Jordi Tudela és el nou gerent de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat (IMPD). Aquest barceloní, que porta des dels anys 80 defensant els drets de les persones amb discapacitat, reconeix que va entrar en aquest món per curiositat pedagògica -està especialitzat en educació social i inclusiva- i no per un vincle personal o familiar. Ara ha acceptat aquest nou repte amb molta il·lusió tal i com ens explica en aquesta entrevista.
La teva relació amb l’IMPD ve de lluny, ja que vas ocupar fa anys un lloc com a representant de les persones amb discapacitat al Consell Rector. Com recordes aquesta etapa?
Sí és cert. Va ser al voltant dels anys 2002-2004 que vaig estar com a representant d’una candidatura presentada per Dincat, la federació que representa a les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. Recordo aquesta com una experiència molt interessant, tot i que el context en aquells anys era molt diferent al que hi ha ara. Llavors el moviment associatiu de la discapacitat no estava tan organitzat com ara, i la representació potser era més a títol individual. Però em va servir per conèixer de prop les relacions amb l’administració.
No deixem el Consell Rector. Recentment s’han celebrat les eleccions d’aquest òrgan de l’IMPD. Com valores els resultats d’aquests comicis?
En primer lloc he de dir que té molt mèrit que un organisme municipal com l’IMPD compti amb una representació directa de les persones amb discapacitat. Quant als resultats destacaria dos aspectes. El primer que totes les representants escollides han estat dones, el que mostra que l’activisme femení és plenament viu, i això pren encara més rellevància en el món de la discapacitat, on les dones són encara més maltractades. L’altre aspecte que destacaria és l’escasa participació en les eleccions que no ha arribat al 3%. Hem de reflexionar perquè hi ha aquesta pobre participació. Potser també es deu a que moltes persones amb discapacitat estan ara organitzades al voltant de les entitats del sector, i no li donen tanta importància a la representació directa.
Una altra explicació a aquesta escasa participació podria ser per l’allunyament que hi ha, en general, entre els ciutadans i les administracions?
Segurament també. Les necessitats dels ciutadans són les mateixes per a tothom, però tenen un factor afegit en el cas de les persones amb discapacitat. Precisament un dels aspectes en els que m’ha incidit el regidor és treballar en línies d’innovació que permetin l’apropament de les persones amb discapacitat a l’administració. És evident que la pandèmia ha obligat a les administracions a crear eines digitals que han deixat enrere alguns col·lectius vulnerables. Afortunadament les persones cada cop viuen més anys però això també genera més discapacitats. Això ens obliga a millorar en eficiència en els nostres serveis per garantir els drets de totes aquestes persones. Cal buscar socis tecnològics que ens ajudin a implementar aquestes eines inclusives i accessibles per a tothom.
Així doncs, quines són les línies de treball en les que treballarà l’IMPD durant el teu mandat?
Les línies estan consensuades i marcades per l’Ajuntament, el propi regidor i jo mateix. Són quatre fonamentalment:
- Accessibilitat. Per donar igualtat d’oportunitats a tothom.
- Vida Autònoma. En aquest aspecte hem de seguir la línia marcada per la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. Hem de donar els suports necessaris per garantir els projectes de vida independent, però a la vegada hem de fer aquest sistema sostenible.
- Innovació. Com ja he comentat abans són nous temps que requereixen de noves eines per no deixar a ningú enrere.
- Comunicació. També hem de treballar en com es trasllada el que es fa en el món de la discapacitat des de l’administració i les entitats perquè arribi a tothom.
I respecte als drets de les persones amb discapacitat quina serà la línia que seguirà l’Institut?
En aquest aspecte també tenim una guia que és la Convenció de Drets de Nacions Unides. Però quina funció ha de fer l’IMPD? A nosaltres ens agradaria que fos una font de coneixement operatiu de l’administració, Un ens d’intermediació de les persones amb discapacitat, on adreçar-se i obtenir ajuda. Moltes vegades no sabem explicar-nos i les persones del col·lectiu desconeixen què poden fer a través de nosaltres. Hem de millorar aquesta comunicació.
Un recent estudi identifica el treball i l’habitatge com els dos grans problemes que viuen les persones amb discapacitat. Com els afrontarà la ciutat de Barcelona?
No són només de les persones amb discapacitat sinó de tota la ciutadania. L’Ajuntament està molt sensibilitzat amb aquests temes. En l’apartat de la inclusió laboral, recentment ha fet la primera convocatòria per treballadors amb discapacitat intel·lectual. És la línia a seguir. Hem d’atreure el talent del col·lectiu a l’administració pública.
Quant a l’habitatge, existeixen les llar-residències, però aquest no ha de ser el primer recurs, sinó el suport a projectes de vida independent a través de pisos de suport o pisos tutelats. Aquesta és l’aposta política de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat.
Un informe del propi Ajuntament de Barcelona donava a la discapacitat com a tercera causa de discriminació a la ciutat l’any passat. Com valores aquesta dada?
Les raons de discriminació per discapacitat estan fonamental basades en la ignorància. La forma de combatre-la és invertir en educació i conscienciació social per erradicar els estigmes i els prejudicis contra el col·lectiu. Potser hauríem de buscar referents socials per transmetre aquest missatge. Falta comunicació.
Un altre forma de normalitzar la discapacitat podria ser promoure la seva participació política perquè donés la seva opinió sobre les grans decisions de la ciutat?
És evident que sí. Jo trobo a faltar missatges polítics clars referits a les persones amb discapacitat. Les persones del col·lectiu tenen problemes per entendre la informació que llancen les forces polítiques. Haurien de poder veure el que fan els polítics cada any i valorar les seves decisions. El que està clar és que les mesures no es poden prendre unilateralment, i els polítics també han de comptar amb l’opinió de les persones amb discapacitat per construir la ciutat.
Ja per acabar, com t’agradaria que la ciutat avancés en inclusió de les persones amb discapacitat durant el teu mandat?
Jo he agafat el càrrec perquè m’ho ha demanat el regidor i em fa una enorme il·lusió col·laborar, encara que sigui un mica, en les línies marcades pel consistori. Però el que tinc més clar és que aquests objectius no es podran aconseguir si no és de la mà de les entitats i les persones amb discapacitat. També he d’afegir que al arribar aquí m’he trobat amb un equip fantàstic amb el que segur resultarà més fàcil aconseguir-los.
