La mitjana dels increments de mòduls i tarifes dels serveis d’atenció a les persones que presten les entitats socials publicades pel Govern se situa al voltant del 3%, una xifra que els sectors de la discapacitat, la salut mental i l’atenció precoç no només consideren insuficient, sinó que cronifica un cop més l’infrafinançament d’aquests serveis.
Per aquest motiu, des de la Comissió de Discapacitat, Salut mental i Atenció precoç de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han reclamat al Govern i al conjunt de forces polítiques del país a construir ja des d’ara un pla de finançament pluriennal que asseguri la sostenibilitat dels serveis i la qualitat de l’atenció a les persones.
Els càlculs del propi sector situaven la pujada mínima necessària de les tarifes en el 9% per començar a superar el greuge històric acumulat -l’anomenada ‘dècada perduda’- i per assegurar la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora des condicions de les professionals.
A aquesta situació cal afegir-hi l’impacte de la Covid-19 que ha tensionat fins a l’extrem la situació econòmica del sector, ja que moltes entitats han hagut de fer front als sobrecostos derivats de la pandèmia.
Tot i que valoren positivament l’actualització de les tarifes i algunes mesures de compensació que ha impulsat el Govern des del mes de setembre, el sector afirma que aquestes no arriben a cobrir la totalitat de despeses sobrevingudes (reforç d’equips de treball, substitució de baixes laborals, material de protecció, adequació d’espais, higienització, etc.).
Així, en el cas del sector d’atenció a la discapacitat i la salut mental, les entitats estan encara esperant que es concreti el compromís d’impulsar una convocatòria especifica que permeti cobrir els sobre costos del període març-agost, i que es calcula que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros. També esperen una solució ràpida i efectiva tots aquells serveis que funcionen via subvenció i que a data d’avui no tenen garantida aquesta cobertura.
Pel què fa als serveis de caràcter residencial, l’augment de tarifes (+1,2%) ha quedat molt per sota del què el propi Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’havia compromès amb el sector mesos abans de l’esclat de la crisi sanitària (+2,5%). Aquesta diferència en les tarifes ha deixat a les entitats en una situació molt crítica.
A més, els sector denuncia el greuge comparatiu generat pel fet que hi ha determinats serveis han quedat fora d’aquesta revisió de preus, amb zero increment. Es tracta, per exemple, dels serveis que es presten a mitjançant gestió delegada o serveis experimentals (pilots) de centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat física, on les tarifes porten congelades dotze anys.
Finalment, pel què fa als serveis de desenvolupament infantil i atenció precoç es valora que es pateix un doble greuge: a banda de la pèrdua de poder adquisitiu compartida amb la resta dels sectors, la congelació de recursos que ve patint el sector en l’última dècada, obliga a atendre més d’un 50 % més d’infants i famílies amb les mateixes hores i professionals.
