El 87% dels edificis d’habitatges espanyols necessitarien fer actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per millorar-ne l’accessibilitat, segons l’informe de la Fundació Mútua de Propietaris.
Així es desprèn de l’informe ‘Accessibilitat a l’edifici: despesa o inversió?’, elaborat per l’organització, que revela que el cost per llar mitjà d’afrontar aquestes actuacions seria de 1.361 euros.
L’estudi revela que un de cada quatre edificis té un esglaó a l’accés al portal; el 56% té porters automàtics no accessibles des d’una cadira de rodes, igual que dos de cada tres edificis tenen les seves bústies elevades i, per tant, també inassolibles. A més, encara que el 90% dels portals d’accés a l’edifici tenen la mida adequada per passar amb cadira de rodes, el 48% “pesa massa”.
L’informe també apunta que les barreres relacionades amb ascensor com les actuacions amb més grau d’urgència. En concret, un 17% dels edificis d’habitatges comunitaris no disposa d’ascensor i, dels quals sí que en disposen, un 11% té un esglaó que dificulta l’accessibilitat fins a ell.
Per aquest motiu, el 49% dels que no tenen ascensor, ho reclamen com una mesura urgent, de la mateixa manera que un 51% considera essencial millorar l’accessibilitat del portal fins a l’ascensor amb una plataforma elevadora elèctrica o una rampa.
Per tots aquests motius, els espanyols posen una nota de 5,7 sobre 10 a l’accessibilitat, una nota que baixa quan se li posen a la persona davant la tessitura de valorar l’accessibilitat per a una persona amb mobilitat reduïda.
La vicepresidenta executiva de la Fundació Mútua de Propietaris, Laura López Demarbre, va assenyalar que “quan en un edifici o habitatge hi resideixen persones amb mobilitat reduïda, sigui per motiu de discapacitat o edat avançada, l’accessibilitat cobra especial importància, però mentre no hi resideixen persones amb necessitats especials, l’accessibilitat no rep la importància que es mereix i es percep més com una despesa més que no pas com una inversió”.
L’anàlisi estima segons diverses característiques de les llars la factura que requeriria un edifici accessible. L’import s’incrementaria als edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409 euros i 4.457 euros respectivament; entre les llars d’edificis més antics (3.156 euros); en els que tenen habitatges més petits (2.416 euros) ia les llars amb menys ingressos (2.995 euros).
“Molts dels habitatges no accessibles són propietat de persones amb baixos recursos per la qual cosa s’evidencia la necessitat que administració i institucions contribueixin a fer possible que es duguin a terme actuacions per a l’eliminació de barreres arquitectòniques”, va assenyalar López Demarbre
Barrera dels 2.000 euros
D’altra banda, malgrat que el 63% dels espanyols estan d’acord que un edifici accessible revalora els seus immobles, al voltant d’un 60% “veu poc o gens probable fer les millores d’accessibilitat que es necessiten al seu edifici”.
Les raons principals exposades pels enquestats són la manca d’acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%). En aquest darrer aspecte, la barrera dels 2.000 euros per llar és el punt d’inflexió per considerar probable o no probable dur a terme les millores, segons la Fundació Mútua de Propietaris.
“Els espanyols estan cada cop més conscienciats amb la necessitat d’adaptar l’edifici a les seves necessitats futures, però el factor econòmic continua sent una barrera que posa de manifest la necessitat de donar suport i incentivar les inversions en sostenibilitat”, va afegir López Demarbre.
