
L’àmbit de la salut mental i de la discapacitat psicosocial requereix una reestructuració urgent en els seus protocols de prevenció mèdica. Una recerca duta a terme pel Clínic-IDIBAPS ha evidenciat que els ciutadans que convieuen amb trastorns mentals greus s’enfronten a una major probabilitat de manifestar demència al llarg de tota la seva trajectòria vital, així com un increment notable del risc de patir accidents cerebrovasculars com l’ictus. Aquesta darrera problemàtica es fa especialment visible durant les etapes de la joventut i la mitjana edat. El projecte científic, fonamentat en el seguiment clínic de gairebé 700.000 persones a Catalunya, posa de manifest la necessitat imperiosa de dissenyar un model d’atenció integral que unifiqui de forma definitiva la cura de la ment amb la del cos.
L’estudi, les conclusions del qual s’han recollit a la capçalera científica European Neuropsychopharmacology, ha pres com a base analítica la cohort PADRIS-PRESTO, una eina que agrupa els registres digitals del sistema sanitari públic català. Mitjançant aquesta font, l’equip encarregat de la investigació ha dut a terme una comparativa de la incidència real de l’ictus i la demència entre aquells pacients amb un diagnòstic de trastorn mental greu —incloent-hi patologies com l’esquizofrènia, la depressió major o el trastorn bipolar— i el segment de la ciutadania que no presenta cap mena d’antecedent psiquiàtric.
Els resultats obtinguts confirmen de manera clara que la presència de la demència és molt superior en el col·lectiu afectat per aquestes malalties psiquiàtriques, independentment de la franja d’edat que s’analitzi. En paral·lel, les dades certifiquen que la vulnerabilitat davant d’un ictus és clarament superior en els adults joves i de mitjana edat d’aquest grup, malgrat que la bretxa estadística respecte de la resta de la població es va suavitzant a mesura que avancen els anys.
“Aquest estudi confirma que els trastorns mentals greus no només afecten la salut mental, sinó que estan estretament relacionats amb altres malalties neurològiques i cardiovasculars”, detalla en Eduard Vieta, qui exerceix com a cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic i és el màxim responsable del grup de Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS. Segons el facultatiu, aquest panorama “ens obliga a repensar el model assistencial cap a una visió més integral”.
La direcció d’aquest treball acadèmic ha estat compartida de forma conjunta per Eduard Vieta, Diego Hidalgo‑Mazzei i Gerard Anmella, figurant Michele De Prisco i Vincenzo Oliva com a primers autors del document. La tasca de camp també ha requerit el suport actiu de bona part dels professionals vinculats al programa multidisciplinari de recerca translacional dels trastorns cerebrals de l’IDIBAPS.
Segons manifesta l’investigador d’aquest mateix grup, Michele De Prisco, “els nostres resultats suggereixen que els trastorns mentals greus haurien de ser considerats factors de risc per a demència i ictus, especialment en edats en què habitualment no s’esperen aquestes patologies”. Aquesta conclusió obliga el sistema a impulsar de manera anticipada els calendaris de vigilància clínica i els programes de prevenció destinats a aquesta població. D’aquesta manera, el descobriment esdevé una oportunitat per perfeccionar el diagnòstic precoç de qualsevol disfunció cardiovascular o neurològica en el col·lectiu, buscant disminuir les seves taxes de morbiditat i garantir una millor qualitat de vida de les persones afectades.

