En un context en què la sostenibilitat ja no pot desvincular-se del compromís social, veus com la de Choni Fernández prenen especial rellevància. Directiva a PortAventura World i impulsora de la integració de la sostenibilitat dins l’estratègia de negoci del resort, Fernández defensa un model empresarial que posa les persones al centre i entén l’impacte social com una responsabilitat ineludible.
Amb més de dues dècades vinculada a un dels principals motors econòmics i turístics del territori, la seva mirada combina visió estratègica i sensibilitat humana. L’oci, lluny de ser només evasió, esdevé en la seva experiència un espai amb capacitat real de transformació social, especialment quan s’aborda des de l’accessibilitat, la inclusió i el respecte per la diversitat.
La discapacitat forma part del seu entorn vital i professional, fet que ha modelat una manera d’entendre la diversitat com un valor col·lectiu. Aquesta convivència propera li ha permès qüestionar estigmes, reivindicar el potencial de totes les persones i apostar per una inclusió que vagi molt més enllà del compliment normatiu.
En aquesta entrevista, Choni Fernández reflexiona sobre el paper de les empreses en la construcció d’una societat més justa, el poder transformador de l’oci inclusiu i els reptes pendents perquè la discapacitat sigui entesa, definitivament, com una part estructural de la sostenibilitat i del progrés social.
Des del Plantant Cara, volem agrair a Choni Fernández la seva generositat, el seu temps i la seva mirada honesta sobre el paper de l’oci, l’empresa i la inclusió. Us convidem a llegir l’entrevista amb atenció i esperit crític, i a continuar impulsant —des de tots els àmbits— una societat on la discapacitat sigui entesa com a diversitat, i la inclusió, com un compromís col·lectiu irrenunciable.
Qui és Choni Fernández?
Soc una directiva compromesa amb generar un impacte positiu a l’entorn i les persones. Fa dues dècades que estic vinculada a PortAventura World i tinc el plaer de contribuir a integrar la sostenibilitat dins l’estratègia de negoci del resort. Crec fermament que les empreses tenim el deure de crear valor al nostre entorn.
Què és per tu una discapacitat?
Diversitat, i és molt enriquidora i necessària una societat diversa.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Sí, tinc un cosí amb síndrome de Down i la meva mare amb una discapacitat auditiva sobrevinguda amb l’edat. Conviure amb la diversitat m’ha fet adonar del potencial humà de les persones amb discapacitat. Al final, tots tenim limitacions.
Què et va moure a fer el salt de BASF a PortAventura World el 2007?
M’agraden els reptes i passar del sector industrial al sector de l’oci i el turisme n’era un de gros. En un primer moment, em va motivar que la companyia tingués el màxim òrgan de decisió aquí al territori; estava cansada de viatjar. Amb el temps, la indústria dels parcs temàtics i el contacte amb el client m’han atrapat. PortAventura World genera un gran impacte econòmic i social al territori, mentre busquem quelcom molt important: fer feliç a qui ens visita!
Com definiries la sostenibilitat en un entorn d’oci com PortAventura World, on la logística i el volum de visitants són tan grans?
La sostenibilitat és l’impacte que la nostra activitat té sobre les persones: col·laboradors, clients, proveïdors, veïns, accionistes. Per això la sostenibilitat està integrada al nostre propòsit de companyia: crear experiències inoblidables que generin un impacte positiu en les persones, mentre cuidem el planeta.
Quins canvis concrets ha impulsat PortAventura World per aconseguir la certificació B Corp el 2022?
B Corp és el resultat de més de tres dècades de treball transversal. Hem establert objectius ambientals ambiciosos: abastir-nos 100% d’energia verda, quasi una tercera part produïda per la nostra planta solar; valorar els residus que generem, ja ho fem per 93% del total; també impulsar polítiques de compra responsable; millorar la gestió del talent i consolidant programes d’impacte social. La certificació és el nostre compromís permanent amb la millora contínua.
En un espai que rep milions de visitants, com es garanteix una experiència accessible i segura per a persones amb discapacitat?
PortAventura World treballa l’accessibilitat des de diferents nivells. En primer lloc, hi ha una accessibilitat legal, complint tota la normativa de construcció i d’eliminació de barreres arquitectòniques, amb accessos adaptats, rampes i senyalització accessible. En segon lloc, la seguretat de les persones i els col·laboradors és sempre el primer. En aquest sentit els fabricants de les atraccions i les empreses auditores són les que marquen les restriccions d’ús per cadascuna. Per explicar aquestes normes de seguretat i qualsevol altra pregunta que una persona amb discapacitat pugues tenir vam crear l’Oficina d’Atenció al Visitant amb Necessitats Especials, on l’equip atén amb informació personalitzada tots els casos i els guia perquè puguin tenir una experiència inoblidable amb nosaltres. En tercer lloc i últim, és important formar específicament a tots els equips del resort perquè l’atenció sigui adequada durant tota la visita i més enllà de l’Oficina d’Atenció al Visitant amb Necessitats Especials.
Quins projectes o iniciatives destacaries en matèria d’accessibilitat universal dins del parc?
El passat estiu vam fer un pas més en el nostre compromís amb l’accessibilitat cognitiva i la inclusió de visitants amb autisme de la qual estic molt orgullosa. Concretament, vam presentar dues noves iniciatives. D’una banda, amb la col·laboració de Sesame Street vam incorporar a l’àrea de SésamoAventura a Julia, un personatge amb autisme. D’altra banda, amb el suport de l’associació tarragonina Todos en Azul i ARASAAC, vam implementar senyalització accessible mitjançant pictogrames.
La nostra aposta per la inclusivitat va més enllà del compliment legal. L’escolta activa és clau per nosaltres, i per això col·laborem amb entitats especialitzades. A partir de l’escolta impulsem adaptacions reals d’experiències i espais
Com treballeu la inclusió del col·lectiu amb discapacitat més enllà dels requisits legals?
La nostra aposta per la inclusivitat va més enllà del compliment legal. L’escolta activa és clau per nosaltres, i per això col·laborem amb entitats especialitzades. A partir de l’escolta impulsem adaptacions reals d’experiències i espais. Un altre exemple seria la implementació de bucles magnètics, perquè les persones amb implant coclear o bé amb audiòfons rebin millor el so i els diàlegs als espectacles. Tenim camí per recórrer, però estem compromesos a avançar cap a un oci verdaderament inclusiu.
Com creus que l’oci pot ser un motor de transformació social en l’àmbit de la discapacitat?
L’oci pot ser un motor de transformació social perquè fomenta la inclusió, l’accessibilitat i la participació de les persones amb discapacitat. Espais d’oci adaptats no només permeten gaudir de les mateixes experiències, sinó que també canvien la percepció social i generen oportunitats d’autonomia i integració.
Quin paper juga la Fundació PortAventura, de la qual formes part, en aquesta mirada inclusiva?
La Fundació PortAventura va néixer el 2011 amb l’objectiu de canalitzar tota l’acció social de PortAventura World i juga un paper clau. Amb el PortAventura Dreams Village, el seu projecte emblemàtic que va néixer el 2019, ja hem acollit a més de 1.100 famílies amb nens i joves amb malalties greus. Algunes d’elles també amb una discapacitat. Totes elles ens han ensenyat molt sobre com tractar la inclusivitat. Hem après que quan la inclusivitat es real, es reflecteix als ulls de qui la rep.
Què falta encara perquè el sector turístic consideri la inclusió com un element estructural i no només formal?
Falta trencar prejudicis i estigmes. Cal entendre la inclusió com una part ineludible de la sostenibilitat i integrar-la al negoci. Només amb la integració es pot eliminar la barrera de la formalitat.
Quins perfils professionals són més accessibles dins del parc per a persones amb discapacitat? I quins reptes encara hi ha en altres rols?
A la part operativa disposem de tota mena de posicions i aquesta diversitat ens és favorable. Bé és cert que hi ha un gran nombre de rols físicament exigents que són un repte. Treballem dia a dia per identificar les oportunitats que ens facin ser, des de dins, encara més inclusius. A la part corporativa els límits són els propis del coneixement del lloc de treball, però aquí tots, persones amb discapacitat o sense, partim del mateix punt.
Treballar en un entorn tan operatiu com un parc temàtic pot ser exigent: com adapteu els llocs de treball perquè siguin segurs i inclusius?
Primer de tot, la seguretat és essencial. La valoració del lloc de treball és imprescindible; si això es compleix, es poden aplicar eines i tecnologia accessibles, així com formació adaptada, tant per a la persona amb discapacitat com per a la resta de companys si ho requereixen.
Com valoreu la col·laboració amb centres especials de treball, entitats socials o fundacions per ampliar l’ocupació inclusiva?
Valorem molt la col·laboració amb centres especials de treball, entitats socials i fundacions, ja que ens permet ampliar l’ocupació inclusiva i arribar a perfils diversos. Aquestes aliances ens ajuden a identificar talents amb capacitats diferents, adaptar els llocs de treball i oferir formació específica, tot garantint que les persones amb discapacitat puguin desenvolupar-se de manera plena i segura. A més, treballar amb aquestes entitats enforteix la nostra responsabilitat social i la cultura d’inclusió dins de l’empresa.
Quins són els teus referents?
La meva inspiració ve de persones i organitzacions que han sabut combinar lideratge i impacte social. Però si hagués d’escollir una persona diria Helen Keller, per a mi es un referent per la seva superació i lluita pels drets de les persones amb discapacitat, demostrant que les limitacions no impedeixen tenir un gran impacte social.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector i de la tasca que realitzen?
La tasca que desenvolupen les entitats del tercer sector és fonamental. Són aliats imprescindibles per la millora contínua de l’administració pública i privada. Admiro profundament a entitats locals amb les quals col·laborem des de fa anys, com la Fundació Onada o el Taller Baix Camp. Gràcies a aquesta relació, hem pogut dur a terme projectes com el “Programa Reaprofitament Alimentari”, que demostra com la cooperació entre empreses i entitats socials pot generar un impacte real i positiu al territori.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
El Diari de la Discapacitat té una labor fonamental: posar la discapacitat al centre de l’agenda pública. Tota iniciativa que promogui una societat més inclusiva té la meva admiració.
