L’arquitecte format a la UPC i Harvard University analitza, arrel d’un curs titulat ‘Accessibilitat Km 0’ a l’Escola Sert del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el repte de transformar les ciutats sota els principis del disseny universal i la necessitat urgent de simplificar el nou marc normatiu per als professionals del sector
Què significa exactament el concepte “Km 0 de l’Accessibilitat” que dóna títol a la sessió a l’Escola Sert? Es tracta d’una qüestió de proximitat?
Impartim aquest curs a l’Escola Sert del COAC sota aquest nom perquè el concepte Km 0 implica un retorn a l’origen i als principis fonamentals. Alhora, funciona com una metàfora de proximitat: l’accessibilitat pacifica l’entorn i el fa més proper. ”La recerca de l’accessibilitat és com buscar la humanitat i intentar incloure totes les vulnerabilitats i diversitats humanes”. Aquesta lògica de proximitat és la mateixa que regeix plans com les Superilles de Barcelona o la Ciutat dels 15 minuts de París, ja que l’accessibilitat humanitza i és sinònim de sostenibilitat.
Per quin motiu es considera indispensable una sessió de l’Escola Sert centrada en aquesta matèria?
Actualment existeix una gran demanda, però també un desconeixement profund. L’accessibilitat gairebé no s’ensenya a les facultats. La realitat és que una de cada tres persones la necessita, ja siguin infants, gent gran o persones amb diversitat funcional temporal o permanent. Aquestes xifres creixen, però molts arquitectes i governs encara tenen por al que desconeixen. L’arquitectura no pot ignorar-ho, i prova d’això és que ”la majoria de les preguntes dels arquitectes professionals dirigides al COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) són d’accessibilitat”. Hi ha urgència per trobar respostes.
Quins són els interrogants més habituals que plantegen els arquitectes sobre el disseny universal?
El dubte principal és la gestió del codi: com prioritzar l’eliminació de barreres o com verificar l’èxit de l’adaptació sense que sembli un ”pegat posterior”. També preocupa la responsabilitat legal i qui ha d’assumir les culpes si sorgeixen problemes. Un altre punt crític són els ”ajustaments raonables” i la flexibilitat normativa. A més, trobem a faltar professionals que validin l’accessibilitat cognitiva i una homogeneïtzació dels pictogrames. El nou codi, amb les seves 400 pàgines, és un laberint complex. Per a un arquitecte, aplicar el disseny universal és com compondre una orquestra: ”No n’hi ha prou que cada instrument soni bé per separat; el dubte és com aconseguir que tots toquin la mateixa partitura perquè la melodia sigui comprensible i transitable per a qualsevol oient”.
A Platypus introduïu els conceptes d’accessibilitat dinàmica i en evolució constant. Com els definiu?
L’accessibilitat no pot ser una cosa fixa. L’ésser humà és complex, canvia i s’adapta. Per humanitzar un espai, cal entendre que les necessitats estan vives i evolucionen amb el temps. Per tant, el disseny i l’urbanisme han de ser dinàmics per adaptar-se a aquestes mutacions constants de l’individu.
En un article al Diari del DisCapacitat afirmàveu que és l’entorn el que discrimina. En quin punt de la transformació cap a la inclusió es troben les nostres ciutats?
La transformació actual és cap a l’interior de les ciutats, buscant entorns més humans i sostenibles que, precisament, coincideixen amb els més accessibles. L’accessibilitat pacifica la ciutat i suposa un avantatge social i econòmic. No es tracta de destruir per tornar a construir, sinó d’acompanyar la transformació per apropar-nos a l’ésser humà.
Podria destacar alguns exemples positius d’intervencions urbanes?
Com a referents de transformació per guanyar humanitat destacaria les Superilles de Barcelona, la Ciutat dels 15 minuts de París, la planificació dels Changing Places a Londres o el High Line de Nova York.
Com valoreu l’impacte de les noves directrius normatives?
L’efecte del nou codi és positiu perquè inclou totes les diversitats (físiques, sensorials i cognitives) i l’accessibilitat comunicativa. Tot i això, la seva extensió de 376 pàgines és un problema. ”Em pregunto quan tornarem a tenir normatives de només unes pàgines”. Cal més comunicació i senzillesa per fer la transformació efectiva.
Ha crescut la demanda del seu servei de consultoria arran d’això?
Hi ha necessitat, però encara costa reconèixer la vulnerabilitat com un valor positiu. ”L’accessibilitat no és una despesa, sinó un benefici social i fins i tot econòmic”. Encara queda molt camí per recórrer en la percepció del client.
Com ha canviat el perfil dels clients des de l’aparició de la nova normativa?
Estem en un impàs. Molts professionals i clients encara veuen l’accessibilitat com una càrrega cara. Però així com ningú discuteix que una façana s’ha de dissenyar i té un cost, el mateix ha de passar amb l’accessibilitat. ”Anem cap a la dècada de l’accessibilitat” i aviat s’assumirà com un element indispensable en tot projecte.
El seu propòsit és generar canvis sistemàtics en benefici de la llibertat i la participació. Com ho assoleixen?
És un procés lent. Sovint no som conscients de la necessitat fins que la vivim. Cal fer visible la diversitat i posar la informació fàcil. No és només complir la llei, sinó ”dissenyar un espai per a totes les persones, on tothom pugui participar, i tenir l’oportunitat de sentir-se lliure i feliç”.
Si el futur de l’arquitectura és construir un món més humà, quin és el paper del present?
Avui l’arquitectura ha de situar les persones al centre, trencant amb l’esperit neoliberal de representació del poder. Cal actuar ja amb projectes que ajudin realment a tothom.
Quines tendències futures en el disseny d’espais públics ens pot avançar?
”L’accessibilitat és una eina important per a la innovació”. Cal que hi reflexionem des d’aquest prisma creatiu.
Per què insisteix en la necessitat d’aquestes sessions a l’Escola Sert?
És essencial desglossar el nou codi i ensenyar que l’accessibilitat no és una càrrega econòmica. ”L’objectiu és simplificar la complexitat de l’accessibilitat en arquitectura” per canviar la mentalitat del sector.
Per acabar, quina és la analogia de Platypus amb l’accessibilitat dinàmica?
L’animal (ornitorrinc en català) representa la diversitat extrema. Com ell, l’accessibilitat és una condició flexible que evoluciona. A CAPlatypus entenem que dissenyar és un acte humà i, per tant, els processos han de ser tan canviants com les persones mateixes.
