Dilluns, 22 abril 2024
spot_img
IniciENTREVISTESArturo Portela: “A les bones persones, o les treuen del mig o...

Arturo Portela: “A les bones persones, o les treuen del mig o les conviden a marxar”

El fundador de l’associació ‘Sumem’ de L’Hospitalet de Llobregat, reflexiona sobre les causes de la desaparició de l’entitat després de 9 anys defensant l’accessibilitat

Arturo Portela, fundador i expresident de Sumem // Foto: La Estrella Fugaz

“Després de 9 anys d’associacionisme, hem decidit acomiadar-nos com a entitat”. Amb aquestes paraules desapareixia recentment Sumem, l’associació que ha treballat “pel compliment de les lleis en accessibilitat universal i els drets de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat” a L’Hospitalet de Llobregat, segons es defineix al compte de Twitter.

Queden enrere 9 anys de treball per conscienciar sobre la importància que totes les persones puguin participar de manera autònoma i amb les mateixes oportunitats dels béns i serveis que ofereix la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. Enrere queden 7 mobilitzacions reivindicatives, les Marxes per l’accessibilitat, per tal de situar l’accessibilitat universal a l’agenda política, mediàtica i ciutadana. Queden enrere les denúncies per defensar el dret a habitar una ciutat sense obstacles davant els interessos particulars d’empreses com Mobike que instal·laven les seves bicicletes en qualsevol punt de la ciutat sense pensar en les conseqüències per a la mobilitat.

Enrere, i ja està? Sorprèn una mica que una entitat com Sumem, que ha lluitat per un dels pocs temes que a priori no té color polític, hagi desaparegut del mapa hospitalenc sense deixar empremta, a excepció d’una notícia apareguda als mitjans municipals. I la reflexió col·lectiva, on queda? Què està passant perquè associacions actives i compromeses amb el bé comú morin i defalleixin? Potser no importa la participació cívica, al final tot es redueix a paraules buides? L’Estrella Fugaz ha parlat amb Arturo Portela, fundador i expresident de l’associació, per conversar sobre aquest tema. Passa a L’Hospitalet de Llobregat, però podria passar a qualsevol altra ciutat del planeta.

El primer pal a les rodes sembla que el posen les mateixes administracions, tot i que s’omplen la boca i els comunicats de premsa amb les crides a la participació ciutadana: “No és fàcil crear una associació. La burocràcia és tan gran que se’t treuen les ganes de posar en marxa res”, reflexiona en veu alta Portela.

Molt de compte també a l’hora d’escollir el moment del naixement i el nom de la criatura. Si coincideix en període electoral, on apareixen partits com Podem, Guanyem i tots els derivats en “-em” que un es pugui imaginar, anomenar-se Sumem es pot convertir en objecte de sospita. És el que Arturo creu que els va passar quan els van denegar un estand a les festes del barri de Sant Josep: “Vam haver d’anar fins al Síndic de Greuges de Catalunya perquè ens permetessin alguna cosa a què tothom hauria de tenir dret: donar-se a conèixer i sumar esforços”.

Aquesta actitud va poder molestar polítics de pell fina, aquells que estan tan acostumats que els riguin les gràcies que qualsevol indici de crítica els genera un ressentiment tan gran que arrasen amb tot i amb tots, sense pensar en les conseqüències. “En realitat, no sabem què hem fet perquè l’alcaldessa no ens hagi rebut de manera oficial als 9 anys d’existència, malgrat tot el que hem treballat per la ciutat. Tampoc no ha acudit mai a un esdeveniment de Sumem, tot i que l’hem convidada. Problemes d’agenda ens deien, però em consta que algunes associacions les ha visitat més d’una vegada. Al seu lloc, ha enviat algun regidor”, comenta Portela.

comunicado_sumem
El comunicat de comiat de Sumem es va fer públic el passat 17 de febrer // Foto: La Estrella Fugaz

Que l’accessibilitat universal no era a l’agenda de l’alcaldessa, Núria Marín, ni a les prioritats del seu govern, també ho demostren la manca de suport i ajuts que ha patit l’única entitat de la ciutat conscienciada amb el tema. “Vam demanar un local, i ens van dir que no n’hi havia cap de lliure, però a nosaltres ens constava que existien espais infrautilitzats. Alguna vegada ens han prestat alguna tarima i algun punt de llum, però després d’insistir-hi molt. No ens animem a demanar una subvenció, perquè ens van dir de manera extraoficial que no es reben fins al cap d’uns anys. Per què cal esperar per donar suport a alguna cosa que val la pena?”, es pregunta Arturo.

Amb la quota dels socis i sòcies resulta molt complicat mantenir-se: “Hem treballat robant hores a la nostra vida personal i familiar, per no parlar de les dificultats afegides que tenim per tenir una diversitat funcional. Amb un incentiu, encara que sigui una cosa simbòlica, és més fàcil mantenir la motivació”, assegura Arturo. Ara bé, afegeix: “Potser ha estat millor així. Perquè alguns et concedeixen una ajuda i sembla que s’hagin de dir a més a tot”. Un altre cop sobrevola la mateixa idea. Sembla com si no interessés una societat civil forta, més si aquesta posseeix esperit crític, aquesta competència transversal que es diu que resulta imprescindible ensenyar als més joves als centres educatius…

Esperit crític i autocrític: del Govern municipal a la societat civil

És fàcil criticar els altres. Més difícil examinar-se un mateix. Al comunicat de comiat Sumem demana disculpes per si ha pogut fallar algú i per no haver sabut fer-ho millor. El fundador i expresident sent si mai va ser massa brusc o directe en les seves paraules: “Amb el temps, he anat aprenent a trobar les paraules adequades. De vegades s’aconsegueix més amb mà esquerra que amb judicis de valor, per més que un tingui raó”.

L’autocrítica també arriba a altres entitats que lluiten per un L’Hospitalet més igualitari i just: “He intentat recolzar totes les entitats que he pogut, però també m’he adonat que moltes estan en la seva guerra i només en la seva guerra, cosa que ens impedeix recolzar-nos en els moments de debilitat i aconseguir una ciutat més unida i més forta”, lamenta.

No només això. Arturo ha percebut com la polarització s’ha instal·lat no només a les altes esferes, sinó també en trobades i assemblees: “És com si ens convertíssim en allò que critiquem. És com si, de tant denunciar un cortijo, se n’hagués creat un altre, però en sentit contrari”. I heus aquí la conclusió final, inaccessible per a qui encara vol continuar creient en la humanitat i es nega a llançar aquesta màxima universal a les noves generacions: “A les bones persones, o les treuen del mig o les conviden a marxar”.

Sumem ha quedat enrere. Veurem què ve al davant.

Autor: Eva Jiménez Gómez La Estrella Fugaz (Periodisme amb i per a L’Hospitalet de Llobregat)

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content