El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la reforma del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica. La nova norma ha tirat endavant amb 124 vots a favor de la majoria de grups parlamentaris (Partit dels Socialistes de Catalunya i Units per Avançar, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, Candidatura d’Unitat Popular i el Grup Mixt) i 11 abstencions. Aquesta modificació culmina l’adaptació del dret civil català a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat de 2006, un procés que s’havia iniciat l’any 2021 amb el Decret llei 19/2021.
Amb la nova regulació es produeix un canvi de concepte fonamental en l’atenció jurídica de les persones amb discapacitat, ja que s’elimina la distinció tradicional entre capacitat jurídica i capacitat d’obrar. A partir d’ara es reconeix que totes les persones tenen capacitat jurídica i poden exercir els seus drets d’acord amb el seu discerniment. Quan apareguin barreres de comunicació, de comprensió o de l’entorn, el sistema oferirà suports personalitzats en lloc de substituir la voluntat de la persona per mitjà de figures com la tutela.
L’assistència com a eix central i opció notarial
La figura principal d’aquest model és l’assistència, que es diferencia del model de curatela del dret estatal. L’assistent té la funció d’acompanyar la persona amb discapacitat per ajudar-la a entendre la informació i prendre les seves pròpies decisions en l’àmbit personal o patrimonial, sense decidir mai en el seu lloc excepte en situacions de representació molt puntuals. Els suports s’apliquen exclusivament a majors d’edat, ja que el sistema de protecció dels menors es manté com fins ara.
Per establir aquestes ajudes s’aplica el principi de subsidiarietat, prioritzant l’eliminació de barreres o la lectura fàcil abans d’iniciar accions jurídiques. Per facilitar el procés, la llei permet constituir aquests suports tant per via judicial com per via notarial, oferint una opció més ràpida. També es reconeixen de manera transitòria els suports no formalitzats que presta l’entorn familiar o comunitari.
Durant la sessió plenària, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha remarcat des del faristol: «No hem legislat per donar drets, sinó per garantir uns drets que les persones amb discapacitat ja tenen. Aquesta llei representa un autèntic canvi de paradigma perquè deixa enrere un model basat en la substitució en la presa de decisions i aposta pels suports perquè cada persona pugui decidir per ella mateixa». A més, Ramon Espadaler ha afegit: «Aquesta reforma també és una aposta pel nostre dret civil propi i pel nostre autogovern. Fem créixer un dret civil amb arrels fondes, però sobretot un dret viu, útil i capaç de donar resposta als reptes socials d’avui».
Per la seva banda, el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha assenyalat: «Aquesta llei suposa un canvi de paradigma perquè deixa enrere un model basat en la substitució en la presa de decisions i consolida un model de suports que posa al centre la voluntat, els desitjos i les preferències de cada persona». Així mateix, Raúl Moreno ha afirmat: «Avui reforcem un dret fonamental: que les persones amb discapacitat puguin decidir sobre la seva pròpia vida amb els suports que necessitin. Ara el repte és desplegar aquest nou model perquè es tradueixi en drets efectius, amb serveis, professionals i recursos que garanteixin que l’autonomia personal sigui una realitat.»
Un desplegament amb recursos i ampli consens
Per fer efectiva la llei, el Govern de la Generalitat de Catalunya està redactant el Pla director dels serveis de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, que es preveu enllestir abans de final d’any per fixar els recursos i la formació de professionals a tot el territori.
La llei modifica els títols I i II del llibre segon i altres preceptes del Codi civil de Catalunya, reforçant el dret civil propi com a eina d’autogovern. Durant la tramitació parlamentària s’hi van presentar 495 esmenes, de les quals 233 es van retirar i 86 es van transaccionar. En la cloenda, Ramon Espadaler ha conclòs: «Avui és un bon dia per a les persones que es beneficiaran d’aquesta llei, però també per al conjunt del país i per al nostre dret civil propi, perquè culminem una reforma àmpliament treballada i basada en el consens».
