El passat mes de maig es va segellar un compromís històric entre el Govern, les organitzacions patronals i els sindicats CCOO i UGT amb l’objectiu de fixar el full de ruta cap a la convergència retributiva del personal dels serveis socials amb el sector públic. Aquesta mesura de gran calat es focalitza de manera molt significativa en la millora de l’atenció a col·lectius vulnerables, situant l’àmbit de la discapacitat, la salut mental, la infància, les addiccions i la gent gran al centre d’aquesta transformació laboral i social.
Impacte territorial a les comarques lleidatanes
L’afectació d’aquest pacte a la demarcació de Lleida es traduirà en una reconfiguració de 375 serveis que estan administrats per un total de 28 entitats diferents. En total, la província compta amb 12.614 places d’atenció, de les quals la gran majoria, concretament 9.860 places (prop del 78%), reben finançament públic i s’integren de ple en la xarxa pública de serveis socials. L’estratègia governamental busca d’aquesta manera prestigiar les funcions d’uns professionals que resulten vitals per al benestar de la ciutadania, especialment en sectors històricament demandants de suport com és el de la discapacitat.
Per fer possible aquesta transformació, la línia pressupostària de l’executiu preveu una injecció de 150 milions d’euros anuals viables per als 120.000 professionals del sector a Catalunya. L’esquema financer està dissenyat per assolir una inversió acumulada de 600 milions d’euros en un termini de quatre anys. Amb aquest desplegament de recursos es pretén minorar de forma gradual la diferència de sous respecte a l’administració pública, donant compliment a una de les grans reclamacions històriques dels agents socials, la qual obre ara un procés basat en la negociació col·lectiva i la simplificació dels convenis actuals.
Un mecanisme de finançament lligat a les millores salarials
El punt més innovador de la reforma és el canvi de paradigma en l’actualització de tarifes, que deixa enrere les pujades lineals per adoptar un criteri basat en l’esforç retributiu real de cada institució. El nou mètode s’estructura en diversos trams d’increment tarifari que dependran del sou mitjà de les plantilles i de les millores laborals que assumeixi cada entitat, facilitant majors recursos públics a aquelles organitzacions que apostin fortament per optimitzar les condicions dels seus treballadors. El model es recolzarà en un estricte sistema de control i seguiment per verificar que les partides pressupostàries es destinen íntegrament a les nòmines, preveient en el futur la incorporació d’indicadors de qualitat o de compensació territorial.
Aquesta aliança de país és el resultat de més d’un any de intenses reunions sectorials sota el paraigua del projecte Fem Sistema Social. Més enllà dels increments econòmics directes, el document marc recull la voluntat compartida d’actualitzar la Cartera de Serveis Socials, establir un salari mínim de referència per a tot el sector, realitzar auditories de costos i formular marcadors de qualitat per enfortir l’atenció catalana en àrees tan sensibles com la discapacitat.
Respecte a la rellevància d’aquest full de ruta, el secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha assenyalat que “l’acord és fruit del treball conjunt entre Govern, patronals, sindicats. És un compromís ferm amb l’equiparació salarial dels professionals dels serveis socials, que són essencials per al benestar de la nostra societat.”
