L’ús d’aquests suports visuals s’ha estès notablement a l’Estat arran de marcs normatius com la Llei 6/2022. No obstant això, moltes de les aplicacions actuals incompleixen els criteris tècnics reguladors. Per esmenar aquesta situació, la confederació Autismo España va iniciar a principis del 2025 una línia de treball amb la Càtedra d’Autisme de la Universitat de Sevilla. El fruit d’aquest projecte és la Guia de bones pràctiques en l’ús de pictogrames: orientacions per a una senyalització i comunicació accessibles, finançada per la Fundació ONCE, que defineix les tipologies de gràfics, recull criteris de col·locació, detalla metodologies d’avaluació internacional i comparteix casos d’èxit.
Jesús García Lorente, director de la confederació, ha remarcat que la implantació de l’accessibilitat cognitiva al país encara és limitada i que les barreres dificulten la igualtat de condicions per al col·lectiu. En aquest sentit, Paloma Cid Campos, cap del Departament d’Autonomia Personal de la Fundació ONCE, ha advertit que «hi ha moltes ganes de fer més accessibles els entorns per a totes les persones, però a vegades aquesta pressa porta a utilitzar els pictogrames de manera errònia», recordant que aquests elements han de formar part d’un disseny global.
Diferències entre la senyalització dels entorns i la comunicació personal
El document tècnic diferencia clarament els dos àmbits que generen més confusions normatives. D’una banda, els pictogrames de senyalització serveixen per a l’orientació en l’espai físic i s’adrecen a tot el públic. La seva aplicació es regeix per les recents normes UNE 170600:2025 i UNE 170601:2026, redactades amb la participació de l’entitat i la càtedra andalusa. Sobre això, Nuria Mesa, tècnica de Drets i Accessibilitat de la confederació, ha puntualitzat que «els pictogrames de senyalització són un recurs més sobre el qual se recolza la senyalització accessible, però no podem afirmar que un entorn té senyalització accessible si només s’usen pictogrames». Al seu torn, el director de la càtedra, David Saldaña Sage, ha incidit en la importància de conèixer on buscar la informació per dissenyar-los correctament, prioritzant els processos de validació i comprensió.
D’altra banda, la publicació aborda els pictogrames de comunicació, utilitzats per un percentatge d’entre el 30% i el 45% de les persones autistes per expressar opinions o entendre l’entorn. María Verde, tècnica d’Investigació de l’entitat, ha aclarit que, malgrat l’existència de catàlegs coneguts com el d’ARASAAC, «cada persona usuària construeix el seu propi codi atribuint significats concrets a cada pictograma que empra». Al tractar-se d’un codi personalitzat sense vocació de comprensió universal, aquest àmbit no disposa d’una norma tècnica estandarditzada. La guia ja es pot descarregar a la web de l’entitat, que treballa en una adaptació a lectura fàcil en format PDF accessible per als pròxims mesos.
