Dissabte, 1 octubre 2022
Dissabte, 1 octubre 2022
IniciEntrevistesAriadna Rogero: "La salut mental és un tema tan silenciat com apassionant...

Ariadna Rogero: “La salut mental és un tema tan silenciat com apassionant i enigmàtic”

Ariadna rogero obertament
Ariadna Rogero, Cap de Premsa i Portaveus d’Obertament // Foto: Imatge cedida per Ariadna Rogero

L’Ariadna Rogero ens explica en aquesta entrevista la seva relació amb la discapacitat i quina tasca fa a Obertament, on actualment treballa com a Cap de premsa i portaveus. En aquesta ocasió ens parla a títol personal. 

Quina relació tens amb l’etiqueta burocràtica de la discapacitat?

A nivell personal sóc filla d’una persona que va estar incapacitada laboralment els darrers 20 anys de la seva carrera professional. A Obertament, per la naturalesa de la feina, em relaciono amb algunes persones que obtenen aquesta condició a nivell laboral, sobretot a causa d’un problema de salut mental però també per altres malalties de tipus físic que sovint hi poden estar relacionades. 

Tot i així, la gran majoria d’activistes d’Obertament no tenen cap etiqueta de discapacitat i tampoc els agrada que ningú els la posi ja que son persones perfectament capaces. De manera que jo no tinc mai la sensació de que les persones amb les qui treballo tinguin cap discapacitat. 

Els problemes de salut mental són invisibles normalment. Els símptomes tampoc es manifesten les 24 del dia, ni els 365 dies de l’any. Ni tampoc totes les experiències de salut mental són de per vida, hi ha molta gent que col·labora amb nosaltres que se sent plenament recuperada i capaç, i precisament aquest discurs és part fonamental de la lluita contra l’estigma.
Si anem a l’arrel, el “capacisitisme” és un gran imposició del sistema capitalista i dels valors que transmet la cultura de l’èxit. I la salut, tant la física com la mental, sovint actuen com a indicadors, es un senyal d’alarma que posa de manifest un problema que s’acosta. Però no ens han ensenyat a escoltar el nostre cos, les nostres emocions, conflictes, pensaments o a parar quan sentim que no podem seguir el ritme. 

Només sabem renyar-nos i criticar-nos per no estar a l’alçada, i reproduir internament conductes autoritàries per seguir funcionant al 200% i aquesta és la incapacitat real que tenim com a societat. I això també té molt a veure amb el patriarcat, el canvi climàtic i desigualtats socials. Tot està relacionat, la salut mental també es la salut planetària. I ara mateix el planeta no és capaç d’assumir l’abús al qual porta més d’un segle abocat. La incapacitat és social, no de les persones que en reben l’impacte.

En quin sentit creus que ha canviat la teva vida des de que treballes a Obertament?

El projecte Obertament m’ha donat l’oportunitat d’entendre millor la complexitat del món en el que vivim. La salut mental és un tema tan silenciat com apassionant i enigmàtic. Ser la responsable de portaveus m’ha apropat a una quantitat d’històries humanes, de persones inspiradores que, d’altra manera dubto que hagués arribat a escoltar mai amb tanta atenció. M’ha fet una persona més tolerant amb la diferència i això és una qualitat molt necessària en el món divers en el que vivim. Sóc més conscient de les discriminacions, dels propis privilegis, soc més oberta de ment i conscient del meu impacte i això m’ajuda a estar millor amb les persones del meu entorn i amb mi mateixa. També aprenc cada dia gràcies al tracte directe que tinc amb activistes. I em sento privilegiada de tenir aquest rol. Alhora això em fa sentir molt responsable de traduir aquesta veritat silenciada i fer-la comunicable pel món. Hi ha molt de dolor, solitud, incomprensió, injustícia que cal ser expressada. Les persones amb trastorn mental, com a col·lectiu vulnerabilitzat, reben molt de maltracte per part de la societat i cal denunciar-ho i fer els possibles per aturar-ho. Alhora que també hi ha molta vida, molta energia i sensibilitat en els relats de les persones que passen per aquestes experiències, i també cal que el món les tingui en compte, són igual de vàlides que qualsevol altre. Si a mi m’ha canviat la perspectiva en molts sentits, també pot canviar la del món.

Quina tasca realitzes a Obertament? Què t’aporta la teva feina?

Tinc l’encàrrec de formar portaveus en primera persona perquè s’expliquin millor, transformar la seva experiència amb la salut mental en històries ben estructurades a nivell narratiu i de que els mitjans de comunicació se’n facin ressò i trenquin el tabú. Tot això té molt sentit per mi, tant per la meva vocació periodística d’explicar veritats silenciades- i com més ocultes més recompensa sents de portar-les a la llum- , com pel fet de que sóc una persona força sensible i m’emociono fàcilment amb la feina que faig treballant amb els activistes. 

Em fa sentir útil a nivell racional i viva a nivell emocional. Sentir plenitud als dos nivells no és fàcil en el terreny laboral. Tot i així també hi ha una part difícil que cal nombrar. Lluitar contra aquest estigma no és una tasca gens fàcil, estem parlant de deconstruir, amb molt pocs recursos, tota una cultura estigmatitzadora de segles i segles. Cal fortalesa i esperit creatiu per no cremar-se fent tasques així. Ser contenidor de tantes històries doloroses tampoc no és sempre agraït perquè no tot son flors i violes i també és cert que desgasta molt i que m’he de cuidar moltíssim a nivell personal i tenir molta cura i consciència de la meva pròpia salut mental per poder-ho sostenir. Però per mi té molt de sentit i al final, la majoria de dies, compensa i em sento afortunada de que les persones que han passat per experiències tan dures, posin aquest material tant sensible a les meves mans i confiïn en mi per portar la seva història al món.

Com va néixer el projecte d’Obertament?

Jo no hi era als inicis, així que parlo del que m’han explicat. El 2010 es van reunir les entitats que conformen l’aliança per sumar esforços pel que van detectar com l’enemic comú, l’estigma. D’alguna manera les associacions i proveïdores de serveis de salut es van adonar que per més recursos que es posi a nivell assistencial o de serveis o reinserció laboral de les persones que passen per un problema de salut mental, si allà on van, sigui al metge, a la feina, o entre la seva pròpia família, estan envoltats de comportaments estigmatitzants mai acabaran d’integrar-se. Això és el mateix que dir que si no s’acaba amb l’estigma no es pot recuperar la salut mental plena. I aquí va néixer Obertament. 

Inicialment com una campanya de comunicació per crear consciència social d’aquestes conductes discriminatòries. I amb els anys hem anat posant l’accent -i els recursos- en projectes destinats als diversos col·lectius diana. En transformar els comportaments de professionals dels àmbits d’actuació en els quals és prioritari eliminar l’estigma com és l’entorn laboral, sanitari, educatiu i en els mitjans de comunicació.

Com podem col·laborar amb vosaltres ?

Com et deia, els mitjans de comunicació son peces claus en la lluita contra l’estigma de la salut mental. Sou els encarregats de fer a gran escala la mateixa feina que faig jo dins de l’entitat: Reproduir missatges normalitzadors. Combatre estereotips. Identificar els mites i desmuntar-los. Aportar les històries en primera persona, donar veu als protagonistes per denunciar la discriminació al gran públic. Fer d’altaveus perquè el tema deixi d’estar silenciat. 

En definitiva, contribuir en el canvi d’imaginari del que es coneix com a trastorns de salut mental per a que deixin de veure’s com a problemes sinó com a part de la vida de la que cal parlar. Posar èmfasi en el missatge de que si no ens en sortim, cal demanar ajuda professional quan abans millor i treballar per solucionar els entrebancs en comptes d’amagar-se o posar el malestar sota l’estora. Com més se’n parli millor. Ens afecta a totes i els periodistes hi tenim un rol important perquè es tracta de transformar el sistema de creences imperant. Igual com ha passat amb el col·lectiu LGTBIQ o amb el tema del gènere amb el moviment Me too, o amb la campanya Black lives matters. La comunicació, tan la tradicional com la que permeten les xarxes, és l’eina absolutament essencial per a l’intercanvi de noves idees, per canviar la mirada social, per construir societats més inclusives i democràtiques.

Les persones amb trastorn mental, com a col·lectiu vulnerabilitzat, reben molt de maltracte per part de la societat i cal denunciar-ho

Quin és el vostre principal objectiu?

Acabar amb l’estigma de la salut mental, és a dir, que deixem de fer falta.

El món seria millor si …?

Si es pogués parlar obertament de malestar i salut mental. Si ens poguéssim cuidar més i competir menys. Si no ens fes tanta por expressar que som vulnerables i que ens necessitem les unes a les altres molt més del que ens pensem i volem admetre. I de que no passa res si ens necessitem mútuament perquè som animals socials, som interdependents, quin mal hi ha en reconèixer-ho? A efectes pràctics el món seria millor amb polítiques públiques que recolzin – econòmicament- aquesta manera de veure el món, a nivell global. 

La pandèmia de la Covid19 ha posat de manifest que l’atenció sanitària- i social- ha de ser universal i gratuïta. I que se li han de destinar el màxim de recursos. Ha de ser un “must” de qualsevol societat que es consideri avançada. Ja n’hi ha prou de la llei del més fort de les societats neoliberals. Amb aquesta crisi sanitària ja hem vist on ens porta això, al desastre, la manca d’efectius i la descoordinació. Ens hem d’ajudar les unes a les altres amb les diferències que hi hagi. Si tens la sort d’estar en una posició de força, siguis un individu o un país, la teva responsabilitat és ajudar als que no ho son tant en comptes d’abusar-ne. Molt utòpic, potser?

Quin és el testimoni que us ha sorprès més?

Impossible escollir-ne un de sol. Ara mateix la xarxa de portaveus es composa de més d’un centenar de persones amb experiència pròpia de tots els racons de Catalunya, més les que n’han format part durant els anys i que ja no estan tan vinculades. 

Desgraciadament hi ha moltes històries que sorprenen pel grau d’abús que viuen les persones amb aquesta mena d’experiència. Però personalment crec que les que més em remouen son les que es donen en l’àmbit sanitari. Perquè és l’últim lloc on esperes que algú rebi un tracte discriminatori per raó de salut i en canvi, les històries que més esgarrifen sovint provenen d’experiències hospitalàries, que al final és quan les persones estan en el moment de màxima vulnerabilitat i quan caldria poder rebre el millor tracte possible. 

Doncs això no és així en tots els casos. No es pot generalitzar evidentment, i la psiquiatria està avançant – no se si amb prou celeritat- cap a noves maneres d’aproximar-se en les que ‘el pacient’ cada cop és més actiu i té més veu en el seu procés de tractament i recuperació. Això està canviant, sí. Cada cop hi ha més iniciatives. Hi ha noves polítiques i professionals sanitaris realment implicats en la millora de les condicions i experiència psiquiàtrica. Però paral·lelament ens segueixen arribant vivències molt dures on se’ns relata un abús en el tracte humà i provinent de les estructures i encara massa sovint les persones relaten rebre insults, amenaces i altres tipus de tracte injust per part de les persones que n’haurien de tenir cura. Hi ha molt feina a fer aquí. I en això estem.

En quin punt creieu que està la visibilitat respecte a les persones amb discapacitat ?

Es van fent més coses. Però el repte és que les iniciatives per visibilitzar-ho no tinguin una pàtina paternalista. Quan les intencions son bones però no hi ha una reflexió real per part de la persona que ajuda entrem en el terreny de la caritat. I això desempodera a qualsevol col·lectiu i manté les estructures de poder abusives al lloc on estan, no les qüestiona. Per tant, aquí també tenim feina per fer.

Si voleu saber més sobre la tasca en l’àmbit sanitari l’Ariadna ens ha passat aquest enllaç sobre el PAMS (Projecte Antiestigma al Món Sanitari) 

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content