La transformació de les polítiques de suport a la discapacitat i la dependència ha de situar les famílies i, molt especialment, les dones que exerceixen com a cuidadores en el nucli central de les agendes d’igualtat. Aquesta ha estat la principal conclusió de la IX Conferència Sectorial organitzada per la Fundació CERMI Dones, celebrada aquest divendres a la seu de l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) sota el lema «Com avançar en les polítiques públiques de cures i suports des d’una perspectiva de gènere, discapacitat, infància i famílies». L’acte ha servit per urgir el disseny de sistemes inclusius basats en els drets humans que evitin que la responsabilitat de sostenir la vida de les persones amb discapacitat continuï recaient de manera desproporcionada en l’àmbit privat i femení.
Durant l’obertura de la jornada, la vicepresidenta de l’entitat organitzadora, Ana Peláez, ha instat a incloure les necessitats de les famílies en l’agenda política dels drets de les dones i les nenes amb discapacitat. Ana Peláez ha posat de manifest que el pes dels suports diaris encara recau majoritàriament sobre les dones, motiu pel qual ha exigit mecanismes públics que garanteixin de manera real que les tasques de cura no hipotequin ni condicionin els projectes de vida de milions de dones. En aquesta mateixa línia s’ha expressat la vicepresidenta del CERMI Estatal i presidenta de Plena Inclusió, Carmen Laucirica, qui ha insistit en la urgència de crear polítiques que s’ajustin a les realitats familiars. Segons la directiva, «una dona té dret a tenir projecte de vida», fins i tot quan assumeix tasques d’atenció, per la qual cosa el nou esquema de prestacions ha de proveir recursos suficients perquè la responsabilitat no sigui exclusivament familiar.
Per la seva banda, l’administració ha assenyalat els canvis normatius que s’estan coordinant en aquest àmbit. La directora general de l’IMSERSO, María Teresa Sancho, ha explicat que la reforma de la Llei de Promoció de la Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència s’està orientant cap a un esquema de caràcter comunitari, dissenyat perquè les persones rebin els suports necessaris en els seus entorns habituals i puguin desenvolupar una vida independent. Reforçant aquesta idea, Jesús Celada, ambaixador en Missió Especial per a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ha defensat que el model ha d’integrar tant el dret a rebre assistència com el dret a cuidar amb una protecció social digna, alhora que ha llançat una advertència sobre la importància d’evitar escletxes i desigualtats territorials en l’accés a aquests serveis.
Els reptes globals i l’economia de les cures
El debat de la conferència també ha comptat amb una dimensió internacional en abordar el paper dels cuidadors en el marc del treball de llarga durada. En aquest espai, representants de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i del Parlament Europeu han coincidit de manera unànime a assenyalar que «la economia de les cures constitueix un dels grans reptes socials, laborals i polítics de les pròximes dècades».
El conseller tècnic de l’Oficina de l’OIT a Espanya, Francisco Cano, ha remarcat la validesa de l’establiment del Convenis 156 d’aquesta organització, centrat en els treballadors amb responsabilitats familiars, com una eina essencial per lluitar contra la discriminació. Francisco Cano ha desgranat la línia d’acció de l’OIT, fonamentada en reconèixer, reduir, redistribuir, recompensar i representar les cures per aconseguir estructures socials sostenibles. En paral·lel, l’eurodiputada Rosa Estarás ha sol·licitat una major valoració econòmica i social de les tasques de suport —tant de les remunerades com de les que es fan de forma voluntària— i ha reclamat que el disseny de les futures polítiques d’ocupació, pensions i protecció social incorpori aquesta realitat, posant en relleu el pes de la futura estratègia europea de cures per assegurar prestacions accessibles i de qualitat durant totes les etapes de la vida.
La primera part d’aquesta trobada ha reafirmat de manera transversal que les dones amb discapacitat, les mares cuidadores i les seves famílies han d’ocupar un espai prioritari en la gestió pública. La jornada continua el seu desenvolupament analitzant els reptes actuals des d’una mirada interseccional, obrint a més un espai d’intercanvi dedicat específicament a les vivències, propostes i experiències de mares d’infants amb discapacitat per millorar el sistema de suports de l’Estat.
