Presentem aquesta entrevista amb l’honorable conseller Miquel Sàmper com una oportunitat per aprofundir en la mirada institucional sobre la discapacitat, les capacitats i el paper fonamental del treball en la construcció d’una societat més justa. Des de la seva responsabilitat com a conseller d’Empresa i Treball, Sàmper ens ofereix una visió compromesa amb el present i amb el futur de Catalunya, posant al centre les persones i la seva dignitat.
En aquesta conversa descobrim també la seva vessant més personal: pare de quatre fills, marit, apassionat de la cuina, la natura i l’esport. Una dimensió íntima que ens ajuda a entendre millor els valors que guien la seva acció política: compromís, esforç i una clara aposta per una societat més inclusiva, on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat de condicions.
Des del projecte ‘Plantant Cara’ volem expressar el nostre més sincer agraïment a l’honorable conseller Miquel Sàmper per la seva disponibilitat, la seva proximitat i la voluntat de compartir reflexions i propostes en relació amb la diversitat funcional. El seu testimoni reforça la importància de continuar avançant en polítiques públiques que generin oportunitats reals per a totes les persones.
Alhora, aquesta entrevista és també una petició oberta a institucions, empreses i a la societat en general: que continuïn apostant per la inclusió, que trenquin barreres i estigmes, i que treballin conjuntament per garantir que la diversitat sigui entesa com una riquesa col·lectiva. Només així podrem construir un país més just, més digne i realment accessible per a tothom.
Qui és Miquel Sàmper?
Una persona compromesa amb el present i el futur de Catalunya, que treballa, ara com a conseller d’Empresa i Treball, per un sistema més just i inclusiu, que generi riquesa per al conjunt de la població. Sóc el pare orgullós de quatre fills, i el marit enamorat de la Montse, amb qui comparteixo el nostre projecte de vida, de parella, familiar i també professional quan no faig de polític. M’apassiona la cuina, l’esport, la natura i estar amb la família.
Què és per a tu la discapacitat?
M’estimo més parlar de capacitats. La nostra missió com a Govern és que tothom pugui desenvolupar les seves capacitats, exercir les seves potencialitats i els seus drets, i satisfer les necessitats dins d’un país socialment i econòmicament més just.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
En David Bonvehí, el director general d’Economia Social i del Cooperativisme, amb una discapacitat sobrevinguda com a conseqüència d’un accident, i que és un exemple de superació i resiliència.
Quines propostes teniu al vostre departament en relació a la diversitat funcional?
Apostem per un model català d’integració que incideix en els diversos cicles vitals de les persones amb diversitat funcional. Una part molt important d’aquest cicle vital és l’àmbit laboral i, per això, despleguem polítiques per assegurar els llocs de treball en el mercat laboral protegit i ho fem fomentant, entre altres aspectes, l’acompanyament i el suport de personal tècnic especialitzat i millorant l’ocupabilitat a través d’itineraris adaptats. Gestionem programes d’ajuts i subvencions a través de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, com ara el Programa InnvESS-Treball Protegit, que promou l’activitat, la innovació i la sostenibilitat en els processos productius i els projectes industrials transformadors dels centres especials de treball i les empreses d’inserció. L’objectiu és que generin noves oportunitats empresarials i d’ocupació.
Quin és l’estat actual del mercat laboral relacionat amb les persones amb discapacitat?
Les últimes dades ens mostren que el 80% de les persones amb discapacitat actives al mercat de treball estan ocupades laboralment i que el 65% d’aquestes es troben dins del mercat protegit dels centres especials de treball. Les dades, però, també ens indiquen que les persones ocupades laboralment representen menys del 30% de tot el col·lectiu en edat de treballar. Per tant, hem de continuar apostant pels programes d’ajuts i subvencions que permeten la inserció laboral de les persones amb discapacitat amb un acompanyament especialitzat i que també afavoreixen la transició cap a la jubilació.
Hem de continuar apostant pels programes d’ajuts i subvencions que permeten la inserció laboral de les persones amb discapacitat amb un acompanyament especialitzat i que també afavoreixen la transició cap a la jubilació
Quin és per tu el model laboral inclusiu que ha de tenir el nostre país?
Tal com recull Nacions Unides, Catalunya ha de continuar treballant per garantir el dret de les persones amb discapacitat a treballar en igualtat de condicions. Hem d’avançar perquè tothom tingui l’oportunitat de guanyar-se la vida amb un treball lliurement triat o acceptat, en un entorn laboral que sigui obert, inclusiu i accessible a les persones amb discapacitat. Aquest ha de ser l’objectiu. Com deia abans, la integració implica incidir en els diversos cicles vitals de les persones amb especials dificultats d’inserció. A més, un model inclusiu implica situar les persones al centre i això vol dir garantir l’accés al mercat laboral. Hem de continuar impulsant ajudes al mercat de treball protegit i ajudes al mercat de treball ordinari. L’any passat vam destinar 164 milions d’euros als centres especials de treball de Catalunya.
De quina manera creus que les polítiques laborals poden ajudar a fer una societat més inclusiva?
Són clau per aconseguir una societat més inclusiva. L’accés de les persones amb discapacitat al mercat de treball implica la previsió de mecanismes que n’afavoreixin la permanència i promoció amb garanties d’èxit. Estem implementant línies estratègiques i recursos que vetllen per l’adaptació a l’entorn laboral. L’objectiu és fomentar i garantir l’accés, la presència i la permanència d’aquestes persones al mercat de treball en condicions dignes i de qualitat i, al mateix temps, fer front a l’estigma.
Què diries a aquelles empreses que no volen contractar algú amb discapacitat?
Els diria que les empreses, més enllà de complir la normativa, també són fonamentals per avançar cap a un nou paradigma on la diversitat sigui símbol d’enriquiment de les organitzacions. Les animaria a unir-se al nostre compromís de generar oportunitats socials i laborals perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb tots els drets i garanties.
Què els diries a aquells joves que tenen por a treballar en una situació de normalitat dins d’una empresa ordinària?
Han de saber que estem al seu costat. No han de tenir por. Fa anys que el Govern de la Generalitat realitza una tasca conjunta amb empreses i entitats especialitzades que treballen amb persones amb discapacitat o en situació o risc d’exclusió, donant-los suport i assessorament de forma continuada. Inserir-se a les empreses del mercat ordinari té un doble resultat positiu: garantir l’autonomia d’aquestes persones i la seva realització professional i promoure un canvi de mentalitat en les organitzacions perquè incorporin la perspectiva de la diversitat.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Fan una feina molt important i són aliades per a nosaltres. Al Departament d’Empresa i Treball tenim una relació molt fluida amb elles, ens ajuden a tirar endavant molts dels programes que tenim dirigits a persones amb discapacitat o risc d’exclusió. Creiem fermament que el futur del país passa per aquest treball conjunt entre entitats del Tercer Sector Social i del teixit empresarial a partir d’un sistema basat en la democràcia participativa i en la generació de noves sinergies.
Quins referents tens a la vida?
Els meus pares, la Lluïsa i el Joan. La mare ja ens va deixar i el meu pare té 96 anys. Persones humils i treballadores (molt), que ho han donat tot per als seus fills, amb tones d’entrega i abnegació, uns autèntics exemples de bones persones.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
No puc estar més d’acord amb el que va expressar el president Salvador Illa en l’entrevista que li vau fer: és fonamental que hi hagi mitjans que donen veu a les persones amb discapacitat i als col·lectius que les representen. Visibilitzar és el primer pas per transformar la realitat. Feu una feina molt rellevant i mostreu la realitat de moltes persones amb dificultats, però no des de l’estigmatizació, sinó des de l’empoderament, i això és molt rellevant. Aprofito aquest espai per mostrar-vos tot el suport i animar-vos a continuar treballant amb la mateixa dedicació.
