El canvi de paradigma en la protecció de l’autonomia i els drets de les persones amb discapacitat ha viscut una jornada clau amb la presentació de la Llei 13/2026, de 3 d’agost, de modificació del Codi Civil de Catalunya. L’esdeveniment, celebrat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), ha permès analitzar el desplegament d’un marc jurídic orientat a garantir que les persones que necessiten suports puguin exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler i Parcerisas, ha inaugurat la trobada subratllant la necessitat de situar l’usuari i la seva voluntat com a eix central de qualsevol mesura legal. Espadaler ha insistit en la transcendència social d’aquesta reforma: «L’objectiu és que tots els que estem aquí siguem capaços de fer canvis substantius».
Un model centrat en la voluntat i els drets humans
El titular de Justícia i Qualitat Democràtica ha admès el repte interpretatiu que comportarà la posada en marxa del nou text normatiu. «Un cop tenim el text a les portes d’entrar en vigor, aquesta jornada serveix perquè puguem reflexionar sobre els dubtes que hi hagi i el sentit de la guia», ha afirmat, tot afegint que «la llei no és perfecte, per tant, hi haurà situacions que requeriran debat i interpretació, i serà bo que puguem fer reflexions». Segons ha conclòs el conseller, la finalitat última de la reforma legislativa és «ser útils pels nostres conciutadans».
Per la seva banda, la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes, Immaculada Barral Viñals, ha estat l’encarregada de donar a conèixer la Guia d’aplicació de la Llei 13/2026. Barral ha destacat que «el dret civil ha de ser capaç de ser útil a la ciutadania; no és només la regulació del règim jurídic, sinó també l’adaptació transversal del Codi civil». Així mateix, ha definit el canvi com «una reforma amb prou profunditat, que trenca una distinció de conceptes» i ha remarcat que «la manera com el Codi civil s’adapta a la realitat és una qüestió innovadora i diferent».
Anàlisi acadèmica i taules de debat professional
El debat teòric s’ha articulat al voltant del diàleg De la Convenció de Nova York a la Llei 13/2026 de suports: principis i opcions legislatives, ofert per Josep Ferrer i Riba, catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Ribot Igualada, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Girona i integrant de la Comissió de Codificació de Catalunya.
Posteriorment, la primera taula de discussió ha aprofundit en la implementació pràctica dels mecanismes de suport. La conversa ha comptat amb les aportacions de José Alberto Marín Sánchez, degà del Col·legi Notarial de Catalunya; Neus Pujal Sánchez, fiscal en cap provincial de Barcelona; Rogeli Montoliu i Casals, president del Consell de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Catalunya (CICAC), i Xavier Pereda Gámez, magistrat president de la Secció 18a de l’Audiència Provincial de Barcelona. El debat ha estat conduït per Rosario Arcas Martí, responsable d’Assessorament en Dret Civil i en Segona Oportunitat de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes.
Els reptes per als serveis públics i d’atenció a la discapacitat
La segona taula rodona s’ha enfocat en els desafiaments directes per a les estructures d’atenció pública i del tercer sector. Hi han intervingut Silvia Subirana de la Cruz, directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Drets Socials i Inclusió; Laia Arnal i Arasa, directora del Pacte Nacional de Salut Mental, i Victòria Monell Renart, directora de la Fundació Silvestra Moreno. Aquesta sessió ha comptat amb la moderació d’Ana Olivares Casado, responsable de Suport i secretària tècnica de la Comissió de Codificació de Catalunya.
La tramitació de la Llei 13/2026, de 3 d’agost, suposa un pas decisiu per homologar el dret català amb els mandats de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. La legislació blinda la dignitat i l’autonomia de les persones que requereixen assistència, assegurant la seva participació directa en totes les decisions que afectin la seva vida quotidiana.
