Una vegada més, tornem a la casella de sortida, com al joc de l’oca. El passat 13 de març, tretze com el número de la mala sort, el Molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Pere Aragonés, va decidir convocar eleccions pel proper 12 de maig. I tant societat civil com tercer sector vam posar el crit al cel. Alguns es pregunten per què i, estem aquí per explicar-vos-ho. Per explicar-vos perquè, per nosaltres, aquest anunci va ser com si, de nou, el poder legislatiu i executiu agafessin tota la feina feta els darrers dos anys i la tiressin pel riu.
Aquesta convocatòria d’eleccions, amb la subseqüent dissolució del Govern, substitucions de les conselleries i dels càrrecs de confiança, implica per nosaltres, entitats del tercer sector, i per les persones en diferents situacions de vulnerabilitat, que es cronifiqui, encara més, la nostra precarietat.
Son diversos els projectes que cauran per culpa d’aquestes eleccions. Projectes que estaven, com diem, a punt de caramel. A punt de materialitzar-se després de molts anys de lluita per tenir espais on fer realitat les nostres demandes.
El primer és la revisió de la Cartera de serveis. Fa catorze anys que demanem que es revisi aquest document que determina les condicions en les que el tercer sector atén i acompanya a les persones. La Cartera de serveis no només determina les tarifes (de quants diners disposem per prestar els serveis) sinó també les condicions (quants i quins professionals, hores d’atenció, etc.).
Portem quasi bé quinze anys acumulant dèficit, havent de trobar diners sota les pedres per poder seguir prestant serveis de qualitat i demanant per activa i per passiva aquesta revisió per a que la Cartera es modernitzi i inclogui tots els perfils professionals necessaris per prestar una atenció de qualitat i centrada en la persona. Fa poc més d’un mes es va començar aquesta feina de revisió, en conjunt entre el tercer sector i el Govern, amb l’objectiu de poder-la acabar abans de finals d’any.
Aquestes eleccions signifiquen la desaparició d’aquest projecte i signifiquen també que, al proper que arribi, amb el seu corresponent temps d’adaptació, és a dir cap al 2025, li haurem d’explicar per què és imprescindible reprendre aquesta feina. I entre una cosa i l’altra hauran passat dos anys més, en els que la situació de les entitats s’haurà precaritzat encara més.
Si bé la revisió de la Cartera de serveis és un projecte cabdal pel sector de la discapacitat i pel tercer sector, en realitat és un de tants que seran tombats per culpa d’aquests comicis. El Pacte Nacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, el de Salut Mental, la Llei del Tercer Sector, l’Avantprojecte de Llei d’ocupació pública, la reforma del Codi Civil Català, la Llei d’instruments de provisió del sistema públic de serveis socials, l’avantprojecte de Llei de l’Economia Social i Solidària, entre molts d’altres. Tots ells essencials per la supervivència del tercer sector a Catalunya i per la dignificació de la nostra feina. Tots ells projectes en el que ens hem bolcat com a sector, treballant conjuntament amb el Govern per fer propostes constructives i elaborar polítiques públiques que garanteixin el millor acompanyament i la millor prestació de serveis.
La convocatòria d’aquestes eleccions és per nosaltres un acte d’immesurable manca de responsabilitat política, del que fem responsables tots els grups parlamentaris que no han estat capaços de pactar uns pressupostos que haguessin permès acabar la legislatura.
Davant aquesta situació el sector de la discapacitat ens sentim, una vegada més, oblidats i ignorats, tot i representar un deu per cent de la població catalana. Exigim doncs que es proposin solucions d’urgència per paliar la situació creada, que defensin les persones amb discapacitat, per tal que aquesta desena part de la població no es quedi sense la dignitat que es mereix.
Mercè Batlle – Presidenta del COCARMI
