Dimarts, 30 novembre 2021
IniciOpinióUn cromosoma de més no resta bellesa

Un cromosoma de més no resta bellesa

Jordi Riu exit 21 fundacio catalana sindrome de down
Jordi Riu, membre de l’equip de redacció d’Exit 21 // Foto: FCSD

En els últims anys, la situació de les persones amb la síndrome de Down ha evolucionat exponencialment en quant a integració, participació i visibilitat social.

Enrere han quedat els temps en què els individus amb la trisomia 21 eren reclosos a casa per la família com si fossin empestats.

diari-discapacitat-300x250e

A dècada dels 80, la síndrome de Down va sortir de la marginalitat per arribar a la (relativa) normalització actual. La gent nascuda amb una alteració genètica ha deixat d’estar condemnada a l’ostracisme social pel seu aspecte físic.

Avui, el trastorn cromosòmic està tan acceptat que fins i tot s’exhibeix en peces audiovisuals o damunt d’una passarel·la de moda. Aquesta fita suposa un avenç en la integració total de les persones amb trisomia 21 i discapacitat intel·lectual.

CANT A LA DIVERSITAT HUMANA

El mitjans audiovisuals han atorgat cada cop més presència a les persones amb la síndrome de Down, normalitzant així la diversitat de la condició humana.

Una prova és el videoclip de la cançó Wonder, de Natalie Merchant, inclosa a l’àlbum Tigerlily, publicat el 1995. Al vídeo hi apareixen dones de diverses races, condicions i edats, incloent dues nenes, una de blanca i una d’altra afroamericana. La peça audiovisual mostra en dos plans el rostre d’una noia amb trastorn cromosòmic.

En la mateixa línia, Televisió Espanyola va emetre l’últim Nadal els seus molinets publicitaris. Els protagonistes eren nadons d’un any i la frase “Renova la teva il·lusió” amb el tema Celebration, de Kool & The Gang de fons musical. Entre els menuts, n’hi havia un amb la síndrome de Down, representant les campanades de cap d’any.

MODEL DE DESESTIGMATITZACIÓ

La síndrome de Down no està renyida amb un sector tan exigent com el de la moda. Així ho han demostrat Madelaine Stuart i Marián Ávila, dues models amb trisomia 21. Ambdues van debutar sobre una passarel·la a la Setmana de la Moda de Nova York (l’australiana, el 2015; i la valenciana, el 2018). Amb la seva irrupció a les desfilades, van plantar cara als cànons de bellesa ideal imposats per l’alta costura.

El 2017, Marian Avila va protagonitzar l’espot d’El Corte Inglés amb l’eslògan “Sóc jo”.

En l’edició del 2020, Ávila va rebre el Premi Quincy Jones Exceptional Advocacy en reconeixement al mèrit de desestigmatitzar el concepte de glamour. L’acte d’entrega virtual va tenir lloc a Denver (Colorado, Estats Units). En una entrevista concedida a l’agència EFE, la jove model, de 23 anys, va declarar: “Em sento molt feliç pel que sóc”.

SENSE PREJUDICIS NI COMPLEXOS

El món és cada cop més equitatiu vers les persones amb la síndrome de Down i discapacitat intel·lectual, les quals viuen en igualtat d’oportunitats.

La percepció de la societat respecte les persones amb la síndrome de Down ha canviat a millor. Ja ha quedat enterrat el concepte “mongolisme” atribuït a aquells individus nascuts amb una alteració genètica.

Tot i així, encara persisteix la idea (afortunadament menys estesa) que les persones que tenen un trastorn cromosòmic són físicament poc agraciades.

No obstant, però, el que més valora aquest col·lectiu per damunt de tot és una feina digna, una vida independent, la família i els amics.

En qualsevol cas, un cromosoma de més no resta bellesa.

Jordi RiuÈxit 21

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES