
La periodista Maria Xinxó, que presenta juntament amb l’Albert Om el programa “Islàndia“ a Rac1, és l’encarregada de posar per escrit les paraules de Maria Petit, una noia que va quedar invident als 17 anys a causa d’un accident. El resultat el podeu trobar en format de llibre a “Marieta de l’ull viu“, publicat per l’editorial Univers. Hem volgut parlar amb l’autora del llibre -a la que ja vam entrevistar– i aquest és el resultat.
Recordes quina opinió tenies de les persones invidents abans de conèixer la Maria Petit?
La veritat és que no en tenia cap de formada, perquè no m’havia pres la molèstia d’interessar-me per les persones cegues; no en tenia cap al voltant i simplement no hi parava atenció. Ha sigut arran de conèixer la Maria Petit i sobretot després de fer el llibre que me n’he adonat de la meva ignorància i de tot el que no sabia sobre els invidents.
Quina opinió en tens ara?
No és que en tingui una opinió concreta o diferent d’una persona que sí que hi veu. Simplement he après moltes coses del seu dia a dia, com per exemple que a un gos pigall no se’l pot acariciar ni cridar quan va amb l’arnès posat, perquè està treballant i el podria posar en risc a ell i a la persona invident amb qui va.
Com vas conèixer a la Maria?
A través de la feina. Treballo al programa Islàndia, de RAC1, amb l’Albert Om, i un dia ens van parlar d’ella per si ens interessava fer-li una entrevista. La vaig trucar per saber més coses de la seva història i de seguida vam connectar.
De qui va ser la idea d’escriure el llibre?
La idea va ser seva. A ella ja li havien plantejat altres vegades però va ser durant el confinament que es va decidir. Un bon dia em va trucar per si li podria donar un cop de mà i fer el llibre a quatre mans. De seguida li vaig dir que sí.
Com va anar el procés d’estructuració del llibre?
Amb la Maria anàvem repassant els seus últims deu anys, des que va tenir l’accident de moto que la va deixar cega, per veure quins episodis eren més interessants d’explicar. Un cop els vam tenir clars va ser fàcil ordenar-los cronològicament.
I l’elecció del títol?
El títol el vam tenir clar de seguida perquè una de les coses que ha salvat la Maria Petit de tot el que li ha tocat viure ha sigut el sentit de l’humor i posar-li ‘Marieta de l’ull viu’ a un llibre sobre una noia que es diu Maria i és cega ja t’ho deixa clar d’entrada. A banda, està basat en una anècdota real que expliquem al llibre de quan ella va estar a l’hospital.
Creus que el llibre pot ajudar a trencar els tòpics sobre les persones invidents?
N’estic convençuda, almenys la gent veurà que ser cega no t’impedeix fer un munt de coses, seguir vivint i ser feliç.
Què els diries a les persones que encara tenen prejudicis sobre les persones amb discapacitat?
Jo sóc la primera que encara en tinc, segur. Crec que l’única manera de trencar-los és que ens acostem a les persones amb discapacitat, que les coneguem, que hi xerrem, que ens informem… i així veurem quina és la seva realitat i ells veuran la nostra. No tenir cap discapacitat aparent no et fa capacitat del tot!