L’Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD) està de celebració. Després de 10 anys de dedicació incansable, l’entitat s’ha consolidat com una veu fonamental en la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional. Per aprofundir en el seu projecte, hem parlat amb dues de les seves fundadores, Maite Ruiz i Montse Tarridas – presidenta i vicepresidenta, respectivament- , qui ens han obert les portes per explicar-nos els inicis de l’associació, les fites aconseguides i les seves aspiracions de futur.
Per què va néixer la LADD?
Segons Tarridas i Ruiz, la LADD va néixer fa una dècada arran de la constatació que els drets recollits en la Convenció de l’ONU per a les persones amb discapacitat encara no eren una realitat palpable. Per això, un grup de famílies i professionals van decidir unir-se per sensibilitzar la societat i assumir un rol d’interlocució directa amb les administracions.
Quins èxits heu aconseguit?
Al llarg d’aquests 10 anys, la LADD ha deixat una empremta significativa. A dia d’avui, les administracions i els partits polítics ja tenen en compte les famílies a l’hora de debatre sobre temes que les afecten. A més, han aconseguit fer sentir la seva veu en àmbits tan rellevants com el nou Codi Civil català, la vida independent, el treball o la cartera de serveis socials. L’associació també treballa amb objectius concrets, com el recent reconeixement del dret a la titulació de l’ESO per a les persones amb discapacitat intel·lectual. A més, han creat una xarxa de famílies per donar-se suport mutu, seguint la seva filosofia: “Juntes som més fortes”.
Quin és el futur de la LADD?
De cara al futur, la LADD es marca nous reptes. Entre ells, “que les famílies siguem més conscients dels nostres drets i aprenguem a defensar-los”. També consideren un “assignatura pendent” la implicació de les persones amb discapacitat, perquè “parleu amb veu pròpia a tots els àmbits de la societat”. L’associació vol continuar sumant famílies i col·laborant amb altres entitats del sector, però mantenint el seu paper diferenciat, ja que consideren que el seu punt de vista és “molt transversal i les coses ens afecten molt directament”. En aquest sentit, es pregunten: “Qui millor que nosaltres coneix la realitat?”. En un sentit més ampli, Tarridas i Ruiz confirmen que continuaran lluitant perquè els drets de la Convenció de l’ONU siguin una realitat per a totes les persones.
Heu pensat a tirar la tovallola en algun moment?
La resposta de les entrevistades és sincera i contundent: “Moltes vegades!”. Expliquen que sovint es desesperen pel ritme lent de les administracions. Montse Tarridas i Maite Ruiz remarquen que “cada dia que passa amb un ajut de menys, un suport que no arriba o un dret vulnerat és un patiment per alguna persona amb discapacitat i la seva família”. Reconeixen que la lluita és un “desgast molt gran” i requereix molta persistència, i això “cansa molt”.
