La Laia Castro és una gran desconeguda però la seva tasca professional al servei d’una societat més inclusiva ens impregna a totes les persones de bona voluntat que lluitem per transformar el món a partir de l’equilibri pràctic i racional entre els àmbits personals i professionals. A més la Federació Catalana de Síndrome de Down – de la qual l’entrevistada en forma part-, com tants moviments de caire social desenvolupa una tasca que cal tenir cura, protegir i romandre aliena als plantejaments estrictaments polítics. Gràcies Laia per voler ser-hi i per la tasca
Qui és Laia Castro?
Sóc una noia de 22 anys, nascuda a Sabadell i amb una passió per la justícia social, el respecte per la diversitat i el treball amb persones. Treballo com a integradora social a la Fundació Catalana de Síndrome de Down, on cada dia aprenc i creixo professionalment i personalment. M’agrada escoltar, acompanyar i contribuir a la transformació de mirades sobre la discapacitat.
Què és per a tu la discapacitat?
Per a mi, la discapacitat és una característica més de la persona. No defineix qui ets, sinó que forma part d’un conjunt molt més ampli de capacitats, talents, emocions i somnis. La discapacitat és una realitat social que ens obliga a revisar com organitzem el món perquè sigui just i accessible per a tothom.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Sí, i gràcies a aquesta persona vaig començar a interessar-me per aquest àmbit. La seva manera d’enfrontar-se al món amb força i sentit de l’humor em va ensenyar molt sobre la importància de la inclusió real.
Què és per a tu una o un integrador social?
És una figura clau per fomentar la igualtat d’oportunitats. L’integrador social acompanya, empodera i crea ponts entre la persona i l’entorn, trencant barreres socials, físiques o actitudinals.
Per què vas decidir estudiar integració social?
Perquè vaig sentir la necessitat de contribuir activament a la construcció d’una societat més inclusiva. M’atrau molt el treball directe amb persones i la capacitat d’impactar positivament en les seves vides.
Quins valors aprens dels usuaris/ries que tens a la Fundació Catalana de síndrome de Down?
La perseverança, l’empatia, la sinceritat i la capacitat d’estimar sense condicions. També em recorden cada dia la importància de celebrar els petits grans èxits.
L’integrador social acompanya, empodera i crea ponts entre la persona i l’entorn, trencant barreres socials, físiques o actitudinals.
Quines activitats feu dins de la Fundació Catalana de síndrome de Down?
Fem activitats d’autonomia personal, formació prelaboral, tallers de comunicació, grups de suport emocional, i sortides culturals o lúdiques. Tot enfocat a potenciar l’autonomia i la inclusió social de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.
Com a jove, com penses que avui en dia podem conscienciar a la joventut que la diversitat funcional és sinònim de normalitat dins de la diversitat?
Amb educació, visibilitat i experiències compartides. Cal trencar tòpics des de l’escola, donar veu a les persones amb diversitat funcional i mostrar exemples de vida reals. Quan convius amb la diferència, deixes de veure-la com a obstacle.
Què els hi diries a aquelles persones joves que, essent diagnosticades d’una diversitat funcional, creuen que són incapaces d’estudiar?
Els diria que tothom té dret i capacitat per aprendre. Potser el camí serà diferent, potser més lent, però no per això menys vàlid. Les capacitats no són úniques ni estàtiques. Sempre es pot créixer, i no estan sols en aquest camí.
Quins són els teus referents?
Persones que han lluitat per la inclusió des del cor: familiars, companys de feina i usuaris que amb el seu exemple han transformat entorns. També referents com Judith Heumann o Pablo Pineda, que han defensat els drets de les persones amb discapacitat des de la mateixa experiència.
Què opines de les entitats del tercer sector?
Són essencials. Fan una feina que sovint l’administració no arriba a cobrir, amb un enfocament molt humà i comunitari. Sense elles, moltes persones quedarien invisibilitzades.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
És una eina molt necessària per donar veu, informar i sensibilitzar. Posar el focus en les persones amb discapacitat, les seves lluites i èxits, és una forma de trencar l’estigma i fomentar la inclusió.
