Nous descobriments en el camp de la neurociència suggereixen que els esdeveniments vitals estressants poden tenir un impacte perjudicial en la salut cerebral. En particular, la recerca apunta a una relació entre el dol per la pèrdua de la parella i alteracions en processos biològics vinculats a l’Alzheimer. Paral·lelament, l’atur i les pèrdues econòmiques s’associen a diferències estructurals al cervell.
Aquestes són les conclusions principals d’un estudi col·laboratiu entre l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. Els resultats, publicats a la prestigiosa revista Neurology, subratllen també les diferències en la resposta cerebral a l’estrès segons el gènere i el nivell educatiu dels individus.
L’estudi, dirigit per Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal, va analitzar dades de 1.200 participants de la cohort ALFA (ALzheimer’s and FAmilies) del BBRC, un projecte finançat per la Fundació “la Caixa”. Aquests participants eren persones sense deteriorament cognitiu, la majoria amb antecedents familiars d’Alzheimer. “Mitjançant ressonància magnètica vam estudiar les diferències en el volum de la matèria grisa cerebral, a més d’analitzar biomarcadors de l’Alzheimer en el líquid cefaloraquidi, com la proteïna beta amiloide”, explica Eleni Palpatzis, investigadora predoctoral d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
L’impacte del dol i la situació econòmica en el cervell
En el cas de la malaltia d’Alzheimer, els canvis cerebrals, com l’alteració dels nivells de certes proteïnes, poden manifestar-se anys abans que apareguin els primers símptomes clínics. Per exemple, s’observa una proporció més baixa de beta amiloide 42/40, un indicador que compara les concentracions de dues formes de la proteïna. Atès que la beta amiloide 42 és la que té més tendència a acumular-se al cervell, una disminució d’aquesta relació en el líquid cefalorraquidi acostuma a reflectir una major deposició de beta amiloide en el teixit cerebral, i per tant, es considera “un indicador precoç d’alzhèimer”. A més, es detecten “nivells més alts de tau fosforilada”, que causa dany neuronal, i de neurogranina, que augmenta quan es perden connexions entre neurones.
La pèrdua d’una parella sentimental s’associa amb canvis en aquests biomarcadors. S’ha observat una proporció més baixa de beta amiloide 42/40, un efecte més accentuat en homes. Així mateix, s’han detectat nivells més alts de tau fosforilada i neurogranina, amb efectes més marcats en dones. Totes aquestes alteracions eren més pronunciades “en persones amb un nivell educatiu més baix”.
D’altra banda, l’atur i les pèrdues econòmiques es van relacionar amb una reducció del volum de la matèria grisa en regions cerebrals crucials per a la regulació emocional i cognitiva. Aquests efectes també van mostrar diferències segons el gènere: en el cas de l’atur, va afectar més el cervell dels homes, mentre que les pèrdues econòmiques van tenir un impacte estructural més gran en el cervell de les dones.
El paper de la desigualtat en la vulnerabilitat a l’Alzheimer
Un estudi previ del mateix grup ja havia indicat que “l’exposició a esdeveniments vitals estressants en l’edat mitjana pot augmentar la vulnerabilitat a la malaltia d’Alzheimer”. No obstant això, la prevalença i l’impacte d’aquests esdeveniments estressants varien en funció de determinants socials com el gènere i l’educació. En aquest sentit, “les dones i les persones amb un nivell educatiu més baix pateixen més esdeveniments vitals estressants”, i precisament és en aquests grups on la prevalença d’Alzheimer és més elevada. La investigació ha revelat que les diferents situacions estressants afecten homes i dones de manera diferent.
“Els homes semblen més negativament afectats per la pèrdua de la parella (afectant particularment les proteïnes relacionades amb l’amiloide) i l’atur (mostrant reducció de matèria grisa)”, explica Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi. Aquesta diferència pot ser deguda al fet que “els homes solen tenir menys relacions properes, cosa que fa que la pèrdua d’una parella sigui més aïllant, i perquè l’atur pot comportar un major estigma social per als homes”.
“D’altra banda, les dones semblen més vulnerables a les dificultats financeres (afectant el volum de matèria grisa)”, afegeix la investigadora. Aquesta vulnerabilitat podria estar relacionada amb el fet que històricament “les dones han tingut menys seguretat financera” i amb el fet que “elles solen reportar nivells més alts de preocupació econòmica, cosa que repercuteix negativament en el seu benestar mental general”.
Aquests resultats subratllen la importància de considerar els factors socials i individuals en la prevenció i el tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.
