Catalunya es posiciona a l’avantguarda de la recerca biomèdica europea en l’exploració de noves alternatives terapèutiques contra la malaltia d’Alzheimer. L’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha iniciat un assaig clínic pioner per testar l’eficàcia i viabilitat d’una intervenció quirúrgica que busca mitigar l’impacte d’aquesta patologia neurodegenerativa, causant de la pèrdua progressiva de la memòria, l’orientació i el llenguatge. El projecte, batejat com a ALCEA (Estudi dels efectes clínics i biològics de l’anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d’Alzheimer), analitza el potencial d’una microcirurgia realitzada fora del crani per pal·liar uns símptomes que, en l’actualitat, provoquen situacions de gran dependència a més de 50 milions de persones a tot el món.
La hipòtesi científica en què es basa aquest estudi clínic obert, unicèntric i de fase I és la descongestió del sistema nerviós mitjançant la millora del drenatge de residus. Els especialistes plantegen que potenciar la connexió natural entre el sistema limfàtic meningi i els ganglis cervicals profunds pot reduir l’acumulació de les proteïnes beta-amiloide i tau, substàncies neurotòxiques responsables del deteriorament cognitiu de la malaltia. Fins al moment, l’equip mèdic ja ha intervingut els dos primers pacients de l’estudi a les instal·lacions de Badalona amb resultats molt preliminars que, tot i centrar-se en l’avaluació de la seguretat del mètode, apunten a una possible millora funcional en un dels casos analitzats. La investigació preveu la inclusió seqüencial de 10 participants en fase lleu —procedents de les consultes de Neurologia i Geriatria del mateix centre— els quals rebran un estricte seguiment mèdic durant un període mínim de 12 mesos.
Microcirurgia de precisió i context internacional de la recerca
El procediment, executat de manera conjunta pels equips de Neurologia i Geriatria, és dut a terme a la pràctica pels professionals del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’hospital. La cap d’aquest servei, la doctora Carmen Higueras, detalla que la intervenció es basa a establir un pont físic entre els vasos limfàtics i les venes de petit calibre situades a la zona del coll per potenciar l’eliminació del líquid cefalorraquidi i les impureses orgàniques. En paraules textuals de la cirurgiana, «aquesta derivació podria descongestionar el cervell i ajudar a netejar aquests productes que s’acumulen i que són els causants d’alguns dels símptomes de l’Alzheimer». A més, la doctora ressalta que es tracta d’una operació de baixa agressivitat gràcies a l’ús de microscopis quirúrgics i sutures microscòpiques, la qual cosa permet dur-la a terme de forma ambulatòria o bé amb ingressos hospitalaris d’una durada molt breu.
Aquesta tecnologia mèdica no és completament nova, ja que s’aplica de forma consolidada i amb àmplia experiència al centre badaloní per tractar el limfedema secundari derivat de tractaments oncològics o radioteràpia. L’aplicació d’aquest coneixement al camp de la neurologia coincideix, segons exposa el doctor Pau Pastor, neuròleg de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives i Trastorns del Moviment de l’hospital, amb una època de grans canvis gràcies a la disposició de nous marcadors que afavoreixen un diagnòstic molt precoç, obrint la porta a actuar abans que la neurodegeneració esdevingui irreversible. Tot i que s’han registrat dades encoratjadores en assajos clínics duts a terme en països asiàtics com la Xina —on hi ha 21 estudis registrats—, Seül, Singapur o Taiwan, aquestes publicacions encara arrosseguen la limitació de disposar de períodes de seguiment curts i de no tenir un disseny randomitzat.
Durant l’acte de presentació oficial als mitjans, que ha tingut lloc a la sala d’actes de l’hospital, la gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Candela Calle, ha manifestat el seu suport i orgull per aquest avenç en la salut pública. En paraules de la mateixa portaveu de l’administració sanitària, «és un pas endavant per millorar els símptomes de l’Alzheimer. És un orgull pel Sistema de Salut de Catalunya que un hospital català lideri aquesta nova via terapèutica a Espanya i Europa». Malgrat tot, tant la doctora Carmen Higueras com el doctor Pau Pastor insisteixen a mantenir la cautela, remarcant que l’objectiu actual prioritari és la seguretat de la tècnica i que l’objectiu final és mesurar si aquesta intervenció aconsegueix frenar l’avenç cap a la discapacitat mental absoluta, tenint en compte que avui dia la medicina encara no disposa de cap eina capaç d’aturar de forma definitiva el desenvolupament d’aquesta patologia global.
