Un total de 21.374 persones van traspassar a Espanya durant els primers nou mesos de 2026 mentre es trobaven en llista d’espera per accedir al sistema de la dependència, una xifra que equival a una mitjana de més de 78 morts diàries o una cada 18 minuts. Malgrat que la mortalitat en aquestes circumstàncies s’ha reduït en 3.686 casos respecte al mateix període de l’exercici anterior, la pèrdua de vides es concentra de manera alarmant a Catalunya (6.976 decessos) i Andalusia (2.879 decessos), territoris que acullen gairebé la meitat (46%) del total estatal. A l’altre extrem se situa Galícia, com la comunitat amb el registre més baix (56 defuncions).
Un col·lapse assistencial que trigarà vuit anys a resoldre’s
Així ho revela l’últim diagnòstic publicat per l’Observatori Estatal de la Dependència, basat en registres oficials tancats a 30 de setembre. Segons ha precisat l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials, actualment 236.736 ciutadans amb discapacitat o situació de dependència pateixen la paralització dels seus expedients. Tot i que la llista d’atenció pendent s’ha reduït un 8% des de principis d’any, l’organització adverteix que, mantenint el ritme actual de gestió, es trigarien vuit anys a assolir la cobertura assistencial completa.
Del total de decessos registrats entre gener i setembre, 10.753 persones van morir abans de ser valorades per determinar el seu grau de discapacitat o dependència, mentre que 10.621 van traspassar esperant rebre la prestació que ja tenien reconeguda per dret. Paral·lelament, entre les 236.736 persones atrapades en la burocràcia, un 36,3% (85.976 individus) aguanta la valoració inicial i un 63,7% (150.760 individus) resta a la espera dels serveis o ajuts econòmics adjudicats.
Així mateix, l’estudi indica que 105.602 persones dependents més han estat incorporades al sistema respecte al tancament de 2025, incrementant el conjunt de prestacions i serveis en 191.223 unitats. Això no obstant, la patronal de serveis socials alerta que es consolida la implantació de recursos «low cost», atès que l’increment s’ha basat principalment en la Prestació per Cures en l’Entorn Familiar i la Teleassistència.
En detall, al tancament de setembre la xifra de ciutadans sense atenció efectiva es va fixar en 236.736: 150.760 persones amb dret reconegut sense assignació (1.853 més que al gener) i 85.976 pendents d’avaluació de la seva discapacitat o dependència (23.284 menys que al tancament de l’exercici anterior). En conjunt, la desatenció global es redueix en 21.431 persones des de l’inici d’any.
Catalunya encapçala el territori amb més persones afectades
Respecte a l’anomenat «limbo de la dependència» —que engloba a qui té la condició reconeguda però no rep cap ajut—, les taxes més altes s’enregistren a les Canàries (15,5%), el País Basc (14,5%), Catalunya (14,1%) i Múrcia (12,7%). A l’altre costat, les taxes més baixes corresponen a Galícia (1,2%), Aragó (1,5%), Castella i Lleó (2,3%) i Navarra (2,5%).
Durant aquests nou mesos, la població en aquesta situació anòmala ha crescut especialment a Cantàbria (+55,1%), Madrid (+34,6%) i Castella-la Manxa (+27,5%). Més de la meitat d’aquests ciutadans (59%) viuen a Catalunya (67.319), Andalusia (39.505) i la Comunitat Valenciana (33.350).
En el capítol de noves cobertes assistencials, les Canàries (+39,1%) i Cantàbria (+12,3%) lideren l’augment de beneficiaris amb prestació, mentre que Navarra registra un descens del -1,5%. A nivell global de l’Estat, les persones amb dret reconegut creixen un 6,5%, encapçalades novament per les Canàries (+17,4%) i Cantàbria (+13,3%), contrastant amb la reducció observada a Navarra (-2,3%).
Temps de tramitació per sobre dels límits legals
El període mitjà de gestió des de la sol·licitud d’avaluació de la discapacitat o dependència fins a la resolució final s’ha situat en 314 dies durant els primers nou mesos de 2026. Tot i que la xifra s’ha reduït en 27 dies respecte a principis d’any, supera de llarg el termini legal establert de 180 dies. Només Ceuta (75 dies), Aragó (109), Castella i Lleó (120), el País Basc (130), La Rioja (130), Castella-la Manxa (166) i Cantàbria (169) compleixen el marc normatiu.
A l’altre extrem, els retards més greus s’acumulen a Múrcia (529 dies), Astúries (413 dies), Andalusia (402 dies) i Madrid (327 dies).
A més, el 65% de totes les persones en llista d’espera d’Espanya es concentren a Catalunya (67.319 persones), Andalusia (39.505), la Comunitat Valenciana (33.350) i les Canàries (14.638). A Madrid hi ha 13.745 afectats, dels quals 13.281 esperen la prestació i només 464 la valoració inicial.
En relació amb el volum total de sol·licitants, un 9,8% de les persones romanen pendents de resoldre algun tràmit. Múrcia (16,7%), les Canàries (15,9%) i Catalunya (15,4%) presenten les proporcions més elevades de retard, davant la diligència de Castella i Lleó (4,4%), Navarra (2,2%) i Galícia (1,2%).
L’entitat qualifica de «preocupant» l’evolució del bloqueig a Cantàbria (+55,1%), Madrid (+34,6%) i Castella-la Manxa (+27,5%), mentre destaca la millora obtinguda a Astúries (-34,7%), les Canàries (-33,5%) i Navarra (-21,9%).
Finalment, l’associació ha valorat l’«importantíssim increment» del finançament aportat per l’Administració General de l’Estat, subratllant que la transferència econòmica per persona atesa ha augmentat un 95,9% al conjunt del país. Nombraments econòmics indiquen que només al setembre les comunitats autonòmiques van rebre 252 milions d’euros addicionals respecte a l’antic model, superant els 730 milions d’euros addicionals en el trimestre comprès entre juliol i setembre.
