L’entrada en vigor de l’Acta Europea d’Accessibilitat, que transposa la Directiva 2019/882 de la Unió Europea a l’ordenament jurídic espanyol, suposa un nou punt d’inflexió en el reconeixement legal de l’accessibilitat universal. Aquesta fita inclou explícitament l’accessibilitat cognitiva com un dret irrenunciable per a tothom.
Des de Plena inclusió Espanya, una confederació que agrupa més de 950 associacions de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seves famílies, es valoren positivament els avenços legislatius dels darrers anys. No obstant això, també s’adverteix que encara queda molta feina per fer. Carmen Laucirica, presidenta de Plena inclusió Espanya, recorda que “nos preocupa que el dret a l’accessibilitat cognitiva quedi com una mera declaració d’intencions si no s’acompanya de compromisos clars i efectius per part de les administracions públiques i de les empreses“.
L’Acta Europea d’Accessibilitat estableix una sèrie de requisits que un ampli ventall de productes i serveis han de complir per ser accessibles. Entre aquests s’inclouen pàgines web, aplicacions mòbils, terminals de pagament, caixers automàtics, serveis bancaris, plataformes de comerç electrònic, xarxes socials o serveis de transport. Alguns d’aquests béns i serveis ja han d’adaptar-se als nous estàndards de la directiva, com és el cas de les pàgines web de nova creació. Tanmateix, d’altres tenen un termini d’adaptació de fins a cinc anys, com ara els terminals d’autoservei, inclosos els caixers automàtics.
Casos d’èxit i crida a l’acció
Plena inclusió porta anys defensant que l’accessibilitat cognitiva és un “dret clau”, ja que la seva garantia obre la porta a l’exercici d’altres drets fonamentals com l’ocupació, l’educació, l’oci o la participació.
En la seva constant tasca per construir una societat més inclusiva, aquesta confederació estatal, que dona suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, ha col·laborat amb administracions públiques i amb empreses privades. Aquests projectes han permès millorar les condicions d’accessibilitat cognitiva, ja plasmades a la Llei 2/2022.
Com a exemples d’aquesta col·laboració, destaquen dos projectes en l’àmbit del transport i el financer:
- Avaluació de l’accessibilitat cognitiva de 10 línies de busos interurbans en diverses comunitats autònomes, un projecte iniciat en col·laboració amb serveis de transport municipals.
- Accessibilitat a productes financers, on Plena inclusió treballa amb l’Associació Espanyola de la Banca i altres entitats financeres per facilitar la comprensió dels productes bancaris a totes les persones.
Plena inclusió fa una crida a accelerar l’adaptació d’aquests productes i serveis per tal que la plena accessibilitat cognitiva sigui una realitat en el menor temps possible. Només així, recorda, millorarà el dia a dia d’aquestes persones i de centenars de milers més amb dificultats de comprensió. Carmen Laucirica conclou, referint-se a la Directiva Europea d’Accessibilitat, que “l’accessibilitat cognitiva no és un luxe, sinó un dret que ha quedat clarament establert al nostre ordenament jurídic que, d’altra banda, beneficia totes les persones“.
