Representants dels partits polítics que concorren a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, han participat aquest matí en un debat virtual organitzat per Dincat per explicar les propostes que incorporaran en els seus programes electorals en l’àmbit de la discapacitat.
Unes eleccions que hores d’ara no sabem exactament quan es celebraran, ja que en mig del debat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat cautelarment l’ajornament que havia decretat el Govern pel proper 30 de maig. Així doncs, en el moment d’escriure aquest article, i a l’espera de recursos, la data de celebració és el 14 de febrer, tal i com s’havia convocat en un principi.
Problemes de la confirmació de dates a banda, el debat d’aquest matí ha servit per mostrar que tots els partits polítics estan d’acord en que cal injectar més recursos i finançament destinats a l’atenció de les persones amb discapacitat, però cap d’ells ha aportat mesures o xifres concretes de com millorar aquests recursos.
Els participants al debat han estat els representants per Barcelona de les diferents forces parlamentàries: Noemí de la Calle (Ciutadans), David Saldoni (Junts per Catalunya), Najat Driouech Ben Moussa (ERC), Raúl Moreno (PSC), Jessica González (Catalunya en Comú Podem), Dolors Sabaté (CUP), Santi Rodríguez (PP) i Joana Ortega (PDeCat).
El debat, presentat i moderat pel periodista de TV3, Jaume Freixes, ha començat amb una breu intervenció de Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat, que ha explicat que la pandèmia ha posat al centre de tot a les persones i per això calen polítiques socials que també posin al centre a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Posteriorment s’ha passat al debat en sí que ha estat dividit en quatre blocs: Llistes d’espera, vida independent i copagament; Finançament, tarifes i concertació; Sistema educatiu inclusiu i Ocupació i inserció sociolaboral.
En línies generals tots els participants en el debat han reconegut que cal fer molta feina en un sector en que hi ha moltes mancances i necessitats urgents.
LLISTES D’ESPERA I VIDA INDEPENDENT
Un d’aquests temes urgents és la llista d’espera per entrar a residències, que arriba a les 3.250 persones. Alguna d’elles porta prop de 10 anys en espera d’una plaça. Al tema de la manca de places se li afegeix un problema de cobertura territorial, ja que aquestes no cobreixen tot el territori i això obliga a molts usuaris a estar lluny de la seva família.
Noemí de la Calle, de Ciutadans, ha apuntat en aquest sentit la necessitat d’augmentar el número de places residencials i aplicar i aplicar un sistema d’assignació territorial.
David Saldoni, de Junts per Catalunya, ha apostat clarament per donar suport a la llei catalana d’autonomia personal i al Pacte Nacional de les Persones amb Discapacitat.
Per la seva part, Najat Driouech Ben Moussa (ERC), ha manifestat que impulsaran el projecte de vida independent de les persones amb discapacitat, i també el servei d’atenció a la pròpia llar.
Raúl Moreno (PSC), ha dit que Catalunya viu en una llista d’espera permanent per la manca de finançament i l’excés de burocràcia, i ha proposat un sistema més àgil per accedir a aquests serveis.
Un altre problema que s’arrossega des de fa anys és el de l’accés a l’habitatge. Per llei un 3% dels habitatges públics han d’estar reservats a les persones amb discapacitat. Els representants polítics s’han posat d’acord en que calen destinar més recursos per facilitar a les persones amb discapacitat el seu projecte de vida independent.
Per aquest motiu tots els partits s’han mostrat partidaris de donar suport a la llei catalana d’autonomia personal i al nou decret de la figura de l’assistent personal en que està treballant el govern.
En aquest apartat, Santi Rodríguez del Partit Popular de Catalunya ha proposat crear una reserva d’habitatge protegit per a persones amb discapacitat intel·lectual.
Respecte al tema del copagament dels serveis socials, tots els partits consideren injust aquest sistema, encara que reconeixen que no hi ha prou recursos en aquest moment per acabar amb ell de cop, i aposten per un procés transitori.
FINANÇAMENT, TARIFES I CONCERTACIÓ
Dins el segon bloc s’ha tocat el tema de la manca de finançament del sector, recordant la congelació de tarifes de l’última dècada que ha deixat molt tocades a les entitats. Des d’algunes formacions polítiques s’ha atacat l’aplicació sistemàtica de retallades del govern en aquest sentit.
Per aquest motiu s’ha apel·lat a una política de concertació amb les entitats del sector i s’ha apostat per una Llei del Tercer Sector que reconegui el paper que juguen les seves entitats en els serveis assistencials del país.
EDUCACIÓ INCLUSIVA
En el tercer bloc del debat que ha fet referència a l’educació inclusiva, s’ha recordat que ja estem en el darrer any del desplegament del decret d’educació inclusiva i que encara no s’han assolit molts aspectes de la normativa.
S’aposta majoritàriament per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials en centres ordinaris, encara que formacions com Ciutadans aposta per un sistema mixt. En aquest tema el representant del PSC, Raúl Moreno, ha denunciat que no s’ha avançat en la territorialització del servei i que per aconseguir-lo es necessita una forta inversió de recursos.
INCLUSIÓ LABORAL
El darrer bloc ha estat dedicat a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. En aquest àmbit tots els partits polítics han posat de manifest el greu problema que té aquest col·lectiu per l’accés a una feina digna.
Se ha posat en valor el paper que fan els Centres Especials de Treball i també l’escassa participació de les persones amb discapacitat en el mercat laboral ordinari. En aquest sentit, s’ha apel·lat a una acció més contundent d’Inspecció de Treball per fer complir a les empreses de més de 50 treballadors amb l’obligació de contractació del 2% de la seva plantilla. S’ha apuntat la dada que prop del 80% d’aquestes empreses no compleixen amb la normativa.
Ciutadans en aquets apartat ha apuntat la possibilitat de bonificar a les empreses que contractin més del 2% com una mena d’incentiu.
Per la seva part, Dolors Sabaté de la CUP ha parlat de les retallades aplicades en aquest àmbit i ha apuntat a un sistema laboral inclusiu en un model no capacitatiu.
Jessica González, de Catalunya en Comú Podem, ha apuntat la possibilitat de promoure noves línies d’inserció laboral imaginatives, i ha posat el exemple de la cooperativa Diverscoop a Barcelona.
El debat s’ha tancat amb les paraules del director de Dincat, Carles Campuzano, que ha comentat que s’han tractat molts temes al debat, però que tot i això han quedat altres que s’han quedat fora, i que també són preocupants, com la temàtica de l’oci i el lleure inclusiu.
Finalment ha agraït la participació als tots els representants dels partits polítics i la presència del més d’un centenar de persones que han seguit en directe el debat online.
