El Ple del Senat ha debatut aquest dimecres la presa en consideració d’una proposició de llei que demana reformar la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social perquè a les persones valorades amb algun grau de dependència se’ls reconegui un 33 % de discapacitat de manera automàtica.
Presentada pel PP, la iniciativa va aconseguir un ampli suport per part dels grups, amb l’excepció del PSOE. Sortirà avui amb tota probabilitat i podrà començar així la seva tramitació.
Concretament, demana modificar l’article 4.2 del decret legislatiu pel qual s’aprova el text refós de la normativa sobre discapacitat, en línia amb la proposta del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi). De fet, diversos dirigents d’aquesta organització han assistit avui a la tribuna per seguir el debat sobre la presa en consideració.
Consens
En la seva exposició de motius, el senador del PP Bienvenido de Arriba ha apel·lat al “consens” i ha demanat als grups el seu suport unànime a aquesta iniciativa, que “busca fer més fàcil la vida per a les persones en situació de dependència”.
Al seu parer, “la persona amb discapacitat no ha de ser considerada dependent, però és clar que una persona reconeguda amb un grau de dependència sí que té una discapacitat”. “La valoració de la discapacitat i de la dependència obeeixen a barems i criteris diferents, fruit del seu diferent desenvolupament i del moment de la seva aprovació”, ha explicat.
”El que busquem és millorar la qualitat de vida de les persones en situació de dependència”, ha prosseguit, que “disposarien així d’aquesta via paral·lela per ser reconegudes com a persones amb discapacitat sense haver d’acudir a un reconeixement a part, depenent d’un organisme diferent ”.
A parer seu, això els evitaria “haver de duplicar un procés ardu, d’entrevistes, valoracions i exàmens”. A més, permetria “reduir tràmits burocràtics, càrrega de treball (per a les administracions) i, per tant, les llistes d’espera”, ha recalcat.
La proposició
El senador ha aclarit que, d’acord amb el dret positiu, una persona a qui se li hagi reconegut una discapacitat no és automàticament definible com a “persona en situació de dependència”.
Tot i això, “no hi ha cap dubte que una persona que es trobi en situació de dependència és reconeixible com a persona amb discapacitat, almenys en el 33%, que és el grau mínim”, afegeix la proposta de llei.
“Qüestió diferent és si la persona amb dependència desitja que se’l qualifiqui en un grau de discapacitat superior”, prossegueix, cosa que “haurà de seguir fent l’organisme competent en funció del barem específic existent”.
Segons De Arriba, “assimilar al grau mínim de discapacitat les persones que hagin estat valorades com en situació de dependència, en qualsevol dels seus graus”, és “una decisió prou motivada, raonable i justa”.
També ha afegit que “aquesta assimilació ja es reconeix, amb caràcter general, als pensionistes de la Seguretat Social que tinguin acreditada una pensió d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa, i als pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat”, precisa la proposta de llei.
Aquesta equiparació es recull a l’article 4.2 de l’esmentat Reial decret legislatiu 1/2013, que la proposició demana modificar per incloure també les persones en situació de dependència.
La proposició subratlla finalment que l’assimilació proposada “no significa de cap manera una extensió o ampliació indiscriminada de beneficis o incentius, ja que la mateixa norma d’assimilació, avui aplicable a pensionistes d’invalidesa, en limita l’efecte al grau mínim de discapacitat (33% ) i remet a les normes que regulin els beneficis o mesures d’acció positiva la determinació dels requisits específics per accedir-hi”.
