Un recent estudi, fruit de la col·laboració entre investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB), ha posat de manifest que els infants amb Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) experimenten un grau significativament més alt de patiment emocional en comparació amb aquells amb un desenvolupament típic. Aquest patiment es manifesta en símptomes d’ansietat i depressió, a més de comportaments com agressions, problemes socials o dificultats d’atenció.
La investigació, titulada “Emotional suffering in school-aged children and adolescents with and without developmental language disorder”, i publicada a la revista d’impacte Acta Psychologica, revela dades preocupants. Per exemple, el 20% dels infants amb TDL van mostrar problemes severs d’ansietat, una xifra molt superior al 8% dels infants amb desenvolupament típic. De la mateixa manera, el 13% dels infants amb TDL van presentar conducta agressiva (enfront del 4% del grup típic), i un alarmant 37% va experimentar problemes socials (enfront del 5% del grup típic).
Les líders de l’estudi, Nadia Ahufinger (UOC) i Mari Aguilera (UB), membres del GRECIL (Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge), adscrit a la unitat Salut digital, salut, benestar de la UOC, expliquen que en aquests infants coexisteixen símptomes internalitzants (com ansietat i depressió) amb externalitzants (com comportaments disruptius). Ahufinger va comentar: “No hi ha un únic perfil d’expressió del malestar emocional en infants amb TDL, sinó un patró mixt, amb presència de dificultats en ambdues dimensions. Això reforça la necessitat d’una mirada clínica i educativa integral, que tingui en compte les múltiples formes que pot adoptar el patiment emocional en aquesta població”.
Problemes menys visibles i detectats en nenes
L’estudi, que va analitzar els símptomes de 150 infants amb TDL i 150 infants amb desenvolupament típic mitjançant qüestionaris emplenats per les seves famílies, va revelar una dada clau: les nenes amb TDL presenten un grau més elevat de problemes de pensament (thought problems). Aquesta categoria inclou pensaments inusuals, preocupacions recurrents, insomni o dificultats d’atenció, i sovint passen desapercebuts en l’àmbit escolar. Ahufinger i Aguilera van assenyalar: “Aquesta manera menys visible de manifestar el malestar pot fer que les dificultats de les nenes passin més desapercebudes, especialment en contextos escolars, on sovint es detecten amb més facilitat les conductes més disruptives, habitualment més presents en nens”.
Ambdues investigadores coincideixen en la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en la recerca sobre trastorns del neurodesenvolupament com el TDL. Segons elles, “els estereotips sexistes influeixen directament en la manera com els infants expressen les seves emocions. Per això, analitzar les diferències per sexe ens permet millorar la detecció de les dificultats emocionals amb criteris més ajustats i menys esbiaixats culturalment, així com avançar cap a una pràctica clínica i educativa més justa”.
Problemes socials i risc d’assetjament escolar
Les dificultats amb el llenguatge poden provocar incomprensions i malentesos que sovint desemboquen en aïllament social, manca d’amistats estables i dificultats per integrar-se en grups. Ahufinger i Aguilera van explicar que “sovint, aquests infants són percebuts com a ‘diferents’ per part dels companys, fet que pot donar lloc a episodis de burla o de rebuig social. De fet, diverses investigacions han evidenciat que els infants amb TDL tenen un risc significativament més alt de patir situacions de victimització o assetjament escolar en comparació amb els infants sense dificultats lingüístiques. Aquestes experiències poden reforçar el malestar emocional i generar un cercle viciós entre dificultats socials, emocions negatives i inhibició comunicativa”.
Integrar el treball emocional en el suport al TDL
La investigació subratlla la necessitat imperiosa d’implementar programes preventius que tinguin en compte el vincle entre llenguatge, emoció i salut mental en infants amb TDL, donat el seu elevat risc de malestar emocional. Les autores de l’estudi suggereixen “integrar el treball emocional amb activitats adaptades a les seves competències lingüístiques, com ara l’enriquiment del vocabulari emocional, la narració de vivències i l’expressió de sentiments en diferents temps verbals”. Aquesta aproximació pot ajudar a prevenir el malestar emocional i, alhora, potenciar les habilitats comunicatives.
Ahufinger i Aguilera aconsellen que mestres i famílies estiguin atents als símptomes que puguin presentar aquests infants, com aïllament, ansietat, irritabilitat o conductes disruptives, ja que poden ser un senyal de malestar emocional, especialment en les nenes, que tendeixen a manifestar símptomes menys visibles. Així mateix, creuen que “els professionals que hi treballen han de prestar una atenció especial a l’esfera emocional en l’avaluació i han de valorar si presenten dificultats o risc de símptomes psicològics per poder coordinar-se amb l’equip de mestres i abordar-ho”.
Malgrat que l’estudi mostra un nivell més alt de malestar emocional en els infants amb TDL en general, Ahufinger va aclarir que “és important remarcar que, encara que en general hi ha un grau de patiment emocional més elevat en els infants amb TDL, això no vol dir que tots ells presentin un perfil clínic o un diagnòstic de trastorn emocional. Aquest fet ens permet oferir una visió esperançadora, atès que moltes criatures amb TDL poden mantenir un bon ajustament emocional i una bona qualitat de vida. Al mateix temps, és cert que dins d’aquest grup hi ha un nombre més elevat d’infants que sí que assoleixen puntuacions en rang clínic, i que podrien estar experimentant trastorns emocionals significatius a banda del seu trastorn del llenguatge”.
 experimenten més patiment emocional){kind=link}