Aitziber Garmendia: “Crec que vivim en una societat massa rígida, que decideix on comença i on acaba una discapacitat”

Aitziber Garmendia va néixer a Zaldivia (Guipúscoa). És actriu i presentadora. Ha col·laborat en diferents programes a la cadena basca de televisió ETB1, a més d’haver format part del repartiment en diverses pel·lícules (entre elles la molt coneguda ‘Ocho apellidos vascos’. També es habitual del teatre, una de les seves grans passions i on va iniciar la seva carrera com actriu.

Vaig entrevistar l’Aitziber per un altre digital en el qual col·laboro, ja que sempre m’ha semblat una persona super interessant, polifacètica, intel·ligent, divertida i amb un bonic somriure. Una lluitadora que s’ha atrevit a parlar del seu drama personal i que ara té un projecte teatral relacionat amb la discapacitat. L’entrevista complementa a la ja publicada amb el també actor Telmo Irureta.

L’11 d’agost vas publicar un post en el teu compte d’Instagram que resumint deia: “Fa 14 anys es va suïcidar en Gaizka, la meva parella”. Per què has decidit explicar-ho ara? 

He sentit la necessitat d’explicar … No és una cosa que hagi ocultat, però tampoc ho havia dit a les xarxes socials. M’he cansat una mica d’ensenyar només la cara amable de la vida a les xarxes socials. Crec que no ens beneficia mostrar la felicitat eterna i absoluta, sobretot, pel fet de que no és veritat. Vull poder mostrar les meves pors i les meves fragilitats. Vull ajudar els que estan passant pel mateix.  

Has pogut entendre la decisió del Gaizka? 

Amb el temps he après que no tot es pot entendre, n’hi ha prou amb respectar-ho.

Com t’has sentit tots aquests anys? 

Amb moltes preguntes sense resposta, i amb molta culpa.  

Vas anar a algun grup de suport? 

Si i tant, vaig fer teràpia durant molts anys. I avui en dia, segueixo cuidant la meva salut mental tant com tinc cura de la meva salut física. 

Quin consell donaries a aquelles persones que en aquests moments puguin estar en una situació semblant a la teva? 

Teràpia psicològica. Hi ha molts tipus de teràpia, que provin fins a encertar la que més s’adapti a les seves necessitats. I sobretot, exterioritzar, parlar-ho, és el que més m’ha ajudat.  

Què vas aprendre presentant ‘Batek Daki’? 

Que hi ha mil tipus de felicitat, que no hi ha un sol camí ni una sola veritat. Vaig aprendre a entrevistar i a escoltar. 

Què ha aportat a la teva vida ‘Barre Librea’? 

Llibertat, humor, rialles, aprendre a assumir molta responsabilitat, sentir que hem estat capaços i valents. Barre Librea és el més potent i ambiciós que he fet a ETB. Cadascun d’ells són la meva família. Barre Librea són dues ales enormes cosides a la meva esquena.   

Quines coses admires i quines odies de Gorane, Virginia, i la Jaio? 

De Gorane admiro la mirada no contaminada d’una nena. No odio res d’ella. De Virginia admiro lo maca que se sent, i mira que no és fàcil!! Jajajaja. De la Jaio admiro la manca de sentit del ridícul, i odio el xiclet les 24 hores del dia.  

Has tingut alguna mala experiència en un càsting? 

Diverses! Els nervis anul·len tota la creativitat …  

T’has quedat en blanc alguna vegada? 

Un parell de vegades, en un monòleg al teatre. Però sempre trobes una sortida.  

Quina relació tens amb la discapacitat? 

Doncs crec que sóc més ignorant del que m’agradaria. Sento admiració, molta admiració. Ara mateix estic enganxadíssima als jocs Paralímpics de Tòquio, al·lucino amb la capacitat humana de superar-se sobre els seus propis límits.  Li estic donant voltes a això, i crec que vivim en una societat massa rígida, que decideix on comença i on acaba una discapacitat.

Conec molta gent sense cap discapacitat aparent, però incapaç de sentir una mica d’empatia, incapaç d’entendre el dolor o la preocupació de la gent que els envolta. Què potser això no és una falta d’intel·ligència emocional? Hauríem de donar-li una volta a això, com a societat.  

Què ens pots explicar d’aquesta proposta teatral dirigida i també interpretada per Telmo Irureta i per tu? 

No la dirigirem nosaltres. La dirigirà ​​Mireia Gabilondo, i l’han escrit Telmo Irureta i Kepa Errasti (Barre librea). En Telmo i jo serem els intèrprets. Parla de com viu la sexualitat una persona amb una mobilitat tan reduïda com la del Telmo.  

Què t’agradaria preguntar-li a Telmo? 

Quan has plorat per última vegada? I per què?  

Quin regal li faries a en Telmo? 

M’agradaria regalar-li un reflex de la seva imatge, tal com el veig jo: Preciós, profund, boig, valent, divertit, afectuós i bonic. Em podria quedar a viure en el seu somriure tota una vida. Té el riure més escandalós del món, i això m’enamora! 

He demanat a Telmo quina pregunta et faria a tu, i ens ha dit: Per què ets tan lovely?  

Doncs la meva resposta al Telmo és: Perquè sempre procuro estar envoltada de persones lovely com tu !!!! I a al final m’acabeu contagiant.

• Puedes leer la entrevista en castellano en este enlace