Divendres, 30 setembre 2022
Divendres, 30 setembre 2022
IniciEntrevistesElisenda Carod: "A la família tenim problemes amb el glaucoma i en...

Elisenda Carod: “A la família tenim problemes amb el glaucoma i en molts casos ha portat a una ceguesa del 80%”

Elisenda Carod, la podem veure actualment al programa de TV3 ‘Està Passant’ // Foto: Imatge cedida per Elisenda Carod

Elisenda Carod (Barcelona 1981). Com ella mateixa afirma, no es considera periodista i tampoc s’hi dedica. Segons ella és comunicadora d’entreteniment i guionista. De l’Elisenda envejo la seva vitalitat i a través d’aquesta entrevista he pogut comprovar que és una persona autèntica davant i darrere les càmeres.

Va estudiar fotografia, i ha treballat a Rac1, Rac105, Ràdio Flaixbac i Catalunya Ràdio, i com a guionista al programa de Televisió Espanyola “La Paisana”. Actualment la podem veure al programa Està passant, de TV3, juntament amb el Toni Soler i el Jair Domínguez.

En què ets poc hàbil?

En tot el que no tingui a veure amb el món de la comunicació, la veritat. Se’m donen bé els gossos també i alguns esports (com el pàdel), però la resta de coses diria que no son el meu fort. Sóc especialment dolenta amb la cuina. Ni m’interessa, ni tinc especial mà i sobretot… no tinc paciència!

Quina relació tens amb la Discapacitat? 

Doncs mira, a la meva família hereditàriament tenim problemes amb el glaucoma que en molts casos ha portat a una ceguesa pràcticament del 80%. El meu avi amb qui vaig conviure moltíssim anava a l’escola de la ONCE per aprendre a com desenvolupar-se com a invident després de 30 anys visquent com a vident.

El món seria millor si … ?

Si ens respectessim tots una mica més des de la empatía, no des de la pena o la condescendència. I també aniria una mica millor si enlloc de treballar 5 dies ho féssim només 4 i tinguéssim temps per nosaltres i els nostres.

Quin és l’adjectiu que creus que et defineix millor? 

Expansiva

Per què vas decidir dedicar-te al periodisme? 

Ja et dic que no sóc periodista ni m’hi dedico. Considero que em dedico a l’humor o a l’entreteniment. En el meu cas, hi ha un procés d’educació interessant que m’ha deixat desenvolupar el sentit de l’humor, però la base (tenir-ne o no) és genètic m’imagino. Essent dona, la veritat és que vaig tenir sort que a casa em van encoratjar moltíssim per fer humor. 

Digues tres noms que siguin o hagin sigut el teus referents periodístics? 

Periodístics no m’atreveixo perquè no és el meu camp, però a nivell d’entreteniment o humor et diré: De casa nostra: Toni Soler, Miquel Calçada i Andreu Buenafuente (tant de bo hagués vist més dones al capdavant); i de fora de casa nostra: Tina Fey, Eddie Izzard, Kate McKinnon.

Quina és la persona que t’ha agradat més poder entrevistar, i per què? 

Tina Fey, em sembla una gènia de la comèdia. M’apassiona tot el que ha escrit i les barreres que ha trencat en el món de l’humor. Va ser la primera guionista dona del Saturday Night Live.

I al contrari, quin personatge t’ha resultat més dificultós i per què? 

De difícil no en recordo cap en especial. Hi ha gent més o menys eixuta…. la veritat és que m’han sorprès normalment positivament. Ah! Espera recordo un músic, Jason Mraz, que m’encantava (ell i la música) però després de l’entrevista (em va semblar una mica sobradet) no he tornat mai més a escoltar res seu.

Alguna vegada per feina t’han demanat que canviïs algun tret de la teva personalitat?

MAI! Al contrari, he tingut la sort que (en els mitjans) sempre m’han demanat reforçar qui sóc i improvisar moltíssim. En Toni a l’Està Passant és un tret que defensa molt de mi, que sigui jo mateixa, que no em cenyeixi a guions. I pel que fa a la ràdio, a l’Apocalipsi, al ser guionista i presentadora soc 300% jo. En algunes feines dels mitjans sí que m’han subestimat, sempre passa, però no passa res, un sap que té el talent i que tard o d’hora trobarà el fòrum per explotar-lo.

Quin Superpoder t’agradaria tenir?

El superpoder de ser conscient dels moments feliços i explotar-los quan passen. I en segon lloc, poder parlar amb la meva gossa hahahahaha

Sense quin dels 5 sentits podries viure?

Suposo que l’olfacte. I en segon lloc l’olfacte. Crec que vista i oïda em cotarien molt més.

Ara les preguntes més informals … Cert o fake … ets família d’en Josep-Lluís Carod -Rovira? T’ho han preguntat moltes vegades? 

Fake! i síiiii m’ho han preguntat milers de vegades haahhaha

Creus que es pot fer humor de tot?

Mira, quan fem humor normalment el fem des de l’experiència personal, des del exposar-nos a nosaltres i les nostres merdes. Així que crec que sí, es pot fer humor de tot. Si connecta amb la gent és perquè traiem a la llum una vergonya compartida. Sí que és cert que s’ha de fer humor des del carinyo (quan ens apuntem a nosaltres) o des de la crítica per un món millor (quan apuntem cap amunt).

Com t’agradaria ser recordada? 

Una persona que em feia la vida feliç

Ens podries explicar algun fet apocalíptic de la teva vida? 

N’hi ha milers! Milers! Perquè la meva vida son continus accidents i coses rares, però crec que la vegada que més he patit va ser un dia anant en vaixell a Canàries que em pensava que no tornava viva!

Dormo molt, procuro tenir moltes hores de tranquil·litat en soledat i en companyia de la meva gossa i combinar-ho amb la meva família i amics. Són el 80% de la meva energia.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content