Les persones que formen part del col·lectiu LGTBI+ i que, a més, tenen alguna discapacitat, poden arribar a patir una doble opressió a causa d’ambdues condicions. Així ho ha destacat Ángeles Blanco, vocal de Delictes d’Odi de la Federació Estatal LGTBI+ (Felgtbi+), jurista i persona amb discapacitat.
En una entrevista concedida a Servimedia, Blanco va assenyalar que aquesta doble condició suposa una barrera encara més gran quan aquestes persones són víctimes de delictes d’odi o quan han d’afrontar processos judicials. Per això, la jurista va emfasitzar la importància de regular la figura del facilitador processal i de crear torns d’ofici especialitzats en discapacitat.
Segons va explicar, el concepte de discapacitat “a la pràctica és molt ampli”, ja que les persones poden tenir necessitats de suport molt diverses. En l’àmbit judicial, cal comptar amb intèrprets de llengua de signes i mediadors per a persones sordes, guies intèrprets per a persones sordcegues, i facilitadors processals per a aquells que requereixin suport cognitiu, tant per comprendre com per expressar-se. L’objectiu d’aquestes mesures és assegurar que “l’administració pública i les persones amb discapacitat parlin a la mateixa pàgina“.
El “gran dèficit” d’accessibilitat es troba precisament en la figura del facilitador processal, encarregat d’assistir les persones amb discapacitat durant un procés judicial. Ángeles Blanco subratlla la necessitat de regular aquesta figura “amb garanties”, ja que sense “dignificació professional” es trencaria un servei “essencial” per a aquells que el necessiten.
La vocal de la Felgtbi+ també va reclamar més visibilitat per a les persones amb discapacitat dins del col·lectiu. Malgrat que estan “començant a trencar els armaris”, encara hi ha “dependència emocional, física i econòmica”, fet que les porta a no estar “prou incloses” socialment i a no mostrar plenament la seva identitat sexual. A més, va apuntar que la sexualitat de les persones amb discapacitat encara “no s’aborda bé”.
Un informe recent de la Felgtbi+ revela que les persones amb discapacitat LGTBI+ experimenten més discriminació que la resta del col·lectiu. La jurista atribueix això al concepte d’interseccionalitat. En el cas de les persones LGTBI+ amb discapacitat, s’uneix la doble discriminació esmentada i, si la persona amb discapacitat és dona, s’afegeix l’eix d‘”opressió referent al gènere”, així com allò relatiu a la classe social, si la persona percep una prestació.
En aquest context, la vulnerabilitat s’accentua per la “manca de polítiques sòlides” sobre inclusió. Blanco considera crucial “afermar el diàleg natural de la diversitat” a la societat.
La infradenúncia és un altre punt clau assenyalat en l’informe. La jurista ho atribueix a la “manca de formació” dels professionals que atenen les persones amb discapacitat víctimes de delictes d’odi o que pateixen discriminació o violències, fet que les porta a no denunciar els fets.
Violacions més cruentes
Blanco va advertir que la situació de discriminació és encara més urgent quan la víctima és una dona. El percentatge de dones amb discapacitat que són víctimes de violència de gènere és gairebé 10 punts superior a la taxa de dones sense discapacitat. A més, les violències que pateixen “no són només quantitativament més altes sinó qualitativament més cruentes“.
La jurista va il·lustrar que, en la manifestació de violència sexual, les dones amb discapacitat que atén no han patit una única violació, sinó que arriben amb “processos de violació continuada d’entre 2 a 21 anys”.
Sobre les mesures previstes d’increment de personal als jutjats de violència de gènere, Blanco va reconèixer que és una mesura d'”impacte positiu” per a totes les víctimes. No obstant això, en el cas de les dones amb discapacitat, no és suficient per garantir els seus drets. Va assegurar que “no és el mateix acompanyar una dona sordcega que una dona amb autisme“, i per això va reclamar l’adaptació del procés a les necessitats individuals de cada dona amb discapacitat.
Finalment, davant d’un context tan difícil, la jurista de la Felgtbi+ va reivindicar unió i escolta entre totes les persones del col·lectiu i “alçar la veu”, ja que renunciar a l’orientació sexual o identitat de gènere és “senzillament i tristament renunciar a ser”.
