Tinc el gran plaer de poder presentar-vos la que fins fa uns mesos era la meva ginecòloga, la Doctora Núria Granollers Bohils. És la que va ensenyar-me a perdre la por a anar a fer-me les revisions de cada any. La que va explicar-me de manera entenedora com funciona el meu cos. Quan es va jubilar vaig pensar…drama!!! A part vaig pensar que volia saber més sobre aquesta professional que durant anys he vist darrere una taula d’una consulta amb la bata blanca i aquest n’és el resultat.
Recordes que volies ser de gran?
Volia ser fustera, com el meu pare, que feia uns mobles a partir de taulons rectes. Es un ofici manual, molt creatiu, i la fusta fa una olor impressionant.
Que et va fer decidir a ser ginecòloga?
Quan estudiava Medicina treballava a l’Ambulatori de Concepció Arenal d’Auxiliar primer i con Infermera als darrers anys. Vaig passar per varis consultoris d’especialitats diferents, això em va servir molt per tenir la visió de metge més àmplia. Estava al consultori de ginecologia i vaig veure que tenia els requisits que m’agradaven, les manualitats per la cirurgia i l’exploració, el tracte amb les dones, que fa 40 anys enrere estaven en diferents condicions que actualment. i que m’obligava a estar al dia, estudiant contínuament
Sempre va ser la teva primera opció?
A la majoria d’estudiants de medicina ens agrada de primera opció la medicina interna. En el meu cas la vaig descartar al entendre bé la Ginecologia que és la medicina interna de les dones, solucionem problemes intestinals, de pell, al·lèrgies, anèmies, traumatològiques, nutrició…
Com va ser la teva primera vegada …passant consulta?
Molta il·lusió, amb xuleta de les principals medicacions. Com et dic ja havia estat molt per consultoris de l’ambulatori, sabia el que m’esperava. I està clar, escoltar moltes vegades “la chica de la consulta” en lloc de “la Doctora de la consulta”, ja se sap,
Mantenint el secret professional tens alguna anècdota que t’hagi passat a la consulta?
Pensaré alguna. Visitava una noia amb síndrome de Down, que ella mateixa es tranquil·litzava, dient-se: ” tranquil·la, tranquil·la, No passa res, quieta lleona” i s’anava relaxant ella soleta. A una altre noia li mostrava dos palets per fer citologia un de ben gran i un petitó , -que es el que necessitava en realitat-, i li deia, quin vols que utilitzi? ella triava el petit, i així podia fer la citologia tranquil·lament i contenta.
Quin consell donaries a aquelles dones que els fa por/ respecte anar al ginecòleg?
Que les ginecòlogues i els pacients no son pas gaire diferents, I que els ginecòlegs homes, a la feina es fa feina i per divertir-se van al Molino. Veuen el mateix però l’ambient es molt diferent.
Què en penses de l’avortament?
Ningú sap quan comença la vida, el que sí se sap es el desig de la mare que hi posa el cos, la salut i la psique. Així és que sí estic a favor de l’avortament, això sí, sempre fent servir mètodes anticonceptius segurs i adequats per a cada persona. I si fallen o en casos de violació…. cap dubte.
En que ets poc hàbil?
Em costa dir que no a una visita de més, o a una urgència (que pot ser no ho es tant)…
Quina relació tens amb la discapacitat?
Ja fa molt temps, quan treballava de ginecologia al Servei Mèdic de Telefònica, allí hi ha una associació de discapacitats físics i Psíquics que es diu ATAM, en origen era per fills de treballadors de Telefònica. Com que teníem temps per visitar tranquil·lament, vèncer el recel i la por de les discapacitades que moltes venien amb les mares, es creava un clima de confiança i cada any esperaven a venir a fer la revisió com a factor diferencial de les més petites o menys valentes. Jo també esperava els dies que venien elles i les seves abraçades.
Què en penses de les relacions sexo afectives de les persones amb discapacitat?
Excel·lents. Recomanables, sempre que es pugui. També en el centre que parlàvem ATAM hi havien parelles, que els donava autoestima i felicitat. Però reconec que si alguna parella es trencava, el disgust era més gran, i costava molt de refer-se. Havíem fet lligadures de trompes, i un uròleg col·laborador també feia vasectomies, sobretot, les famílies estaven preocupades per si alguna noia es quedava embarassada, en el cas de si la relació no era consentida, hi va haver una violació tornant a casa d’una noia, o depenent del grau de discapacitat, amb la mateixa parella. En el millor dels casos la mateixa interessada decidia de manera responsable, que no volia maternitat, i volia gaudir de les relacions sexuals amb tranquil·litat.
Quin paper creus que juguen les famílies?
Super important, doncs recolzaven molt a les parelles, alguna també casada i amb un fill, imprescindible tenir el suport de la família. També per relacions afectives amb la parella triada, facilitar llocs per a les trobades, explicar bé el tema de les relacions sexuals i les purament afectives, que potser eren la majoria. I un gran reforç en casos de trencament.
Hi ha un cert tabú sobre el tema?
Siiiii, molta gent creu que son asexuals, igual que les persones grans…. Més que tabú crec que es falta de coneixement d’aquesta faceta aquests col·lectius
