L’atenció a la pèrdua d’autonomia i la gestió de la discapacitat a Catalunya afronten una transformació de caire estructural. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha presentat a l’espai CosmoCaixa el document Atenció a la dependència: reptes i propostes. Aquest treball, encomanat pel Govern al Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), esdevé el quart informe d’aquesta institució d’ençà de la seva fundació el febrer de 2025 amb la meta de modernitzar la protecció social catalana mitjançant l’evidència científica.
L’informe detalla com el context demogràfic actual col·loca el suport a les cures i les limitacions d’autonomia com un dels principals desafiaments de l’Estat del Benestar a Catalunya, on més del 19% de la ciutadania supera els 65 anys i prop de 30.000 persones se sumen anualment al col·lectiu de majors de 85 anys. Aquesta realitat ve acompanyada d’una tendència a l’alça de persones grans que viuen en solitud i que demanen nous suports per preservar les seves condicions de vida. Durant l’acte, la consellera Mònica Martínez Bravo ha assenyalat que «l’envelliment de la població és un èxit de país. És el resultat dels avenços sanitaris, socials i tecnològics de les darreres dècades. Però també ens obliga a adaptar i reforçar el sistema de benestar per continuar garantint una atenció de qualitat a totes les persones».
Circuits ràpids per a grans dependències i digitalització del sistema
El full de ruta del CETIS conflueix amb el denominat Pla CURA, impulsat per l’executiu català el passat mes d’abril, el qual advoca per reduir els tràmits burocràtics basant-se en un model d’una sola visita per avaluar les necessitats dels usuaris. Dins aquesta estratègia, la titular de Drets Socials i Inclusió ha fet públic que la setmana vinent començaran a dictaminar-se els primers PIA Exprés, una nova via preferent ideada per alleugerir de manera prioritària el camí administratiu d’aquells expedients que reuneixin determinades condicions de partida.
D’entre les directrius tècniques de l’estudi es remarca el disseny d’una única valoració sociosanitària integrada que unifiqui criteris de salut i benestar social per evitar duplicitats administratives. Així mateix, es proposa la creació de circuits ràpids per a situacions d’alta complexitat, dirigits específicament a donar una resposta en pocs dies a persones amb malalties degeneratives o discapacitats greus com l’ELA o demències avançades mitjançant equips de valoració experts. També es posa sobre la taula un expedient únic compartit i la Història Social Compartida per millorar la comunicació mèdica, l’aparició d’un gestor o gestora de cas com a guia de les famílies, i una evolució dels serveis domiciliaris que inclogui teleassistència, suports emocionals i l’adaptació de l’habitatge. Altres punts rellevants contemplen potenciar els habitatges amb serveis per a majors de 60 anys, redefinir les residències com a espais especialitzats i professionalitzar el sector de les cures millorant les condicions laborals.
Aquest procés de transformació s’ha fixat a partir de tres horitzons en el temps. A curt termini, s’espera mitigar les llistes d’espera gràcies a la tecnologia; un àmbit on, segons les dades del Departament, els procediments de l’administració iniciats digitalment han passat del 6% a gairebé el 77% en un any, aconseguint escurçar el temps de gestió prop de dues setmanes sense perdre la calidesa de l’atenció personalitzada i de proximitat. A mitjà termini, la prioritat se centrarà a consolidar l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària i enfortir l’assistència personal, mentre que a llarg termini es planteja bastir un nou marc legislatiu per a la dependència que asseguri el finançament de tot el model de protecció.
La jornada de presentació de l’informe ha reunit diverses veus de la salut, l’economia i els serveis socials en un debat sobre el futur de l’atenció de les cures, una taula rodona que ha estat conduïda per la secretària d’Afers Socials i Inclusió, Carolina Homar Cruz.
