En aquesta entrevista conversem amb Miquel Iceta, actual Ambaixador Representant Permanent d’Espanya davant la UNESCO, per aprofundir en la seva visió sobre la discapacitat, els drets humans i el paper de les institucions públiques en la construcció de societats més inclusives. Amb una llarga trajectòria política i de servei públic, Iceta aporta una mirada fonamentada en l’experiència i el compromís amb la igualtat i la justícia social.
Al llarg de la conversa, reflexiona sobre la discapacitat com una qüestió que interpel·la el conjunt de la societat, i no només les persones amb diversitat funcional. Des d’aquesta perspectiva, posa en valor la necessitat d’eliminar barreres, garantir drets i promoure polítiques públiques que assegurin la plena participació de tothom en àmbits com l’educació, la cultura, l’esport i la vida comunitària.
L’entrevista també permet conèixer el paper de la UNESCO en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, així com la importància de les convencions i declaracions internacionals com a eines clau per impulsar canvis reals als estats membres. Iceta destaca, igualment, la tasca imprescindible del tercer sector i la necessitat d’una col·laboració estreta entre institucions i entitats socials.
Des del Diari de la DisCapacitat, volem agrair sincerament a Miquel Iceta la seva disponibilitat, el seu temps i la voluntat de compartir reflexions i compromisos al voltant de la diversitat funcional. Converses com aquesta contribueixen a visibilitzar realitats, generar consciència i continuar avançant cap a una societat més inclusiva, justa i respectuosa amb els drets de totes les persones.
Qui és el Miquel Iceta?
Miquel Iceta és una persona que forma part del Partit Socialista des de ben jove, que ha desenvolupat una llarga carrera política i de servei públic que l’ha portat en l’actualitat a ser Ambaixador Representant Permanent d’Espanya a la Unesco, després d’haver estat Ministre de Política Territorial i Funció Pública, i de Cultura i Esport. Com a Ministre d’Esport vaig impulsar la Llei de l’Esport aprovada a finals de 2022 que promou l’esport inclusiu garantint el ple exercici del dret a l’esport de les persones amb discapacitat.
Què és per a tu la discapacitat?
La discapacitat aplega les persones amb diversitat funcional, és a dir, les que pateixen alguna limitació per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Per a mi la discapacitat no constitueix només un repte per a les persones amb diversitat funcional sinó que ha d’implicar el conjunt de la societat que ha de garantir la igual dignitat de totes les persones i el ple exercici dels seus drets.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
No, la meva relació amb la discapacitat s’ha establert a través dels i de les activistes que reivindiquen polítiques públiques que assegurin la plena igualtat de totes les persones sigui quina sigui la seva diversitat funcional.
Quins programes o projectes té la UNESCO en relació a la discapacitat?
La UNESCO es regeix per la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, i va impulsar la Convenció relativa a la lluita contra la discriminació en l’educació. Amb motiu de la recent celebració a París dels Jocs Paralímpics, la UNESCO va organitzar un Fòrum Ministerial sobre la Inclusió de les Persones amb Discapacitat que va aprovar una Crida per, entre d’altres coses, “assegurar la implicació activa de persones amb discapacitat en la formulació, implementació i avaluació de polítiques i programes tant en el camp de l’esport i l’educació física de qualitat, com en els camps de l’educació i la cultura”.
Quines propostes teniu la UNESCO per les persones amb diversitat funcional?
La Unesco defensa l’eliminació de totes les barreres que impedeixen el ple exercici dels drets de totes les persones en l’àmbit del seu mandat (Educació, Ciència, Cultura, Comunicació i Informació) promovent societats inclusives. Actualment, s’està elaborant una Estratègia Específica per a la Inclusió de la Discapacitat que ha d’estar enllestida l’octubre d’enguany. L’objectiu d’aquesta Estratègia és el de “fer possible, impulsar i promoure els drets i la inclusió de les persones amb discapacitat, col·laborant amb els Estats Membres per establir estratègies nacionals eficaces en matèria de discapacitat i vetllant perquè aquestes qüestions es tinguin degudament en compte en tota la tasca normativa, programàtica i operacional de la Unesco”.
Per a mi la discapacitat no constitueix només un repte per a les persones amb diversitat funcional sinó que ha d’implicar el conjunt de la societat que ha de garantir la igual dignitat de totes les persones i el ple exercici dels seus drets
De quina manera creus que política internacional pot ajudar a fer societats més inclusives?
Les organitzacions internacionals han de promoure l’intercanvi d’experiències i l’adopció de polítiques públiques basades en les millors pràctiques per assolir l’objectiu del ple exercici dels drets humans i llibertats fonamentals de totes les persones amb independència del seu origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Què els hi diries a aquelles persones diagnosticades d’una diversitat funcional que creuen que les decisions internacional no solen afectar-lis?
Els diria que molts dels avenços que s’han produït en l’àmbit de la remoció de barreres i obstacles en l’exercici dels seus drets han tingut l’origen o s’han vist refermats en Declaracions i Convencions internacionals que, en la mesura que són subscrites pels diferents països, poden servir per reivindicar, reclamar o obtenir accions públiques que facin plenament efectiva la igualtat entre les persones.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Crec que la seva tasca és imprescindible per conèixer millor la realitat social i per promoure accions concretes de millora de moltes situacions de desigualtat, exclusió social i pobresa. Cal promoure la més estreta col·laboració possible entre les entitats del tercer sector i els poders públics.
Com creus que el món institucional hauria de facilitar la tasca d’aquestes entitats?
Crec que cal promoure mecanismes de participació de les entitats del tercer sector per assegurar que les seves opinions i el millor coneixement de la realitat que tenen serveixi per millorar la qualitat i l’eficàcia de les polítiques públiques desenvolupades per les institucions, que han de prestar suport material i tècnic per impulsar la tasca d’aquestes entitats.
Quins referents tens a la vida?
En política he admirat sempre els exemples de Salvador Allende, Olof Palme, Willy Brandt i Nelson Mandela.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Crec que és molt important la feina que fa per difondre la realitat de les persones amb discapacitat atenent les seves característiques específiques ben diverses, per denunciar els obstacles a la plena inserció social de les persones amb discapacitat, i per promoure l’adopció de polítiques públiques que assegurin el ple exercici dels drets de les persones sigui quina sigui la seva diversitat funcional.
