
L’empresa Rehatrans, referent en l’adaptació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, ha posat de manifest que el trasllat diari dels usuaris de la tercera edat cap als centres de dia no és una simple qüestió logística, sinó un component essencial de l’atenció integral. Segons l’anàlisi realitzada per l’entitat, existeixen sis claus emocionals que determinen com la gent gran afronta la seva jornada. Miguel Martín, director de Màrqueting i Comunicació de Rehatrans, subratlla la rellevància d’aquest servei afirmant que: “El transport no és només un mitjà per arribar a una destinació, és una part fonamental de la cura. El benestar emocional dels usuaris comença en el moment en què surten de casa”.
La influència del trajecte en la rutina diària
L’estudi destaca, en primer lloc, que el desplaçament condiciona l’estat d’ànim inicial amb el qual el pacient arriba al centre, marcant la pauta de tota la seva activitat posterior. En segona instància, l’experiència del viatge mateix pot esdevenir una font de tranquil·litat i confiança o, per contra, generar estrès si no es desenvolupa correctament. Com a tercer punt, el vehicle es transforma en un espai vital de socialització on la conversa entre iguals ajuda a combatre el sentiment de soledat. Per a Miguel Martín, la qualitat del servei és una premissa innegociable: “Cada trajecte és una oportunitat per generar benestar o condicionar-lo negativament”.
Seguretat, rutines i la figura del conductor
La quarta i cinquena clau se centren en l’estabilitat: la previsibilitat de les rutines i la puntualitat rigorosa del servei són elements crítics, especialment per a persones amb deteriorament cognitiu que necessiten estructures fixes per evitar la incertesa. Finalment, l’informe ressalta el paper del conductor com a figura de referència i confiança, aportant un tracte humà que transcendeix la conducció. En paraules de Martín: “La confiança en el conductor transforma el transport en una experiència humana, no només logística”.
D’altra banda, Rehatrans adverteix que un servei deficient pot provocar irritabilitat, rebuig al centre de dia i un impacte negatiu en la percepció de les famílies. El sector sociosanitari avança cap a un model on la mobilitat s’integra plenament en el sistema de cures, prioritzant la professionalització i l’enfocament en l’usuari. La conclusió del directiu és clara: “Cuidar el transport és cuidar a les persones. Apostar per una mobilitat adaptada de qualitat és apostar per un model d’atenció més humà”.

