El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha alertat que el lloc de residència continua determinant l’accés efectiu als drets, serveis i suports a Espanya, vint anys després de l’aprovació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta ha estat la conclusió principal de la primera jornada del XX Congrés de CERMIS Autonòmics celebrat a Las Palmas de Gran Canària i organitzat pel CERMI Estatal i el CERMI Canàries.
Avanços insuficients i disparitats territorials
Durant la ponència inaugural, el viceconseller de Benestar Social del Govern de Canàries, Francisco Gaspar Candil González, ha destacat la creació d’una Direcció General específica de Discapacitat, l’emissió de gairebé 54.000 resolucions que han reduït les llistes d’espera un 68,4 % a les illes kapitalines, el desplegament d’onze unitats d’atenció temprana, la distribució de més de 28.000 targetes digitals de discapacitat i la reforma de la norma autonòmica d’accessibilitat. Així i tot, ha afirmat que «una política pública de discapacitat no es mesura mai pel nombre d’expedients resolts ni per les lleis aprovades, es mesura també per les barreres que aconsegueix eliminar i per les oportunitats que generem per a totes les persones».
Posteriorment, Gregorio Saravia Méndez, delegat del CERMI Estatal de Drets Humans i per a la Convenció, ha presentat el balanç de dos decennis de seguiment del tractat internacional i ha denunciat les escletxes entre territoris. «El codi postal no hauria de determinar els drets, però la realitat ens torna com a problema el fet que efectivament el codi postal segueix condicionant a Espanya el goig i exercici dels drets», ha explicat Saravia, recordant que el Comitè de les Nacions Unides ja va advertir Espanya el 2019 sobre la manca d’adaptació de les normatives autonòmiques i locals a la Convenció.
Ajustos a la justícia, burocràcia i el nou article 49
L’accés a la justícia per a les persones amb discapacitat ha centrat un altre dels blocs principals. La fiscal delegada de Discapacitat a Canàries, María Rosa Rubio Ramos, ha sostingut que «en matèria de justícia no parlem d’ajustos raonables, sinó d’ajustos necessaris», emfatitzant la rellevància del facilitador processal i de les adaptacions que assegurin el dret a entendre i ser entesa. D’altra banda, el catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Antonio-Luis Martínez-Pujalte, ha valorat la reforma constitucional assenyalant que «el que s’ha aconseguit amb la reforma és elevar a rang constitucional el model social de la discapacitat i els principis bàsics del dret de la discapacitat».
Pel que fa a la burocràcia, la diputada del Comú de Canàries, Lola Padrón Rodríguez, ha remarcat que la insularitat no justifica els retards administratius, recordant que durant el 2025 la seva institució va tramitar 381 queixes vinculades a la discapacitat i 448 a la dependència. «La burocràcia no és neutral perquè afecta l’exercici efectiu dels drets: una demora administrativa es pot convertir en una demora vital», ha asseverat Padrón.
Bones pràctiques, reptes tecnològics i protecció a les dones
En l’apartat d’experiències, la vicepresidenta del COCARMI Catalunya, Mercè Batlle Amorós, i el tresorer de l’entitat, David Trujá, han exposat la metodologia del moviment associatiu català, que entre 2024 i 2025 va registrar 497 denúncies i 441 propostes en matèria d’accessibilitat, transport i serveis públics. En l’àmbit internacional, l’ambaixador en Missió Especial per a la Convenció, Jesús Celada Pérez, ha advertit dels perills dels biaixos en la tecnologia: «Si no entrenem la intel·ligència artificial que existeixen milions de persones amb discapacitat, la tecnologia acabarà reproduint desigualtats i ometent la nostra realitat».
En el debat parlamentari moderat per Roberto Suárez Martín, vicepresident del CERMI Estatal i president de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), hi han intervingut Lucía Olga Tejera Rodríguez (Grupo Socialista), Raquel Noemí Díaz y Díaz (Grupo Popular), Carmen Rosa Hernández Jorge (Grupo Nacionalista Canario) i Cristina Calero García (Coalición Canaria). La taula s’ha centrat en la necessitat d’impulsar una legislació canària de discapacitat, la simplificació administrativa, la llista única d’atenció i la reducció del sobrecost econòmic familiar.
Finalment, la magistrada María Auxiliadora Díaz Velázquez ha denunciat els estereotipis que pateixen les dones i nenes amb discapacitat víctimes de violència de gènere, mentre que la consellera de Política Social i Accessibilitat del Cabild de Gran Canària, Isabel Mena Alonso, presentada pel secretari general del CERMI Canàries i president del Consell Territorial de l’ONCE a Canàries, Abel Herrera Fariña, ha defensat polítiques insulars que superin l’asistencialisme. El congrés continuarà aquest divendres, 23 d’octubre, i es clourà amb la lectura de la Declaració de Las Palmas de Gran Canària.
