7.7 C
Barcelona
Dilluns, 18 gener 2021
Inici Entrevistes Marta Ballesta: “Més que amb la discapacitat he tingut contacte amb la...

Marta Ballesta: “Més que amb la discapacitat he tingut contacte amb la diversitat humana“

marta ballesta i mereia guilera
Marta Ballesta amb Mireia Guilera // Foto: Mireia Guilera

Marta Ballesta (Barcelona, 1979), llicenciada en humanitats  per la Universitat Autònoma de Barcelona i en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, té un màster en món àrab i islàmic per la Universitat de Barcelona. 

En ràdio ha treballat  a Catalunya Ràdio, iCat fm, RNE-Ràdio 4  i en televisió a XTVL Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, betevé, i Factor TV. 

Vaig conèixer a la Marta, quan ella era redactora del connexió Barcelona. De fet va fer un reportatge sobre una ràdio de barri en la que jo participava. Això va ser l’any 2013.    

ARC Soluciones publi

I quan vaig pensar de fer entrevistes al meus referents periodístics, a la llista no hi podia faltar ella.  Ara us confessaré un secret “jo volia ser col·laboradora del programa Connexió Barcelona”. Aquí us deixo les respostes, a l’entrevista, d’aquesta amant de les llaminadures.       

Podries donar-me algun consell de com fer una bona entrevista escrita?      

D’una banda, una vegada ja saps a qui entrevistes, documentar-te, submergir-te una mica en l’univers d’aquella persona, recopilar informació per poder fer unes preguntes més pertinents, encertades i precises.    

Fet el treball de recerca pertinent, elaborar el guió de les preguntes i preparar-te una mica quines preguntes faries, i d’una manera més “abstracte“ i depenent del mitjà de comunicació en el que es publica, sigui tele, ràdio, premsa, intentar que aquella informació que és més objectiva, és a dir, on va néixer, o quin és el motiu pel qual es fa l’entrevista. Si és un escriptor dir el títol del llibre, i fins i tot una mica la sinopsis. Aquest tipus de coses objectives poder-les aportar “tu“ com a periodista.  Llavors les preguntes i allò que l’entrevistat digui sigui més la seva experiència personal, la seva interpretació, tot allò que tu no pots dir com a periodista per a treure-li el màxim suc. Així tu fas aquesta tasca més informativa divulgativa i l’entrevistat doncs aporta allò que no et pot aportar ningú més que ell, que és el seu testimoni. En resum això es pot aplicar a qualsevol tipus d’entrevista i a qualsevol persona. Per tant jo et diria que: documentar-se, pensar que vols preguntar i que no.      

En que ets poc hàbil?        

Soc poc hàbil en moltes coses, entre elles totes aquelles relacionades amb les manualitats , sóc super maldestre , pel que fa a creativitat artística i tota la part d’activitat física, sóc molt limitada en aquest sentit.     

Quina relació tens amb la Discapacitat?        

La meva relació amb la discapacitat no és des del punt de vista personal, la directa de manera quotidiana, però et diria des del punt de vista professional, que més que amb la discapacitat he tingut contacte amb la diversitat  humana, amb moltes de les seves manifestacions, i per tant el que diria és que és una relació d’interès per conèixer, però que és extrapolable a tots els perfils, més enllà del que socialment es pot entendre com a diversitat funcional, discapacitat, etc. He tingut una aproximació a través de la feina, més enllà evidentment de la que puc tenir com a ciutadana.              

El món seria millor si … ?     

Crec que el món seria millor si tots escoltéssim més i tinguéssim més ganes i més capacitat i destinéssim més temps a escoltar als altres.      

Quin és l’adjectiu que creus que et defineix millor?        

Jo diria que l’adjectiu que em defineix millor és la curiositat.         

Per què vas decidir dedicar-te al periodisme? El Periodista neix o es fa?        

Doncs relacionat amb la resposta de l’anterior pregunta,  vaig decidir dedicar-me al periodisme, per això, per la curiositat. Vaig pensar que era una bona manera canalitzar aquesta curiositat, de poder parlar amb persones molt variades que em permetessin entendre una mica millor el món que m’envoltava. Jo crec que hi ha una part més innata de curiositat, d’instint que t’hi porta, però després hi ha una part més de professió (la tècnica, el criteri, el rigor…) que és fa amb els anys.  És a dir, és una combinació, hi ha unes certes característiques o qualitats i després hi ha l’altre part que s’aprèn i es desenvolupa amb els anys.    

Digues tres noms que siguin o hagin sigut el teus referents periodístics?    

Distingiria d’una banda, aquells noms que he seguit com a periodista però que no he conegut personalment o directament , persones que m’han inspirat que són referents de la professió i que per exemple en el meu cas que la informació internacional m’interessa molt però en canvi no m’hi he dedicat mai en primera persona com a professional del periodisme, però si segueixo a través de lectures, cròniques etc.  Et diria d’una banda un dels grans noms de la història del periodisme contemporani com en Ryszard Kapuściński. I periodistes més propers, a nivell de l’estat espanyol et diria Ramón Lobo, Tomàs Alcoverro, o més recents com la Txell Feixas, són persones que fan periodisme internacional però amb qui jo no he treballat colze a colze, i alguns que n’hi he conegut, només he llegit els seus llibres. Pel que fa a altres referents et diria, que són aquells dels qui he pogut aprendre per que he tingut l’oportunitat  de treballar amb ells i en aquest sentit te’n diria uns quants…, però en vull destacar dos, d’una banda en Toni Arbonès periodista de Catalunya Ràdio, realitzador del programa els viatgers de la gran anaconda, programa de viatges i amb qui vaig coincidir a Betevé  i que per a mi és  un referent del periodisme i és una persona excel·lent, extremadament rigorosa, integra i bona persona.  Et vull destacar també en Xavier Muixí que ha estat el meu cap a betevé durant molt de temps i amb qui també havia treballat a TV Hospitalet, a qui admiro la seva praxis periodística i en destacaria la capacitat de diàleg i lideratge i execució, tant darrere com davant de la càmera.              

Quina és la persona que t’ha agradat més poder entrevistar, i per què?  I al contrari, quin personatge t’ha resultat més dificultós i per què?        

Més que un personatge et diria una tipologia, d’una banda les persones molt famoses que estan subjectes a una agenda de promoció i que per tant tens 15 minuts per estar allà, fer-li tres preguntes i és molt difícil establir una mínima complicitat o un diàleg relaxat, perquè hi ha poc temps, perquè tenen molta gent al seu voltant pendent de tot, etc. Això és una de les coses que dificulta un tracte relaxat i tranquil que requereix una entrevista més de qualitat.       

També és difícil quan hi ha una situació molt complexa a transmetre, però això és més una qüestió de tenir temps, és molt dificultós quan algú no vol ser entrevistat, (que això passa algunes vegades, quan és una qüestió de deure al servei públic), que no vol fer declaracions per uns temes que no vol que surtin a la llum, és més necessari que mai estar molt centrat, és difícil però s’ha de fer.       

En el cas que no sigui així, que no hi hagi pel mig una denúncia o un missatge a denunciar, si no que sigui un personatge a qui no li bé de gust perquè li fa mandra, doncs això ho fa una mica més complicat.  Aquests serien potser els diferents escenaris.       

Alguna vegada per feina t’han demanat que canviïs algun tret de la teva personalitat?      

Diria que no, afortunadament, perquè he tingut la sort o també perquè la vida m’hi ha portat o jo també m’hi he anat situant en espais de feina coherents amb la meva manera de ser, i per tant òbviament quan un està treballant  “la Marta periodista “ no és exactament igual que la Marta persona, però en qualsevol cas una cosa i l’altre son coherents. Afortunadament he pogut ser jo mateixa, exercint la meva feina.       

Quin Super poder t’agradaria tenir ?       

M’encantaria volar, poder volar, si sempre he pensat que m’agradaria  volar…     

Sense quin dels 5 sentits podries viure?       

És una pregunta realment molt difícil, perquè se’m fa molt difícil imaginar qualsevol d’aquests escenaris, ja que he crescut acostumada a viure amb aquests cinc sentits i per tant en valoro allò que m’aporten i que em donen cadascun d’ells. Potser et diria …l’olfacte, però perquè n’he de triar un, al final crec que m’adaptaria a allò que la vida em donés, fins ara puc tenir els cinc sentits i per tant els valoro tots i si mai doncs en deixo de tenir algun, suposo que adaptaria la meva vida, però no ho dic gens convençuda. 

Subscriu-te a la Newsletter

OFERTA 25% de descompte fins el 31 de gener

Rebràs al teu correu tota la informació sobre la discapacitat per només 11,99 € l'any.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-

ÚLTIMES NOTÍCIES