El Comitè Espanyol de Representants de Personas amb Discapacitat (CERMI) ha presentat l’informe Espanya 2025 sobre Drets Humans i Discapacitat, un document que posa de manifest la bretxa persistent que separa els drets reconeguts sobre el paper de la seva aplicació pràctica. En aquesta radiografia anual, que es realitza des del 2008, s’han comptabilitzat un total de 145 denúncies per vulneracions, juntament amb 69 propostes de millora i 36 avenços. La presentació s’ha produït en el marc del 20è aniversari de la Convenció de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), un tractat que el sector considera la referència indispensable per a les polítiques inclusives.
Durant l’acte, celebrat a l’Agència Servimedia, el delegat de Drets Humans i per a la Convenció del CERMI, Gregorio Saravia, ha posat en valor la capacitat del moviment social per plantejar solucions concretes davant els dèficits detectats. Saravia ha definit la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat com una “guia, una conquesta col·lectiva i una promesa de futur”, destacant que la seva commemoració cada 3 de maig continua sent un motor per al canvi social. Tot i això, l’informe alerta que l’estatut de ciutadania plena encara no és una realitat per a moltes persones a causa de la falta de mecanismes de control.
La triple discriminació de les dones i el repte de l’accessibilitat
La situació de les dones i les nenes amb discapacitat ha estat un dels punts més crítics de la presentació. Marta Castillo, presidenta del CERMI Andalusia i patrona de la Fundació CERMI Dones, ha advertit que la intersecció de gènere i discapacitat encara aixeca barreres severes en l’educació, l’economia i la protecció social. En aquest sentit, Castillo ha reclamat amb urgència una llei integral de reparació per a les víctimes d’esterilitzacions forçades i la realització d’una macroenquesta estatal sobre la violència que pateix aquest col·lectiu, subratllant que “la combinació de gènere i discapacitat segueix generant barreres afegides”.
Per la seva banda, Jara Sánchez, responsable de l’Oficina de Defensa de Drets d’Impulsa Igualtat, ha posat el focus en les formes més subtils d’exclusió. Segons Sánchez, “l’incompliment més sofisticat no sempre consisteix a negar expressament un dret, moltes vegades consisteix a reconèixer-lo, però sense fer-lo utilitzable”. L’experta ha insistit que l’accessibilitat no ha de ser vista com un detall tècnic, sinó com una infraestructura bàsica de ciutadania que condiciona l’exercici de drets fonamentals com l’habitatge, la salut o el treball. Per aquest motiu, s’ha exigit un reforç dels mecanismes de supervisió i sanció contra les entitats que incompleixin la normativa vigent.
Suport institucional i lluita contra el discurs de l’odi
L’elaboració d’aquest document compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”. La seva delegada a la Comunitat de Madrid, Laura Llapart, ha reiterat el compromís de la institució amb la inserció sociolaboral i els projectes socials, especialment en el món rural. Paral·lelament, el CERMI ha expressat la seva preocupació pel creixement dels discursos de l’odi i la polarització política, factors que posen en risc la convivència i la dignitat del col·lectiu, i ha demanat un enfortiment dels mecanismes democràtics de vigilància.
L’informe, que inclou un reconeixement al jurista Óscar Moral Ortega, conclou que Espanya posseeix un marc legal avançat però una deute pendent en la seva execució efectiva. El moviment social de la discapacitat recorda als poders públics que la garantia dels drets humans no pot estar condicionada per la capacitat econòmica de les famílies ni pel codi postal de residència. El document complet ja es troba disponible de forma accessible i gratuïta al portal web del CERMI.
