
En altres ocasions al Diari de la Discapacitat ja hem entrevistat Aitziber Garmendia i Telmo Irureta, però en aquesta ocasió ho fem de manera conjunta. Tots dos acaben d’estrenar l’obra Sex Berdinak, que ens fa reflexionar sobre el sexe i les persones amb discapacitat. Els dos actors ens parlen dels seus personatges i de moltes altres coses.
Tindrem versió castellana de Sex Berdinak?
Aitziber: És clar! Quan la tinguem us avisarem
Telmo: Sí. Tenim ja feta la traducció. ‘Sexpiertos’ es diu. El títol no vol dir el mateix, però els dos noms són interessants. ‘Sexberdinak’ sona a “desberdinak”, i “desberdinak” vol dir “diferents”, però… “berdinak” és “iguals”. igualtat, així que em quedo amb la idea que els nostres personatges són sexualment igual de vàlids. ‘Sexpiertos’ no crea dubte ni confusió, als nostres personatges els agrada la gresca.
A qui obligaries a venir a veure l’obra?
Aitziber: A tothom, sobretot aquelles persones que no s’han atrevit a imaginar que tots podem ser sexuals, independent del nostre estat físic, mental o emocional.
Telmo: Coincideixo amb Aitziber, jo també obligaria tothom a venir.
Què heu après?
Aitziber: Que en una amistat hi ha espai per a tot, per parlar de sexe, per riure i també per plorar per tot el mal que t’han fet. En una amistat de veritat, no es comparen els problemes que té cadascú, no és una competició per veure qui està més legitimat per patir, cada por és igual d’important.
Telmo: Que qui parla des de la veritat no ha de treballar-se tant la interpretació (les emocions surten soles). I que despullar-se és sempre una bona opció.
Què preguntaria o diria l’Aitziber a l’Anna?
Li diria que no hi ha un camí correcte, que cada pas que decideixi fer, estarà bé.
Què li preguntaria o li diria el Telmo al Nico i per què?
Que el riure és una arma per despertar moltes ments tancades.
I pel contrari, què penseu que us dirien l’Anna i el Nico a vosaltres?
Aitziber: L’Anna em diria, “Si clar, que fàcil és dir-ho des de fora”.
Què preguntaria o diría el Telmo al Nico? Per què?
Telmo: “Et conec com si t’hagués parit”. Això li diria. Per treure-li un somriure simplement. I preguntar-li… no li preguntaria res, perquè si ho fes, després m’hauria d’inventar una resposta. Quina mandra.
Com va el feedback amb el públic?
Aitziber: Increïble. La gent riu, plora, aplaudeix, i s’entrega del tot. Molts se’ns acosten al final per donar-nos les gràcies. És meravellós.
Telmo: En general, molt bé.
Per què creieu que el sexe de les persones amb discapacitat segueix sent tabú?
Aitziber: Perquè no ens atrevim ni a imaginar, ni a preguntar, ni a mirar, ni molt menys a parlar-ne. La curiositat per qualsevol tema no és negativa. El problema apareix quan tenyim aquesta curiositat de morbositat i judici. Hem d’aprendre a mirar i preguntar per aprendre, no per jutjar.
Telmo: Perquè ens espanta. Perquè tenim prejudicis. Perquè som poc valents. Perquè és més fàcil no pensar que buscar solucions.

