La diputada i portaveu dels Comuns al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, és la següent convidada al ‘PlantantCara’. Amb ella repassem l’activitat parlamentària en relació a la diversitat funcional, els projectes i reptes inclusius nacionals de futur i ens endinsem en la institució que representa el poble de Catalunya valorant la seva tasca, vocació i les particularitats de cada llei, grup polític i ideologia.
Qui és Jéssica Albiach?
Una persona com qualsevol altra, que intenta que aquest món sigui una mica millor, i de vegades, ens en sortim… Vinc del món de la comunicació, abans de la política institucional, em movia en l’activisme, i crec fermament en la intel·ligència col·lectiva.
Què és per a tu la discapacitat?
És una característica humana que, en funció del tipus i el grau, pot arribar a condicionar tots els aspectes de la vida: laboral, social, educatiu, relacional… Crec que és important incidir en què una discapacitat no defineix a una persona. Les persones podem tenir moltes i diverses característiques i cap d’elles ens defineix per se. Malauradament vivim en una societat que tendeix a etiquetar amb facilitat, identificant col·lectius amb determinades particularitats i fomentant-ne la separació dels altres grups.
Tens alguna persona del teu entorn diagnosticada d’una diversitat funcional?
No.
Creus que el Parlament es troba adaptat pel col·lectiu de persones amb discapacitat?
Això qui ho ha de valorar són les persones amb diversitat funcional. És la seva mirada la que s’ha d’aplicar a l’hora d’adaptar els edificis institucionals, els equipaments i les obres públiques.
Quines propostes ha presentat el vostre grup parlamentari o té previst presentar respecte a les persones amb discapacitat?
Per nosaltres és molt important avançar en un sistema de cures que garanteixi l’atenció adequada a les persones amb discapacitat o dependència. Hem treballat àmpliament en propostes que garanteixin drets i serveis de qualitat: l’atenció domiciliària, els centres residencials, els habitatges dotacionals i el conjunt de prestacions de cures que integren la llei de dependència han estat molt defensades pel nostre grup a través de mocions i en l’activitat parlamentària. Ara estem treballant, també amb el Ministeri de Drets Socials, en la millora del finançament de les prestacions i, especialment, en desplegar l’assistent personal que a Catalunya ha estat una prestació oblidada. Som conscients de la importància i l’impacte que té l’acompanyament individual en la qualitat de vida de les persones i de les seves famílies. Ens preocupa també la situació del sector social i dels treballadors i treballadores de la discapacitat. Tenim molt present la precarietat a la que s’ha sotmès al sector després de tants anys d’infrafinançament els recursos. I estem treballant per aconseguir un acord que millori el finançament dels serveis de la Cartera de Serveis Socials. Per suposat, nosaltres signarem el Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat i ens comprometem a desenvolupar-lo.
Com creus que des de la política podeu ajudar en fer una societat més inclusiva?
Garantir drets és la manera d’avançar en la cohesió social i, la forma de neutralitzar els discursos d’odi. Estem en un moment crític per als valors democràtics, però, cal perseverar en aquest camí de lluita per erradicar totes les desigualtats, amb més força que mai. És un imperatiu actuar des de tots els àmbits, també el de les organitzacions polítiques, per avançar en la representació directa de les persones amb discapacitat.
Cada quan mantens reunió amb una entitat de les persones amb diversitat funcional?
Intento tenir contacte constant. Recentment he visitat la Fundació Àuria a Igualada, i ja tinc en agenda altres visites les properes setmanes. M’he vist en varies ocasions amb les organitzacions de segon i tercer nivell i considero que és realment necessari fer-ho. Son trobades que m’aporten un coneixement de molt valor i em connecten amb una realitat que omple de sentit la feina que hem vingut a fer a la política institucional.
Teniu algun diputat i/o diputada que treballi a favor de les polítiques de discapacitat específicament i quins reptes possibles s’ha marcat?
Sí, sense dubte. Al nostre grup sempre hem considerat els drets de les persones amb discapacitat com un treball transversal i, per tant, tot allò que afecta a la discapacitat, les necessitats especials i la dependència implica incidir sobretot en les àrees de drets socials, salut, treball i educació. Jo mateixa com a portaveu d’educació tinc com a prioritat avançar en el desplegament de l’escola inclusiva, que és un deute pendent d’aquest país amb la infància. I és igual de prioritari avançar en les prestacions d’atenció a la dependència per eliminar les llistes d’espera per accedir a una residència per a persones amb discapacitat o a pisos tutelats. Sense oblidar que ara ja és urgent avançar en tot el que té a veure amb la desinstitucionalització i crear els suports i recursos necessaris, com el de l’assistent personal.
Tot allò que afecta a la discapacitat, les necessitats especials i la dependència implica incidir sobretot en les àrees de drets socials, salut, treball i educació
Què penses sobre la tasca que desenvolupa el tercer sector?
Crec que l’existència del tercer sector és absolutament necessària. Sense el tercer sector no s’explica el nostre sistema de benestar. Aquest paper històric d’anar per davant de les administracions públiques en l’atenció a les necessitats socials, el continuen fent i és imprescindible per la cohesió social. A banda, la organització cívica de la ciutadania expressa el millor de nosaltres. L’altruisme, la solidaritat, la lluita contra les desigualtats i la justícia social es defensa en la societat civil organitzada i cal un reconeixement a aquesta tasca imprescindible de les entitats socials. La seva feina en la seva incidència política, en defensa dels drets humans, és una contribució a la construcció d’una societat inclusiva, cohesionada i més democràtica.
De quina manera creus que el Parlament pot ajudar a les entitats del tercer sector?
La primera fita que ha d’assolir el Parlament és aprovar la Llei del Tercer Sector, també la llei de l’acció concertada i de la de l’economia social. Tenim una agenda legislativa molt intensa aquest mandat i crec que serà molt important per poder modernitzar el nostre sistema de serveis socials i recuperar molt temps perdut. Tornar a posar a l’avantguarda els nostres serveis amb aquesta col·laboració público-social, co-produint polítiques públiques, millorant el finançament i superar la desigualtat salarial entre el sector públic i el concertat i entre el sector social amb el sector sanitari i educatiu. El Parlament té molt a dir per dirigir l’acció de govern cap aquestes fites, que sabem que son reptes que requereixen un esforç pressupostari important, però, ineludible.
Quina opinió tens del Pacte Nacional a favor de les persones amb discapacitat?
Com passa amb moltes iniciatives tan àmplies, implementar-lo té i tindrà els seus entrebancs. Sí em consta que s’ha avançat en qüestions de sensibilització social, accés a l’ocupació o en qüestions d’accessibilitat, però està clar que queda molt per fer, principalment en qüestions d’integració laboral real.
Què els hi diries a les persones diagnosticades d’una discapacitat i a les seves famílies que veuen com el Parlament i d’altres institucions no atenen correctament les seves necessitats?
Entenc la decepció i pot haver-hi persones que no se senten escoltades, no ho nego. Tenim, també, aquesta sensació de temps i oportunitats perdudes. Les institucions podrien haver fet més i millor. I no puc fer altre cosa que empatitzar amb les persones i famílies que esperen dies per rebre una visita al CDIAP o mesos i anys per a una plaça de residència. Crec que és important que se sàpiga que existeixen mecanismes per fer-nos arribar les diferents demandes que hi puguin haver. Ens reunim contínuament amb associacions o organitzacions de tot tipus per tal d’abordar les diferents reivindicacions i transformar-les en acció política. El Parlament és un òrgan plural, conformat per forces diverses amb sensibilitats diverses i, com he dit abans, arribar a acords no és una tasca senzilla. Quan existeix pressió social és molt més fàcil avançar en drets. La lluita té sentit.
Què els hi diries a les persones diagnosticades d’una discapacitat i que es volen dedicar a la política?
Els hi diria que endavant, és important estar als espais de representació política, tant per incidir en les polítiques públiques des del propi coneixement i experiència com per tenir visibilitat, mostrar la diversitat de la nostra societat. Em sembla imprescindible garantir el dret a la representació política. Hi ha destacats dirigents polítics amb discapacitat. És cert que són una minoria, però són referents que han obert camí, també per futures generacions què s’hi vulguin dedicar.
Què els hi diries a les empreses que busquen excuses per no contractar persones amb discapacitat?
Els hi diria que no estan veient que la diversitat és un valor afegit per a les empreses. Les perspectives d’una persona amb discapacitat poden ser diferents de les persones que no en tenen, i això pot sumar en temes de creativitat i innovació. Aquest és per mi el punt més important. Reduir les plantilles a persones d’unes determinades característiques empobreix, la diversitat sempre suma, en tots els àmbits. Una altra qüestió important és la responsabilitat social que tenen totes les empreses. Està clar que no totes hi creuen.
Quina opinió tens de que existeixi un mitjà digital dedicat a la discapacitat?
Em sembla fantàstic que existeixi un mitjà especialitzat en temes de discapacitat. És complicat trobar espais dedicats a aquesta realitat en mitjans generalistes. Tot el que sigui generar contingut divers i especialitzat per una banda és beneficiós per a la societat en el seu conjunt i serveix per acostar la realitat de les persones amb discapacitat a tothom, i per una altra serveix de suport, ajuda i facilita informació al col·lectiu en tractar els temes que veritablement els queden a prop.
