Divendres, 14 febrer 2025
IniciOPINIÓModel econòmic de la diversitat funcional (II)

Model econòmic de la diversitat funcional (II)

model econòmic de la diversitat funcional

És un segon article que discuteix el model econòmic de la diversitat funcional. És especialment important aquest tema per la pandèmia la covid que ha ressaltat la vulnerabilitat de l’economia. Per donar resposta a aquest nou ordre econòmic hem de pensar en una altra estratègia. Es cerca un futur econòmic que garanteixi el creixement. Però això és difícil de predir i de crear algorismes en aquesta època de pandèmies. Cal ser resilient per adaptar i assumir els cops. També cal pensar en els beneficis a llarg termini. El que és important ara és l’adaptabilitat, la flexibilitat, la hibridació i el dinamisme de l’economia. La diversitat funcional ens ha ensenyat a viure amb aquesta vulnerabilitat i resiliència. Ja no és heroisme, però la diversitat funcional ens permet entendre aquest canvi econòmic necessari.

Cal començar afirmant que l’accessibilitat no és més cara com sovint pensa gairebé tothom. Tampoc no és una qüestió d’ètica social. Ja hem superat el model de la presidència on s’amagava les persones amb diversitat funcional. També s’ha superat el model mèdic de la diversitat funcional que es va desenvolupar a la segona guerra mundial. Als anys seixanta es propugna un model social que garanteix els drets persones amb diversitat funcional. Ara les diverses crisis econòmiques i la pandèmia han demostrat el vàlid del model econòmic de la diversitat funcional. Es pot enumerar les raons per les quals afirmo que l’accessibilitat genera guany econòmic.

Segons chatGTP, l’accessibilitat redueix costos de remodelació posterior. És més car reformar una cosa que fer-ho accessible d’una vegada. Per exemple dissenyar banys accessibles, instal·lar rampes, o posar ascensors, és més rendible col·locar-los al principi que després tenir modificar estructures per complir les regulacions d’accessibilitat.

També dissenyar un espai accessible és bon negoci perquè amplia el mercat i la demanda. L’accessibilitat és còmoda per al 100% de persones, augmenta l’atractiu i amplia el nombre de clients. Hi ha més retorn en la inversió.

ChatGTP suggereix que dissenyar espais accessibles evita multes, permet complir les lleis i afavoreix la regulació d’accessibilitat. Dissenyar un projecte de forma accessible des de el principi garanteix el compliment normatiu i evita possibles sancions econòmiques.

Dissenyar un projecte de forma accessible des de el principi garanteix el compliment normatiu i evita possibles sancions econòmiques

Finalment, dissenyar espais accessibles aconsegueix més estalvi energètic, garanteix un millor manteniment, i bon comportament social. Una empresa o activitat accessible millora la seva imatge social, és més empàtica, i és percebuda com a ètica. Té millor reputació i lleialtat de la societat i del client. També es valora més per ser sostenible i perquè es preocupa per l’entorn.

Segons l’economista Mauro F. Guillén hi ha molts avantatges associats a la diversitat, no només de gènere, sinó d’edat, ètnia o funcionals. La societat en no segregar permet millorar la productivitat i l’eficiència. La diversitat funcional és més innovadora. Canvia les estructures econòmiques actuals en ser més dinàmiques.

La diversitat funcional permet una visió més humana de l’ús de la tecnologia. Per exemple, les videoconferències ens han salvat econòmicament durant la pandèmia de la covid. Però el sistema va ser inventat per a persones amb diversitat funcional. Aquesta tecnologia va salvar econòmicament tothom. La diversitat funcional -amb les seves limitacions- han contribuït econòmicament a la societat.

La meva diversitat funcional m’ha fet entendre el model econòmic com a probabilitats. La meva vida han estat probabilitats. Després del meu accident només tenia un 10% de possibilitats de viure. Fins i tot em van demanar donar els meus òrgans si moria. Això m’ha fet entendre que el model econòmic mai no són certeses absolutes. De vegades funcionen i ganes econòmicament i altres vegades no. L’economia no són certeses absolutes, són probabilitats i el model és dinàmic. La fiabilitat es posa en dubte. La diversitat funcional altera el concepte de realitat i de raó. Vivim amb nivells d’error i de probabilitats.

També la meva diversitat funcional m’ha permès fer una pausa a la vida, poder reinventar-me. Per això em sento més innovador i creatiu. Això no genera beneficis econòmics directament però crea més potencial en no estar fix a una cosa. Això és especialment important en aquesta economia de pandèmies i guerres. La meva experiència és com les persones que canvien els seus interessos després de deu anys i es posen a estudiar una altra carrera o especialitat. Ressorgeixes amb més capacitat creativa que et genera noves oportunitats. La societat guanya.

El nou model econòmic de la diversitat funcional planteja una manera més humana d’entendre la societat i l’economia. Convivim amb diversitat humana i de situacions. La diversitat funcional ajuda a conviure amb aquests canvis.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Robert de Miguel
Robert de Miguelhttps://rwdmm.weebly.com/
Sóc de Barcelona. Arquitecte educat a UPC i Harvard University. Fa uns anys vaig patir un accident de cotxe a Equador i ara m’estic recuperant d'una diversitat funcional. Tinc el meu propi Studio d’arquitectura accessible

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES