
La comunicació visual sobre la salut mental s’enfronta a un nou repte tecnològic. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha determinat que les imatges creades amb intel·ligència artificial (IA) per representar la depressió tendeixen a perpetuar estereotips i estigmes de manera més acusada que les imatges utilitzades habitualment per la premsa. Segons la investigació, publicada a la revista JMIR Human Factors, aquestes representacions artificials solen mostrar persones soles, en la foscor o amb el rostre ocult, accentuant una visió de la malaltia vinculada a la marginació o l’exclusió social.
La primera autora de l’estudi i membre del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS) de la UPF, Núria Saladié, adverteix que les imatges generades per algorismes “representen més conceptes relacionats amb l’estigma”. La recerca ha analitzat les percepcions d’associacions de pacients, joves i professionals de la comunicació, concloent que la falta de neutralitat de la tecnologia afecta negativament la imatge pública de les persones que pateixen aquesta patologia. “Les imatges generades amb IA representen més conceptes relacionats amb l’estigma com ara la marginació o l’exclusió social”, subratlla Saladié.
Crítica a la manca de diversitat i transparència
L’estudi ressalta que les eines d’IA fallen a l’hora de mostrar la pluralitat de vivències que envolten la depressió. Carolina Llorente, investigadora del CCS-UPF i coautora del treball, destaca que “moltes imatges generades amb IA no reflecteixen la diversitat d’experiències associades a la malaltia”. Per a les autores, la incorporació del testimoni de persones que han viscut la malaltia de prop ha estat una peça clau de l’estudi per identificar la perpetuació d’estereotips en la generació automatitzada de contingut visual.
Un altre dels punts rellevants de la investigació és l’impacte de la transparència. Les dades revelen que els ciutadans es mostren molt més crítics amb la imatge quan saben que ha estat creada per una IA. Aquesta troballa suggereix que la consciència sobre l’origen de la il·lustració influeix directament en la seva interpretació. En aquest sentit, Saladié recorda que l’ús d’aquesta tecnologia serà cada cop més freqüent en l’àmbit de la salut, per la qual cosa “necessitem un enfocament més acurat i crític pel que fa a l’ús de la IA”.
La necessitat d’una supervisió humana rigorosa
Davant d’aquesta realitat, els experts insten a no considerar les eines d’IA com a agents neutrals. Les imatges resultants són el producte de les instruccions o prompts que reben, les quals poden estar condicionades per biaixos previs. Gema Revuelta, directora del CCS-UPF i líder de la recerca, apunta que “les eines d’IA no generen imatges de manera neutral: responen a les instruccions que reben. Per això és important pensar bé les indicacions i revisar-ne críticament els resultats”.
La conclusió final de l’estudi JMIR Human Factors advoca per un treball multidisciplinari. Per millorar la qualitat visual de les notícies sobre depressió, es fa indispensable la col·laboració entre organitzacions de pacients, experts en salut mental, periodistes de ciència i desenvolupadors de tecnologia. Segons Revuelta, la comunicació responsable només serà possible si s’agrupen els coneixements de tots els agents implicats per evitar la desinformació i l’estigma visual.

