a la gent amb diversitat són sempre secundaris.

Es diu que la diversitat funcional no genera beneficis. Estàs d’acord?

Tenir treballadors amb diversitat funcional pot resultar beneficiós econòmicament. Un exemple és l’empresa La Fageda on un 70% dels seus treballadors tenen diversitat funcional intel·lectual. L’empresa té molt d’èxit i és estudiada a l’escola de negocis de la Universitat de Harvard.

Creus que el disseny accessible ha de ser lleig?

Un altre mite és que l’arquitectura accessible és lletja. Com valorem la bellesa? Hi ha molt de debat en què és la bellesa i l’estètica. Tots els projectes tenen una bellesa clàssica però la bellesa és subjectiva com va dir Immanuel Kant. Aleshores és difícil valorar si l’arquitectura accessible és lletja.

Com et sents a la societat amb la teva diversitat funcional?

Com a persona que pertany al col·lectiu de la diversitat funcional. Volem sentir que la societat ens pren seriosament: els nostres pensaments i la nostra manera de veure el món. No només volem que ens donin recursos. Volem ser tinguts en compte i poder asseure’ns a les taules de negociació.

Com veus la diversitat funcional en el futur?

El nostre pensament ja és futur. No només volem benefici econòmic ni tornar al passat quan érem discriminats. Creem i creiem en un món més humà.

Com canvia la diversitat funcional el disseny?

L’ésser humà ha estat la mesura per escalar i mesurar el disseny a l’arquitectura. Així ho mostra el Modulor de Corbusier o The Measures of Man d’Henry Dreyfus. L’estètica de la màquina es va acabar imposant al món modern. Al disseny d’acord amb la diversitat funcional les mesures canvien. Crea un altre tipus d’arquitectura d’acord amb un futur més humà.

Quin és el paper de les normatives en el disseny de la diversitat funcional?

Les normatives fan legal els estudis del confort tèrmic, la mobilitat, els sons, i la il·luminació dels edificis. Però aquests estudis generalment no mesuren la diversitat funcional de les persones.

Les normatives són fixes?

Les normatives són fixes però no tot són normatives. Per fer una arquitectura adequada bioclimàticament es determinen els paràmetres del funcionament de l’ésser humà, com ara la temperatura, radiació, moviment d’aire i l’humitat. Però aquest estudi està basat en un ésser humà normatiu i determinista.

No té en compte la diversitat de les persones. Un exemple d’alternativa que defensen la imperfecció de l’ésser humà són els llibres de Junichiro Tanizaki Elogio de l’ombra o el llibre de Hassan Fathy L’arquitectura per als pobres.

Quin paper té la diversitat funcional al món?

La diversitat funcional de l’espai i allò urbà ens permet reimaginar el món i ens allibera de les normatives.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content