El 58,6% de les persones amb discapacitat a Espanya són dones, segons reflecteixen les dades de la darrera Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència, EDAD 2020, recollits per Odismet, l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball, de Fundació ONCE, cofinançat pel Fons Social Europeu.
Un total de 2,6 milions de dones residents a habitatges familiars tenen algun tipus de discapacitat a Espanya, xifra que suposa un 10,9% de la població de dones d’Espanya. La seva proporció augmenta amb l’edat, passant de representar el 34,1% al tram de 2 a 15 anys, al 69% en els majors de 85 anys, tal com va informar aquest dissabte Inserta Empleo en un comunicat.
A Espanya, el 65,9% de les dones amb discapacitat estan per sobre dels 64 anys i el 23,5% superen els 84 anys. En el tram ‘Totes les edats’ hi ha una proporció més gran de dones amb discapacitat a Galícia (18,8%) mentre que la Comunitat Foral de Navarra és la que té una proporció més baixa de dones amb discapacitat (8%).
Segons s’infereix de l’EDAT, no hi ha “quasi bé” diferència en la proporció d’homes i dones amb discapacitat que estan treballant. En el cas de les dones, el 23,4% estan emprades; el 59,9% no ho fan actualment, encara que en el passat sí que ho van fer, i el 16,3% mai no ha format part del mercat laboral, mentre en els homes aquests percentatges són del 23,3%, el 58,2% i el 17,5%, respectivament.
El 78,4% de les persones amb discapacitat que treballen actualment ho fan de manera assalariada per compte aliena i en el cas de les dones només el 9,4% treballen com a empresàries o autònomes, davant l’11,4% de els homes.
Dos de cada tres treballadors amb discapacitat (69,3%) no han necessitat cap adaptació als seus llocs de treball, (67,3% de les dones i 71,4% dels homes).
En l’àmbit laboral les dones pateixen situacions d’assetjament amb més freqüència que els homes, dels quals mai no han patit assetjament laboral el 94,8% davant el 88,8%.
Entre les persones amb discapacitat que reben assistència o cura, en el cas de les dones són les seves filles (34,7%), seguit dels seus cònjuges (22,8%) i fills (16,4%) els qui presten “principalment” els suports. Entre els homes, són principalment els seus cònjuges (35,1%), seguit de mares (12,4%) i filles (11,3%) els qui proporcionen les cures i l’assistència.
Formació
Pel que fa a la formació, el 57% de les persones amb discapacitat més grans de 16 anys té estudis primaris o inferiors, si bé només una de cada deu persones amb discapacitat més grans de 16 anys té estudis superiors (10,6%).
En general, el 28,8% de les dones amb discapacitat no supera els estudis primaris, el 18,9% té estudis secundaris, mentre que la formació superior només arriba al 6,7%. Aquests percentatges en homes amb discapacitat són del 22,4%, 22,22% i el 7,7%, respectivament.
A més, encara hi ha un percentatge “significatiu” de dones amb discapacitat sense formació, ja que el 8,2% tenen analfabetisme, mentre que en el cas dels homes amb discapacitat el nivell d’analfabetisme és del 5,6%.
Tipus de discapacitat
Pel que fa al tipus de discapacitat, hi ha una major proporció de dones entre les discapacitats relacionades amb la vida domèstica (65,5%), mobilitat (64,8%), autocura (63,3%) i visió (61,9%).
La diferència més gran de gènere entre les causes de la discapacitat es troba en els processos degeneratius derivats de l’edat, amb una major prevalença entre les dones (el 42,2% davant el 30,2% dels homes). En els homes, entre les causes de discapacitat són més grans les relacionades amb problemes congènits (amb un 11,3% davant del 9% en dones) o accidents (11,4% i 8,3%, respectivament).
Secció patrocinada per