La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que el 25% de la població espanyola patirà un ictus al llarg de la seva vida i cada any es produeixen a Espanya entre 110.000 i 120.000 casos nous d’aquesta malaltia que li va canviar la vida “el 180 graus” a Sonia González. Ella ho va patir fa quatre anys, quan tenia 39 anys. Ara és responsable dels projectes d’inclusió de la Fundación Freno al Ictus.
Sonia González va patir un ictus per un aneurisme cerebral l’abril del 2019 que la va mantenir 33 dies en coma. En declaracions a Servimedia, rememora que en despertar “no podia parlar i tenia paralitzada la part dreta del cos”. “Per mi, només havien passat segons, però a la meva família li va semblar una eternitat”.
La malaltia “em va canviar la vida a 180 graus”. Abans de patir l’ictus, Sonia González era gerent d’una empresa farmacèutica i “viatjava molt, però ara no puc treballar perquè tinc una incapacitat laboral absoluta”.
Després del coma, va estar dos mesos i mig ingressada i “quan em van donar l’alta vaig començar la rehabilitació l’endemà”. Després, va aconseguir una plaça al Centre Estatal de Referència de Dany Cerebral, on va estar sis mesos fins que va esclatar la pandèmia de covid-19.
Gran frenada
“Això va ser una frenada molt brusca perquè vaig passar de tenir una rehabilitació diària de deu del matí a sis de la tarda a rebre-la en línia a casa i només una o dues hores al dia. Quan em van donar l’alta en aquest centre vaig haver de pagar la meva rehabilitació. De fet, l’ictus no només requereix molta feina i molta força de voluntat sinó també una gran inversió econòmica”.
La portaveu de Freno a l’Ictus va assegurar que els mitjans públics per a aquesta malaltia “són limitats” quant a una bona rehabilitació, i per això “el pacient es pot enfrontar a una despesa mensual d’entre 2.000 i 3.000 euros”.
Però l’ictus li va deixar seqüeles i en aquests moments té afàsia o dificultat per parlar, debilitat en una cama, hemiplegia a la mà dreta, fatiga i problemes d’atenció. “Malgrat tot això, vaig poder complir el meu somni de ser mare i avui tinc una nena de dos mesos. Per les meves seqüeles necessito una persona que m’ajuda amb tot”.
Èxits i experiència
A més, la seva experiència amb aquesta malaltia cerebrovascular la va permetre crear un programa anomenat ‘Guiar en dany cerebral’ que desenvolupa a la Fundació Freno a l’Ictus, “on ajudem les famílies i afectats a buscar recursos públics en dependència, discapacitat i incapacitat laboral”.
Darrere d’un ictus hi ha la creença que aquesta malaltia només afecta persones grans però el cas de Sonia González ho desmenteix. De fet, entre el 10% i el 15% de tots els ictus tenen lloc en persones menors de 45 anys i fins i tot, encara que rars, es poden donar casos d’ictus infantil.
Tot i que en alguns casos és complicat evitar un ictus, la coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, la doctora Mª Mar Freijo, va subratllar que “fins al 90% dels casos es podrien evitar simplement controlant els factors de risc modificables de aquesta malaltia”.
Factors de risc
“Encara que l’edat és un factor de risc per patir un ictus i que no es pot modificar, sí que n’hi ha d’altres que es poden controlar o prevenir com la hipertensió, el tabaquisme, el sedentarisme, la mala alimentació, l’obesitat, l’alcoholisme, el consum drogues, la genètica, l’estrès o patir fibril·lació auricular, colesterol o diabetis”, va afegir.
La neuròloga va explicar que “un ictus passa quan el flux sanguini cap a una part del cervell s’interromp, ja sigui degut a un coàgul sanguini (en aquests casos s’anomena ictus isquèmic i suposa més del 80% dels casos) oa una hemorràgia (ictus hemorràgic)”.
En tots dos casos, va subratllar la doctora Freijo, “es parla d’una urgència sanitària que davant dels primers símptomes ha de ser abordada sense dilació, ja que com menys temps passi des de l’aparició dels primers signes fins que pugui ser tractada, més gran serà la probabilitat de sobreviure a aquesta malaltia o reduir-ne les seqüeles”.
Dos milions de neurones al minut
De fet, un ictus mata dos milions de neurones cada minut, per la qual cosa hi ha una finestra terapèutica abans que els tractaments deixin de ser efectius.
Davant l’atenció urgent d’un ictus, la SEN va recordar els símptomes d’un ictus: pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos. Generalment afecta una meitat del cos i es manifesta sobretot a la cara i/o a les extremitats.
A més, es pot produir alteració brusca al llenguatge, amb dificultats per parlar o entendre; alteració brusca de la visió, com a pèrdua de visió per un ull o visió doble; pèrdua brusca de la coordinació o l’equilibri i mal de cap molt intens i diferent a altres habituals. Davant aquests símptomes, els neuròlegs aconsellen trucar urgentment al 112 perquè una ràpida actuació pot reduir les seqüeles.
Secció patrocinada per
 estima que el 25% de la població espanyola patirà un ictus al llarg de la seva vida){kind=link}