Laia de Nadal, rectora magnífica de la Universitat Pompeu Fabra, representa una veu clara i compromesa en la defensa d’una universitat pública més justa, accessible i alineada amb els reptes socials del present. Amb una trajectòria consolidada com a investigadora i catedràtica en l’àmbit de la biologia molecular i la bioquímica, assumeix el lideratge de la institució amb una mirada científica, però també profundament humana i transformadora.
Des de la seva arribada al rectorat el març de 2023, ha situat la inclusió i la igualtat d’oportunitats com a eixos centrals de l’acció universitària. La seva aposta no és només institucional, sinó també ètica: la universitat, defensa, ha de ser un reflex fidel de la societat i, per tant, ha de garantir que cap persona quedi exclosa per motius de discapacitat, origen o condició personal.
En aquest context, la rectora magnífica reivindica el paper de la diversitat com un motor de creixement col·lectiu. Lluny de concebre la discapacitat com una limitació, la interpreta com una expressió més de la pluralitat humana, que enriqueix les aules i impulsa noves formes de pensar, aprendre i investigar.
La seva visió aposta per un canvi de paradigma: passar d’un model basat en l’adaptació individual a un sistema plenament inclusiu, dissenyat des de l’origen per acollir tothom. Això implica repensar les metodologies docents, els espais físics i digitals, i també les actituds de la comunitat universitària.
Amb determinació i consciència del repte, Laia de Nadal lidera una universitat que vol ser referent no només en excel·lència acadèmica, sinó també en compromís social. Una universitat que entén que el coneixement només té sentit si és accessible i que el futur només pot construir-se des de la inclusió real de totes les persones. En aquest camí, cal agrair la tasca de totes les persones que, des de diferents àmbits, treballen per fer possible una universitat més justa, i alhora fer una crida a seguir implicant-nos col·lectivament per avançar cap a una educació superior plenament inclusiva i sense barreres.
Qui és Laia de Nadal?
Soc recercadora i catedràtica de Biologia Molecular i Bioquímica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la qual soc rectora des del març de 2023. És un honor ser rectora d’aquesta universitat pública i, alhora, soc conscient de la gran responsabilitat que comporta. Tenim el deure de fer de la universitat un lloc 100% accessible, que sigui un reflex de la societat actual, garantint la igualtat d’oportunitats i condicions per a tothom i combatent activament les desigualtats i la discriminació.
Què és per a tu la discapacitat?
Concebo la discapacitat com la condició diversa que tenen algunes persones respecte a la majoria de la població. El que segur que no ha de ser la discapacitat és un impediment o obstacle per accedir a l’educació superior i a la universitat. La diversitat ens enriqueix com a col·lectiu i tenim el deure de vetllar perquè ningú en quedi fora. Cal dotar-nos de les eines i mecanismes necessaris per garantir els drets de tothom a l’hora de desenvolupar-se amb igualtat d’oportunitats.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
Soc propera a diverses persones amb diferents graus de dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i discalcúlia. També amb persones amb diferents graus de sordesa i ceguera.
Quants estudiants teniu aproximadament diagnosticats amb una diversitat funcional?
Aquest curs tenim 435 estudiants al Programa UPF Inclusió (programa per a estudiants amb una discapacitat diagnosticada i que requereixen adaptacions docents), incloent-hi estudiants d’intercanvi. Pot ser que hi hagi més estudiants a la UPF amb discapacitat o diversitat funcional que no ens hagin vingut a veure i que, per la raó que sigui, no volen manifestar la seva condició. Des d’UPF Inclusió atenem tothom que ens ho demana i mirem com podem ajudar-los a fer que la seva vida universitària sigui el màxim d’inclusiva possible.
Quines mesures ha implementat la UPF per garantir l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats?
La universitat pública ha de ser un espai de màxima inclusió, 100% accessible, i d’igualtat d’oportunitats, i per això, la UPF, a través del seu programa UPF Inclusió, ofereix suport i acompanyament als estudiants amb necessitats educatives especials per motius de salut, trastorn o discapacitat.Des d’UPF Inclusió es dona servei a aquests estudiants al llarg de tota la seva trajectòria i en tots els aspectes de la vida universitària. Acompanyem i donem suport tècnic en qüestions d’accés als campus i a les aules, materials didàctics, recursos pedagògics, eines com ordinadors adaptats, suport extra en períodes d’examen, programes d’inserció laboral…
Tenim el deure de fer de la universitat un lloc 100% accessible, que sigui un reflex de la societat actual, garantint la igualtat d’oportunitats i condicions per a tothom i combatent activament les desigualtats i la discriminació.
Com es pot fer que la universitat sigui un espai on la diversitat funcional no sigui un obstacle, sinó un valor afegit?
Treballant des del primer dia amb una mirada inclusiva i plural i sense partir d’estereotips. No hi ha altra manera. El repte és passar de la integració, és a dir, d’adaptar l’estudiant al sistema, a la inclusió total: a dissenyar el sistema de tal manera que sigui vàlid per a tothom. Només els últims 10 anys, de 2010 a 2025, el nombre d’estudiants del Programa s’ha incrementat un 200% i estem segurs que anirà a l’alça.
Com imagines la universitat d’aquí a 10 anys pel que fa a inclusió i accessibilitat?
No només la universitat, m’imagino un món plenament accessible. La universitat no és un lloc desconnectat de la societat que ens envolta. Per exemple, volem uns campus 100% accessibles per als nostres estudiants, però també ho ha de ser el transport que ens permet accedir-hi. Una cosa sense l’altra no serveix de gaire. També crec que la tecnologia i la intel·ligència artificial poden ser eines molt útils els pròxims anys en el camí cap a la plena inclusió. Calen més recursos, professionals i eines per poder oferir a la comunitat universitària un entorn 100% inclusiu, saludable i adaptat.
Què els diries als pares de persones amb discapacitat a les quals els fa por matricular-se a la universitat perquè el seu fill o filla creuen que no es troba “capacitada”?
No som ningú per dir als familiars que han de fer o no. Estem a la disposició de tothom per explicar què és i com treballa la UPF i, a partir d’aquí, cadascú que valori. Som una universitat pública que treballa des dels seus inicis per la inclusió i l’accés universal de tota la població, sense barreres, a l’educació superior de qualitat.
Què els diries a aquelles persones amb discapacitat que veuen com existeixen professors universitaris que es mostren mancats de comprensió a la seva realitat i es mostren indiferents a l’hora d’adaptar-se a elles?
A la Universitat Pompeu Fabra tenim un Codi de conducta i protocols d’actuació ben clars sobre comportaments discriminatoris amb l’objectiu de protegir la comunitat universitària -treballadors i estudiants- i prevenir l’aparició i, si escau, erradicar qualsevol comportament d’aquesta mena. A més, jo com a rectora, i el meu equip de govern, estem compromesos a abordar aquestes qüestions i ens mantenim ferms en la tolerància zero. Tothom té el dret a viure la vida universitària en un entorn lliure de discriminacions. Qualsevol persona que consideri que se li ha vulnerat aquest dret té al seu abast bústies i canals de denúncia i assessorament i acompanyament de la UPF. Les conductes discriminatòries no tenen cabuda a la nostra universitat. Actualment, tenim el programa d’Inclusió a les aules per al personal docent i investigador, per mitjà del qual se’ls ofereix formació per tal que pugui gestionar de manera eficient la diversitat a les aules.
Calen més recursos, professionals i eines per poder oferir a la comunitat universitària un entorn 100% inclusiu, saludable i adaptat
Quin consell donaries als estudiants o aspirants a recerca amb diversitat funcional que volen plantar cara a les grans desigualtats socials, energètiques i climàtiques?
El talent no coneix barreres i pren moltes formes. Els diria que la diversitat funcional no els ha de suposar un impediment per perseguir i aconseguir els seus reptes i il·lusions. Segurament necessitaran eines diferents de les de la majoria dels seus companys i companyes, però hi arribaran igual. Necessitem el seu punt de vista per plantar cara al món que vindrà. Sense ells no hi haurà canvi possible.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Són un pilar fonamental en la construcció d’una societat més justa, inclusiva, equitativa i cohesionada. La seva missió entronca directament amb la missió de la universitat pública. Treballem estretament amb les entitats del tercer sector en el nostre dia a dia perquè ens aporten una visió genuïna del món que ens envolta i ens ajuden a orientar un futur universitari sense exclusions.
Quins són els teus referents?
Els meus referents són tots aquells ciutadans que són conscients de la necessitat de la inclusió i que fan accions, encara que no tinguin visibilitat pública, per tenir una societat amb igualtat d’oportunitats.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
És un altaveu excel·lent per visibilitzar i donar veu a les persones amb discapacitat. Alhora, crec que s’ha convertit en una eina imprescindible per sensibilitzar i aconseguir el compromís d’actors de primera fila amb el repte de fer del nostre país un lloc inclusiu i sense discriminacions. També és una bona finestra perquè la universitat faci arribar els seus avenços en recerca a les persones directament implicades. En un món com l’actual, que canvia a gran velocitat, el Diari de la DisCapacitat ens ajuda a posar a l’agenda acadèmica reptes transversals com la plena inclusió.
